La violència a Mali expulsa la població cap a Mauritània

El rebrot de violència al nord de Mali, afegit a la sequera i inseguretat alimentària, ha produït un nou èxode de persones refugiades que travessen la frontera mauritana buscant un lloc segur. Des del 2023, com a mínim, 55.000 malians han arribat a la regió fronterera de Hodh Oriental. Aquest augment provoca preocupació entre les organitzacions humanitàries, que alerten que la zona està sotmesa a una important pressió per la pobresa, la crisi alimentària i la sequera. Tot i que la majoria de malians prefereixen quedar-se en aquesta regió de l’interior del país, també n’hi ha altres que es dirigeixen a les poblacions costaneres de Nouadibhou i Nouakchott, des d’on surten les embarcacions cap a les Canàries. "El 2022 ja vam detectar algunes onades de refugiats que van arribar a Mauritània, però el 2023 vam veure clarament un augment després de l’anunci de la retirada de la Missió de les Nacions Unides a Mali (Minusma) i la represa dels combats a Mali", explica Carole Laleve, representant adjunta de l’ACNUR Mauritània, en declaracions a EL PERIÓDICO. La majoria dels que arriben, relata, són persones que ja havien abandonat les seves cases per dirigir-se a altres punts de Mali, però que finalment van optar per abandonar el seu país. Segons precisa, vuit de cada deu nouvinguts són dones o nens i la majoria procedeixen de la regió maliana de Timbuctú. Refugi per a 100.000 A uns 40 quilòmetres de la frontera amb Mali, s’aixeca el campament de refugiats d’Mbera. Milers de tendes i construccions aixecades sobre el terra polsós serveixen de refugi per a pràcticament 100.000 persones. Aquest campament va néixer el 2012 arran de la guerra de Mali i actualment està per sobre de la seva capacitat, prevista inicialment per a 70.000 refugiats, i per aquesta raó ja no acull els nouvinguts. Tots els que han creuat la frontera aquests últims mesos s’estableixen en diferents pobles, entre la comunitat mauritana de la zona, on també reben assistència, segons han decidit les autoritats del país conjuntament amb l’ACNUR. Fora del campament d’Mbera hi viuen, almenys, 80.000 refugiats o demandants d’asil actualment. "La seva situació és molt més complicada", relata Shanti Moratti, director a Mauritània d’Acció Contra la Fam. "El seu nivell de vulnerabilitat és extrema, són persones que van haver d’abandonar de sobte el seu poble per salvar la seva vida deixant enrere tot el que tenien, fins i tot el seu bestiar, que per a molts és tot el seu capital econòmic", hi afegeix. Els malians poden travessar la frontera mauritana sense problemes gràcies als acords de lliure circulació existents, però el viatge és perillós. Moratti relata que molts han patit violències físiques i psicològiques i pateixen traumes importants. Inseguretat alimentària "Una vegada en territori maurità se senten segurs, que és el primer que busquen, però sense res: sense sostre, menjar, recursos o els serveis més bàsics. La primera ajuda que reben és gràcies a les poblacions locals", explica el responsable d’aquesta oenagé. Moratti coincideix amb altres organitzacions a alertar que la situació en aquesta regió ja és prou difícil, el nivell d’inseguretat alimentària i de malnutrició és molt alt i amb difícil accés a l’aigua. "A la regió hi viuen aproximadament unes 450.000 persones, l’arribada de 60.000 refugiats crea una pressió molt forta en els recursos de la zona, és un augment important de la població". El territori del sud-est maurità és punt habitual de transhumància. Els pastors mauritans i malians estan acostumats a viure entre una banda i l’altra de la frontera a la recerca de menjar i aigua per als animals. Després de l’esclat de les hostilitats a Mali, molts d’aquests pastors dels dos països han portat el seu bestiar a Mauritània i tots comparteixen els mateixos pous i la pastura. "Suposa un repte molt important, han de compartir els pocs recursos que hi ha i comporta un risc econòmic per a les comunitats", assenyala Moratti. "La gent que arriba a aquesta regió no es desplaça a altres punts, no tenen intenció d’anar més lluny, el que volen és tornar al seu país quan en tinguin la possibilitat", diu la responsable de l’ACNUR, que té identificats prop de 20.000 refugiats o demandants d’asil a Nouadhibou i Nouakchott. La seguretat a Mali s’ha anat deteriorant aquests últims anys. La tensió va escalar després de la petició del règim militar perquè la missió de cascos blaus de l’ONU (Minusma) es retirés del país després d’una dècada sobre el terreny. Això va encendre els recels dels moviments armats tuaregs de la regió d’Azawad, al nord del país, que reclamen més sobirania o la independència. «Aquests moviments s’oposaven a la retirada de la Minusma, sobretot perquè no sabien com es reconfiguraria la situació militar al nord», explica Ivan Navarro, expert en el Sahel de l’Escola de Pau de la UAB. Un dels punts crítics va ser el moviment de les forces armades malianes, juntament amb mercenaris russos, d’ocupar les casernes militars més properes al territori tuareg que han anat deixant aquests últims mesos la missió de les Nacions Unides. «La primera gran conseqüència va ser el reinici del conflicte armat al nord. A finals del 2022 ja hi havia tensions importants, però això ha sigut la gota que ha fet vessar el vas», assenyala Navarro.

La violència a Mali expulsa la població cap a Mauritània

Almenys 55.000 persones han fugit al país veí, ja sota una forta pressió

El 60% dels migrants arribats a les Canàries entre els mesos de gener i febrer són malians

El més llegit