Sis mesos de destrucció massiva

L’hospital Al-Shifa era el cor del sistema sanitari de Gaza, el centre neuràlgic que ho articulava tot. Amb 750 llits i un quart de milió de pacients atesos a urgències cada any, no només era l’hospital més gran de la Franja, sinó també el més sofisticat, amb cirurgia a cor obert, trasplantaments renals i neurocirurgia avançada. Un "lloc de curació", com es desprèn del seu nom en àrab, convertit ara en un cementiri d’edificis devastats i civils executats atroçment. "Vaig ser testimoni de centenars de cadàvers fora de l’hospital. No hi havia cap cos intacte. Tots estaven trossejats o severament mutilats", va escriure aquesta setmana el periodista gazià Hossam Shabat. "Molts tenien les mans i cames lligades i van ser aixafats per les excavadores. Molts d’altres estaven calcinats i desmembrats. Hi havia diversos cossos descompostos, menjats parcialment pels gossos del carrer". 300 víctimes a l’hospital Entre les més de 300 víctimes del setge israelià a l’hospital, del qual es van retirar les tropes aquesta setmana després de 14 dies d’ocupació, hi havia metges, pacients, infermers i civils que s’hi havien refugiat, segons la direcció de l’hospital. Els horrors d’Al-Shifa, que Israel ha justificat al·legant que militants de Hamàs s’hi van atrinxerar a dins, són només la punta de l’iceberg de les massacres quotidianes de civils i la destrucció sense precedents que Israel ha perpetrat en els últims sis mesos en resposta a la massacre de Hamàs al seu territori. Una incursió en què van morir més de 840 civils israelians i 350 d’uniformats. 240 persones més van ser segrestades i traslladades a Gaza, de les quals n’hi ha més d’un centenar que segueixen a la Franja. Israel ha presentat l’assalt com una "guerra contra Hamàs", quan s’assembla molt més a les campanyes de neteja ètnica que va portar a terme el 1948, 1967 o 1971, quan Ariel Sharon va demolir illes senceres de Gaza i va expulsar al Sinaí egipci un bon nombre d’activistes per mirar d’erradicar tota resistència a l’ocupació militar israeliana, el mateix que fa ara Benjamin Netanyahu. Canvien els noms, però no les dinàmiques. La diferencia és l’escala. En només sis mesos a Gaza han mort 33.000 palestins, més del doble dels que van caure durant la Nakba que va seguir la fundació de l’Estat d’Israel el 1948. I això si no es compten els milers de cadàvers que es mantenen sepultats entre la runa o els més de 75.000 ferits. Entre les víctimes també hi ha 14.500 nens. A tall de comparació, Rússia ha matat 545 menors a Ucraïna en més de dos anys de guerra, segons xifra l‘Unicef. Alguns historiadors i polítics afirmen que la devastació en curs només és comparable a la que va patir l’Alemanya nazi a la darreria de la segona guerra mundial. Així ho va dir al desembre Josep Borrell, el cap de la diplomàcia europea: "La destrucció d’edificis a Gaza és si fa no fa la mateixa, o més gran i tot, que la soferta per les ciutats alemanyes durant la segona guerra mundial". ‘Bombes tontes’ O el respectat historiador militar nord-americà Robert Pape. "La de Gaza és una de les campanyes de càstig a la població civil més intenses de la història", va dir a Associated Press. Altres experts rebaixen el símil. "No és un bombardeig estratègic; són atacs directes de precisió contra combatents enemics, però amb normes de combat molt liberals, descrites per alguns fins i tot com a temeràries o criminals", va afirmar a aquest diari Anthony King, professor d’estudis sobre la guerra de la Universitat de Warwick. No acaba de ser així com ho ha descrit la intel·ligència nord-americana internament. Segons va publicar la CNN, gairebé la meitat de les bombes utilitzades per les forces israelianes des del 7 d’octubre són bombes sense guia, anomenades bombes tontes, notòries per la seva falta de precisió. A això també caldria afegir-hi centenars de bombes nord-americanes d’una tona. Només la Força Aèria israeliana havia llançat fins a mitjans de febrer 31.000 atacs a Gaza, a una mitjana de 248 al dia, segons recullen dades oficials. Segurament l’escala de la destrucció també s’explica per l’ús de programes d’intel·ligència artificial per seleccionar els objectius de les bombes. Israel ha estat utilitzant programes com El Evangelio o Lavanda amb un alt marge d’error i sense gairebé supervisió humana, com han revelat les investigacions de +972 i Local Call. La tolerància als "danys col·laterals" causats és enorme. "Per cada militant júnior de Hamàs, és permissible matar fins a 15 o 20 civils", van assegurar fonts militars a les dues publicacions. Per cada militant sènior, fins a 100 víctimes civils de "dany col·lateral". Israel també ha establert a Gaza "zones de mort", segons va revelar Haaretz, essencialment perímetres invisibles al voltant de les zones de combat on operen les seves tropes. "Als nostres comandants se’ls va dir que s’havia de disparar a matar a qualsevol que s’identifiqués a l’àrea d’operació que no formés part de les nostres forces", va afirmar al diari israelià un reservista desplegat a la Franja. Un criteri també aplicat quan un sospitós entra en un edifici habitat. Un dels casos més coneguts es va produir a Jabalia a finals d’octubre, quan Israel va matar centenars de civils amb diverses bombes de mil quilos per eliminar un comandant de Hamàs amagat al barri. Dels 33.000 morts fins ara, Israel afirma que 12.000 eren militants de Hamàs i el Gihad Islàmic. El resultat de totes aquestes polítiques és un autèntic oceà de mort i destrucció. Diversos palestins han sigut assassinats quan fugien amb banderes blanques i molts més mentre esperaven fent cues per recollir aliments, en les ja infames "massacres de la farina". En fosses comunes Centenars de persones han hagut de ser enterrades en fosses comunes. Hi ha 1,7 milions de desplaçats i la majoria no podran tornar a casa perquè dos terços de les vivendes han sigut destruïdes, segons l’ONU. Una part mitjançant demolicions controlades, de vegades de barris sencers, o per aixecar una "zona de seguretat" d’un quilòmetre entorn de la frontera israeliana, una annexió il·legal de territori en tota regla. Tot plegat combinat amb una política deliberada de gana i malaltia. Al nord de Gaza, on encara segueixen unes 300.000 persones, se sobreviu amb una ingesta diària de 245 calories, que és l’equivalent a 100 grams de pa, el 12% del que necessita cada dia una persona, segons Oxfam Intermón. Menjar farratge Els residents més pobres s’han vist obligats a menjar farratge animal i la fam és a la cantonada. "El pla d’Israel és destruir Gaza, deixar-la sense vida i fer-la inhabitable", deia no fa gaire l’ambaixador palestí al Regne Unit, Husam Zomlot. Ha sigut, però, l’assassinat de set cooperants internacionals de World Central Kitchen, l’oenagé del xef espanyol José Andrés, el que ha generat un aparent punt d’inflexió. El president Joe Biden ha demanat per primera vegada un alto el foc, mentre que la seva Administració deixava ben clar que condicionarà l’ajuda a Israel a un accés més gran de l’ajuda humanitària i al respecte als civils. Israel ha mogut fitxa. Ara falta saber si podria ser el principi del final o bé obligats compromisos perquè no canviï res.

Sis mesos de destrucció massiva

«El pla d’Israel és destruir Gaza, deixar-la sense vida i fer-la inhabitable», diu un ambaixador palestí

«Muchos, con manos y piernas atadas y fueron aplastados por las excavadoras

Vestibulum non magna est, vitae varius nisl. Pellentesque orci libero, viverra

El més llegit