Hi ha moltes preguntes que ni tan sols la gent a Israel sap com respondre. Israel no té un pla, només vol revenja. Netanyahu i els seus socis al Govern, els socis feixistes com Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, l’únic que volen és massacrar palestins i crear una situació a Gaza en què sigui inviable la vida. Aquells que parlen de genocidi tenen raó, no es pot explicar de cap altra manera. Fins i tot abans de la guerra, aquest Govern racista no reconeixia que a més del poble israelià hi ha un altre poble vivint al seu costat. El seu desig és transferir els palestins fora de Palestina i estan esperant el moment adequat per implementar el Pla Decisiu de Smotrich, que és l’expulsió dels palestins. El 7 d’octubre els va deixar desorientats i ara busquen expandir la guerra. Entenen que si s’acaba la guerra estan acabats: Israel anirà a eleccions i perdran el poder. Per això tant Netanyahu com la dreta la volen prolongar indefinidament. Si els preguntes què volen aconseguir, no saben què respondre. Des del 7 d’octubre, aquest és un nou Israel. Un segon Israel, liderat per líders primitius, racistes i terroristes. Netanyahu vol destruir Hamàs d’una manera que també acabi amb la resistència palestina. ¿És possible posar-hi fi? Això equival a destruir un moviment i porten tota la vida intentant-ho. Abans de Hamàs van voler desmantellar l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) i Al-Fatah. Fa 42 anys, quan Israel va envair el Líban, van aconseguir expulsar l’OAP de Beirut i el sud del Líban. [Zbigniew] Brzezinski va dir aquella famosa frase: "Bye bye OAP". S’ha acabat. Però, miri, 42 anys després encara hi és. És cert que s’ha tornat feble i menys creïble, però no va ser pels atacs israelians sinó perquè el procés de pau d’Oslo no va funcionar. En aquells anys –als 90– quan anàvem als EUA ens deien que havíem de desmantellar Hamàs i desarmar-la. Jo els deia que Hamàs és una idea. Així ho continuo creient. No es pot eliminar així com així. El que caldria fer és obrir un debat entre totes les faccions palestines per arribar a un consens sobre els nostres objectius i després trobar un soci valent a Israel disposat a reconèixer els nostres drets nacionals i humans. I no s’ha aconseguit mai. Cada vegada que han mirat de debilitar Hamàs, l’han acabat fent més fort. El 2006, les últimes eleccions que vam tenir, els nord-americans van dir que els palestins no havien de votar Hamàs. Hamàs ho va convertir en el seu eslògan de campanya i van guanyar les eleccions. Ara tornarà a passar el mateix perquè no tot es pot resoldre amb la força militar. En cinc anys Hamàs serà més fort, més creïble i tindrà més suport. L’única manera que Israel pot debilitar Hamàs és reconeixent els palestins i obrint-se a la pau. Però no, consideren terrorista fins i tot el president Mahmud Abbas, a qui acusen de terrorisme legal per haver acudit al Tribunal Penal Internacional. ¿Què és terrorisme legal? Aquesta és una regió dissortada on cada dia mor gent. No vull justificar res. Matar qualsevol ésser humà és sempre un acte equivocat. Però Gaza porta 17 anys sota setge. El pla de Netanyahu era assolir una treva de llarga durada amb Hamàs; per això va permetre que rebés cada mes 30 milions de Qatar. Però Hamàs tenia altres plans. Si visquéssim en pau amb els israelians i tot anés bé, jo seria el primer a condemnar durament el que va passar, però vivim en un conflicte permanent. No, crec que Hamàs pensava que seria una guerra una mica més llarga que la del 2014, potser tres mesos, però no una cosa com aquesta. Jo també em vaig equivocar en la meva anàlisi. Abans del 7 d’octubre, com a palestí, podia dir que conec una mica els israelians. Però aquest Israel ha començat a pensar de manera diferent. Ja no són els nostres veïns, són els nostres enemics. Només seria possible si és parteix d’un pla integral per resoldre el conflicte. Abans ens han de donar temps perquè discutim amb Hamàs com es pot administrar Gaza. Sense comptar-hi serà molt difícil per a qualsevol. Imaginem que s’acaba la guerra i enviem un ministre per parlar de la reconstrucció. N’hi haurà prou amb dues persones per matar-lo. El que hem de fer des d’Al-Fatah és asseure’ns a parlar amb Hamàs i convèncer-los que facin un pas enrere. No poden seguir al capdavant de Gaza, però tampoc es pot pretendre que surtin completament de l’equació perquè no funcionarà. El nostre principal problema és l’ocupació, que també juga un paper important en el nostre desenvolupament polític intern. Durant molts anys no ha permès que la gent més preparada i brillant s’acostés al poder, malgrat que ho hem intentat. Si convoquem eleccions, no permetrien que se celebrin a Jerusalem, per la qual cosa implícitament hi estaríem renunciant. És complicat.