La impotència dels palestins del Líban

A 12 campaments repartits per tota la geografia libanesa hi ha 500.000 refugiats palestins que pateixen nostàlgia i frustració.

Una calle del campo de refugiados palestinos de Bourj el Barajneh, en el Líbano. / ANDREA LÓPEZ-TOMÀS

A la seva casa del camp de refugiats de Burj al-Barajneh, als suburbis de Beirut, Mahmud Meliji té una preuada col·lecció. La closca d’una llimona, l’abonament dels camps de taronja, l’oli d’oliva, un paquet de za’atar o un mocador brodat són alguns dels souvenirs de què aquest professor d’anglès presumeix. Tots venen de la seva terra, la Palestina que mai va conèixer. "Encara hi ha moltes coses que espero que em portin d’allà", afirma el col·laborador de la Societat de la Mitja Lluna Roja Palestina al Líban. Cada vegada que ve un dels seus companys des de Ramal·lah li demana un nou obsequi per a la seva col·lecció. "Estic desitjant provar la taronja de Jafa, tenir una foto a Jerusalem...", fantasieja. "Aquest és el nostre somni més gran: visitar, veure, tocar, sentir, assaborir Palestina", s’imagina aquest net de refugiats palestins.