L’amic de l’Ingrid i el Henk

Geert Wilders, venedor d’assegurances ficat a polític, ha renunciat a ser primer ministre holandès, malgrat haver guanyat les eleccions. De fet, els quatre líders dels partits de dreta i ultradreta que des del novembre miren d’arribar infructuosament a un acord de Govern a Holanda –aprofito per rebel·lar-me contra el "Països Baixos", per a mi Holanda sempre serà Holanda des que vaig veure jugar per primera vegada Cruyff–, han decidit fer un pas al costat, a veure si així el pacte és possible. Per estrany que sembli, en aquell país no coneixen la senzilla fórmula espanyola per resoldre aquests greuges, que consisteix a amnistiar algú per aconseguir formar govern. Estic segur que a Holanda tenen també algun fugit de la justícia, és igual per quin delicte se’l persegueixi, disposat a ajudar amb els seus vots Wilders a canvi d’impunitat. Un atracador, un malversador, un estafador, un proxeneta, és igual mentre ens asseguri el poder. Si al sud d’Europa això es porta a terme amb èxit, malgrat haver perdut les eleccions, amb més motiu pot fer-ho al nord qui les va guanyar. Faci-ho, Wilders, que el primer és aconseguir el govern, i no faltaran després els que afirmin que es tracta d’una generosa mesura de gràcia que té com a únic propòsit resoldre el conflicte holandès. Un conflicte tan greu com el català, és a dir, inexistent. Wilders té amics imaginaris. Que ningú s’espanti, ja sé que un candidat a primer ministre amb amics imaginaris no aporta gaire tranquil·litat, però es tracta del Henk i l’Ingrid, que representen l’holandès mitjà i per a qui diu treballar, utilitzant-los sovint en les seves al·locucions. Són com el cosí de Rajoy o el conflicte català de Pedro Sánchez, a qui ningú ha vist mai però serveixen per adornar qualsevol discurs. –L’Ingrid i el Henk estan enfadats perquè continuem sense formar Govern– diu Wilders, que queda més fi que recordar la mare dels que ho impedeixen. A Wilders, melena blanca pentinada cap enrere, no li agrada que el qualifiquin d’ultradretà, al cap i a la fi, només ha estat acusat unes quantes vegades d’incitació a l’odi. Entre les seves propostes polítiques hi ha rebutjar les sol·licituds d’asil, sortir de la Unió Europea, acabar amb un bon nombre de regulacions mediambientals i prohibir l’Alcorà –llibre que equipara a un altre best-seller, Mein Kampf–, si bé ell insisteix que tot això no té res d’ultradreta, segurament són només les preocupacions del Henk i l’Ingrid. Va arribar fins i tot a emetre a internet una pel·lícula realitzada per ell Fitna, que consisteix en el recitat de versos de l’Alcorà. Per eliminar tota sospita d’ultradretanisme, va assegurar que el seu model polític no és cap altre que Margaret Thatcher, la que va ser premier britànica. Wilders compta amb l’avantatge que a Holanda no hi ha miners que puguin posar en perill el Govern. El Henk no ha treballat mai sota terra. El que hi ha a Holanda són molins i tulipes. En alguna novel·la de Gerbrand Bakker –el millor escriptor actual d’aquell país– arriba fins i tot a dir-se que això és l’únic que hi ha. Potser exagera, hi ha també futbolistes. Però això significa que no hi ha delinqüents per indultar a canvi d’un grapat de vots, cosa que explicaria els problemes que han tingut Wilders i la resta de líders conservadors per formar govern. No és que sigui impossible amnistiar un molí o una tulipa, coses més rares s’han vist, però difícilment una flor o una màquina amb aspes tindran vots per vendre. El seu manifest polític, publicat el 2006, es diu Klare Wijn, que significa "Vi clar". S’ignora per quina raó li va posar un títol així en un país de tradició cervesera, tot i que tots els politòlegs coincideixen que, posats a posar-li nom vinícola, molt millor aquest que Vinatxo. En ell, critica amb acarnissament el sistema polític holandès, assegurant que la majoria de parlamentaris es preocupen més per les seves carreres personals que pels ciutadans. A Espanya, aquestes manifestacions van causar la lògica sorpresa, ja que aquí hem donat sempre per descomptat que aquesta és la funció dels polítics, mai se’ns passaria pel cap que algú estigui en política per beneficiar algú que no fos a si mateix, o els seus familiars directes tirant llarg. Convindria a Wilders fer un volt per Espanya, on també hi ha molins però no hi falten delinqüents. Tornaria al seu país amb una altra opinió dels seus parlamentaris: per comparació amb els espanyols, li semblarien tots honrats, empàtics i treballadors. L’Ingrid ha tornat espantada de les seves vacances a Espanya.

El més llegit