Espanya continua "sense investigar d’una manera eficaç la violenta resposta de les autoritats als intents de travessar la frontera entre Melilla i el Marroc el 2022". Així obre Amnistia Internacional (AI) les referències a Espanya en l’informe anual en el qual avalua la situació dels drets humans al món.

Gairebé dos anys després, continua sense aclarir-se la mort de 37 persones migrants en mans de les forces de l’ordre, denuncia l’informe. Amnistia també denuncia que per als migrants que poden arribar a Espanya, ja sigui a través de Melilla, Ceuta, o per mar, la burocràcia de la petició d’asil s’allarga almenys sis mesos fins a tenir la seva primera entrevista, temps durant el qual poden ser expulsats.

D’altra banda, l’informe també assenyala Espanya per la impunitat judicial que envolta el cas d’espionatge a través del programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, representants polítics i membres de la societat civil catalana.

Amnistia apunta també als dirigents polítics espanyols per no assumir responsabilitats per la mort de fins a 35.000 persones grans a les residències durant el pic de la covid-19. Això va comportar, segons l’organització, cinc violacions de drets humans: el dret a la vida, a la salut, a la no discriminació, a la vida privada i familiar i a la mort digna.

Per Amnistia, la guerra a Gaza és la prova irrefutable que el món està fent passos enrere en la defensa i la protecció dels drets humans.

La vulneració de les lleis internacionals per part d’Israel, amb el suport dels Estats Units i dels principals governs occidentals, ha posat en evidència el risc d’enfonsament dels valors que van consolidar els principis d’igualtat i el respecte pels drets humans, segons Amnistia.