La ferida pels bombardejos de l’OTAN sobre Iugoslàvia continua oberta

A Belgrad, Sèrbia, hi ha el monument conegut popularment com La flama eterna, al qual s’acudeix per commemorar les víctimes dels bombardejos de l’Aliança Atlàntica (OTAN) sobre Iugoslàvia l’any 1999. El monument, que fa uns trenta metres d’altura, és bàsicament un obelisc que va provocar grans polèmiques. Hi ha moltes raons però, d’entre totes, una destaca per sobre de les altres: el monòlit, que és l’homenatge arquitectònic més gran als morts en aquest atac, va ser erigit per voluntat de Mirjana Markovic, la dona de Slobodan Milosevic, que governava els serbis amb mà de ferro i era president just quan van passar els fets. Fins al punt que, fa temps, algú fins i tot va proposar reanomenar-lo en memòria de les víctimes del difunt dictador. Vint-i-cinc anys després de l’inici de la campanya de bombardejos de l’OTAN contra Iugoslàvia, que es van commemorar ahir, Sèrbia, que llavors el país que va lluitar contra la desintegració d’aquesta entitat socialista, ha canviat, però encara no oblida ni ha tancat per complet aquesta ferida dolorosa com els terribles crims comesos per Milosevic en aquells anys de conflicte. Aquests records urbans de les bombes llançades per l’OTAN tampoc permeten l’amnèsia del dolorós episodi bèl·lic. L’operació, iniciada per ordre de l’espanyol Javier Solana (que exercia de secretari general de l’OTAN) i sense l’autorització del Consell de Seguretat de l’ONU (la reputació de l’entitat va quedar irremeiablement malmesa), va durar 11 setmanes, durant les quals es van llançar milers de bombes i va morir una quantitat encara avui desconeguda de civils. Les xifres oscil·len entre els 500 morts, segons calcula la plataforma Human Right Watch, i els 2.500, segons les autoritats sèrbies. Per la seva banda, l’OTAN no va respondre a una recent petició de BIRN sobre aquesta informació, segons va confirmar aquest mitjà especialitzat en investigacions periodístiques a la regió. Guerra (també) pel relat La discrepància sobre aquestes dades, el nombre total de víctimes dels bombardejos, segueix sent, dues dècades i mitja després, una de les grans herències de la controvèrsia. La justificació declarada de l’operació era evitar una neteja ètnica dels albanokosovars en la llavors província sèrbia de Kosovo després del fracàs de la conferència de Rambouillet (París). Però aquesta versió, defensada per l’Aliança Atlàntica i per una part de la política occidental, ha sigut reiteradament qüestionada, també en virtut de testimonis molt recordats a Sèrbia, com el de l’ex secretari d’Estat dels Estats Units, Henry Kissinger. "El text de Rambouillet, que demanava a Sèrbia admetre tropes de l’OTAN a Iugoslàvia, va ser una provocació, una excusa per iniciar el bombardeig", va afirmar Kissinger en una entrevista concedida el juny de 1999 al diari britànic The Daily Telegraph, amb referència a aquest episodi bèl·lic. Fora del debat sobre l’origen del conflicte, analistes com Miguel Roán han descrit, amb la calma que permet el pas dels anys, el que l’operació militar va suposar per a la població civil. A Belgrad, "atacada amb bombes de grafit", la ciutat va quedar "sense energia elèctrica durant dies" i s’hi van viure escenes de "dolor" i d’"estupor". Entre aquells episodis, segons cita Roán en una de les seves anàlisis, es van produir els bombardejos "d’un hospital de maternitat" i els projectils nord-americans que van caure sobre "l’Ambaixada de la Xina, suposadament per un error de càlcul de les forces atlàntiques". En total, segons càlculs periodístics, es van produir almenys 11 atacs massius amb víctimes civils en tot el territori, que llavors encara era Iugoslàvia; fins i tot dos de molt greus contra columnes de refugiats albanesos. Per això també, segons investigadors independents com Francisco Veiga, la campanya de l’OTAN mai va aconseguir "les simpaties [en l’opinió pública europea] que havia generat la guerra de Bòsnia". "Hi va haver de tot: bombardejos d’autobusos de línia, centres residencials de civils, un comboi de la plataforma internacional Metges del Món i fins i tot una una presó on hi havia detinguts nombrosos nacionalistes albanesos", ha escrit Veiga en l’assaig històric La fábrica de las fronteras, una de les obres més completes sobre aquests fets. Gasolina per al nacionalisme Bombardejos causats per errors, o almenys així els va qualificar l’Aliança Atlàntica, que van alimentar la propaganda i el discurs nacionalista serbi en un país on Milosevic reprimia tothom qui es plantegés com a opositor. Dany col·lateral: assassinats, com el del periodista Slavko Ćuruvija, l’abril de 1999, al ser acusat per un mitjà progovernamental de recolzar la campanya atlantista. "La deshumanització dels periodistes considerats incòmodes, acusats de traïció a la pàtria, continua sent actualment una eina utilitzada [per la política a Sèrbia]", va respondre aquesta setmana a EL PERIÓDICO Ivana Stevanovic, membre de la Fundació Ćuruvija. Això sí, un resultat de l’operatiu va ser la sortida de Sèrbia de Kosovo i la posterior caiguda en desgràcia de Milosevic, però allò no va impedir que s’allargués el conflicte diplomàtic entre Belgrad i Pristina, que mai s’ha apagat i que ha deixat múltiples conseqüències per a la regió. L’historiador britànic Mark Mazower ho va resumir així en la seva obra The Balkans: "Es va resoldre un problema, la persecució sèrbia dels albanesos, però se’n van crear d’altres, com la persecució dels albanesos dels serbis [a Kosovo]", que s’ha d’afegir a la perpetuació d’"un fort nacionalisme ètnic mentre les tradicions cíviques s’han mantingut fràgils". L’obra, considerada tot un clàssic en el seu gènere, examina les causes del conflicte ètnic als Balcans i analitza com la trobada entre diferents poblacions va acabar generant una profunda divisió en la societat de la regió.

La ferida pels bombardejos de l’OTAN sobre Iugoslàvia continua oberta

L’anomenada campanya de l’Aliança Atlàntica, duta a terme el 1999 durant 11 setmanes, va alimentar el discurs nacionalista i encara continua provocant divisió 25 anys després dels atacs

La xifra oficial de víctimes es desconeix, però s’estima que hi va poder haver més de 2.500 morts

El més llegit