Milers de palestins estan asseguts a casa seva des de fa mesos sense res a fer. Des del 7 d’octubre, estan, per força, amb les mans a les butxaques. El seu compte corrent disminueix alhora que augmenta la seva agonia davant la inactivitat. Als seus fills els comença a roncar l’estómac. I cada alba és la constatació d’una promesa incomplerta, cosa que augmenta l’angoixa i la frustració.