Entre el palau de Kensington i Sanxenxo

Ara resulta que Kate Middleton té una presumpta doble. Aquest brou es va coent a les xarxes socials després que el diari The Sun publiqués, dilluns, les imatges extretes d’un vídeo en què els prínceps de Gal·les passegen plegats a prop d’Adelaide Cottage, la seva residència a Windsor. El galliner digital conspira que no és la Kate. Impugna que s’hagi aprimat tant i fins i tot que carregui unes bosses si s’acaba de sotmetre a una operació abdominal. Ja hi tornem a ser, un embolic rere l’altre, l’espiral especulativa alimentada pel secretisme de la casa reial britànica. Tant misteri suscita la desaparició de la princesa que l’individu que va gravar la suposada exclusiva amb el seu mòbil s’ha emportat una bona picossada de lliures esterlines. Mentrestant, el diari The Times, monàrquic de barret de copa i jaqué, especula que la primera aparició oficial tindrà lloc el 31 de març. Diumenge de Resurrecció, per cert. La fotografia retocada de Kate Middleton amb els seus tres fills va ser una ficada de pota colossal. Després de la mort d’Isabel II, sembla que els royals no saben per on els toca l’aire, si bé és cert que l’hàbit de manipular imatges és més vell que Matusalem: Trotski va desaparèixer de cop de les fotos del politburó i a la reina Victòria, la primera monarca britànica a fer-se una foto davant una càmera, se li va aplicar un revelatge amable per afinar-li la papada i la cintura. El problema sorgeix quan es tuneja un collage amb tisores i cola de barra en l’era del "tot és mentida". L’espaterrant del cas és que hagi sigut la tertúlia de les xarxes socials, el gran fangar de la notícia falsa, el tribunal que ha destapat que la llebre era gat, en lloc dels mitjans tradicionals, garants de certa veritat, les espines que encara queden. Un pas de rosca ben curiós. Tant a la vella Anglaterra com a Espanya i a les monarquies ciclistes (l’holandesa i les escandinaves) els contribuents es divideixen en tres categories respecte de la corona: els que la consideren un ens periclitat al segle XXI i voldrien girar full; els indiferents, a qui no els fa fred ni calor; i els adeptes, per a qui la institució encarna alhora símbol, projecció i espectacle. Uns i altres, no obstant, convergeixen en l’escassa tolerància envers la mentida. Crec que el palau de Kensington ha errat l’estratègia, ja que alguna informació sobre l’estat de salut de Kate Middleton hauria suscitat més compassió que conjectures nocives. I el mal d’amors, ¿el té? Ai, que difícil l’equilibri entre la informació i el dret a la privacitat. En qualsevol cas, ja no colen els contes de fades i princeses: el càrrec comporta aguantar. A casa també hem cuit faves a calderades. El 2 de juny farà 10 anys de l’abdicació de Joan Carles I, ara amb un peu a Abu Dhabi i l’altre entre Ginebra i Sanxenxo. No deixa de ser una anomalia. De vegades em pregunto què passarà si la parca sorprèn l’emèrit en la llunyania dels Emirats.

El més llegit