Europa afronta la confluència de llops solitaris amb cèl·lules gihadistes

L’evolució operativa de l’integrisme gihadista i la dispersió de les estructures centrals d’Al-Qaida i Estat Islàmic en branques regionals enfronta Europa ja aquest any a una nova etapa de terrorisme, amb dos fenòmens: el dels atacs espontanis d’actors individuals autoradicalitzats i el dels atemptats planejats per cèl·lules organitzades, amb suport logístic i instruccions d’una matriu. És una de les principals conclusions que es desprenen de l’Anuari del Terrorisme Gihadista 2023, que publica l’Observatori Internacional d’Estudis sobre Terrorisme (OIET), dependent de l’organització basca de víctimes Covite. L’entitat, principal talaia espanyola no policial d’anàlisi del fenomen radical i violent, va fer públic el seu resum de l’any aquest dimarts, i en l’estudi emergeix un actor que consolida el seu paper global: la branca d’Estat Islàmic (o Daesh, o ISIS) a la província històrica de Khorasan, i que inclou territoris del Turkmenistan, l’Afganistan, l’Iran, l’Uzbekistan i el Tadjikistan. Se li diu Estat Islàmic del Khorasan o tècnicament, ISKP o ISK. Les seves sigles s’han fet tràgicament més famoses amb la matança comesa divendres passat al Crocus City Hall dels afores de Moscou, amb 137 víctimes. La seva emergència està darrere també d’un augment de la letalitat registrada l’any passat. Fill emancipat "La descentralització d’Estat Islàmic i Al-Qaida ha provocat el creixement de les seves franquícies regionals, però ISKP ha ampliat els seus objectius a escala global, fins al punt que es converteix en competència de la seva pròpia matriu", assenyala a EL PERIÓDICO Carlos Igualada, director de l’OIET. Parla de nou paradigma arran d’un any en què detencions, desarticulacions i investigacions policials a Alemanya, Àustria, Suècia i França han evidenciat la presència de tumoracions d’aquest grup terrorista en el teixit europeu, i abans que acreditessin la seva letalitat atacant recentment l’Iran i Moscou. La irrupció d’ISKP condemna Occident, especialment Europa, a una doble amenaça. Per a les Forces de Seguretat espanyoles continua vigent com a principal risc terrorista el dels actors solitaris, atacs low cost sense més instruccions que les que ells mateixos interpreten de la propaganda online; però a tot Europa reapareix, com en el període 2014-2017, el perill d’equips de gihadistes per a grans atemptats planejats per aconseguir grans llistes de víctimes. "Són dos models de terrorisme per a aquesta etapa –explica Igualada–. D’una banda, el d’individus sense vincles directes amb organitzacions que ataquen amb un ganivet, un cotxe o el que tinguin a l’abast, i, de l’altra, un model més coordinat, amb instruccions d’una central i amb recursos logístics, operatius i econòmics". A aquest segon pertany el grup d’assassins que va matar a Moscou. Segons Igualada, existeix el risc que aquestes cèl·lules es connectin entre si, però també el d’una combinació dels dos fenòmens, "i que una cèl·lula d’ISKP interessada a assentar-se a Europa rebi acollida d’un actor solitari". Més morts Estat Islàmic i Al-Qaida mantenen els seus postulats ideològics de consecució del califat universal, si bé amb diferents estratègies, mentre perden capacitats globals en benefici de les seves branques regionals. En aquest panorama, ISKP, fill del primer, porta una renovada agressivitat i objectius a Europa que l’emancipen del seu recinte regional centreasiàtic. Al llarg del 2023, el terrorisme islamista va segar la vida de 9.572 víctimes en 2.304 atacs. És el recompte de l’OIET, en què es reflecteix un enduriment d’aquesta activitat criminal: si bé el nombre d’atemptats és similar al registrat el 2022 (2.270 atacs), el nombre de víctimes s’ha disparat des de les 8.305 de fa un any. Segons els autors de l’informe, aquest augment de la letalitat del gihadisme s’explica en l’acció de l’ISIS del Khorasan, però l’Àfrica Occidental continua sent "epicentre d’activitat". És la regió on el ministeri espanyol de Defensa mira de convèncer els seus socis europeus de no perdre els ulls. L’OIET el considera "el focus d’activitat gihadista mundial més gran", i Mali i Burkina Faso són els dos països més afectats, amb gairebé la meitat de totes les víctimes de l’any. Més atemptats Els autors de l’informe observen també una evolució en les narratives del gihadisme: instrumentalitzar conflictes moderns. El principal, el d’Israel i Hamàs. "Aquest context és propici per originar nous processos de radicalització i accelerar-ne d’altres ja existents", considera l’OIET. Aquesta instrumentalització de la tragèdia de Gaza portarà "a curt termini" a "un potencial augment d’atemptats terroristes sobre objectius israelians i occidentals per tot el món", creuen els autors de l’Anuari. Els propagandistes del gihadisme aprofiten també altres esdeveniments d’actualitat, com la crema d’exemplars de l’Alcorà a Suècia, els xocs armats al Sudan o la mateixa guerra d’Ucraïna per crear "un discurs interessat i esbiaixat segons els seus interessos", opinen. De l’anuari no només es desprenen advertències sobre nous riscos. També es constata com la lluita antiterrorista i la cooperació internacional han provocat que Al-Qaida i Estat Islàmic hagin perdut capitostos i càrrecs intermedis que ocupaven posicions clau per organitzar nous atemptats.

Europa afronta la confluència de llops solitaris amb cèl·lules gihadistes

La dispersió d’Al-Qaida i Estat Islàmic i la irrupció d’ISIS del Khorasan duplica l’amenaça terrorista / El perill de grans atemptats planificats reapareix després de set anys

El més llegit