Putin arrasa en les presidencials russes i perpetuarà el seu règim fins al 2030

Amb les urnes encara calentes, les dades no es van fer esperar. Segons el vot escrutat ahir a la nit a l’hora de tancar aquesta edició, un 70% del total del cens, el president rus, Vladímir Putin, comptava amb el 87,82% dels vots emesos. Els seus rivals Leonid Slutski, Nikolai Jaritónov i Vladislav Davankov van aconseguir poc més d’un 10% entre els tres. Cap sorpresa al Kremlin, que comptarà durant almenys sis anys més amb el capità que porta al timó des de finals de 1999. Tal com va explicar a EL PERIÓDICO l’analista especialitzat en Rússia Oleg Ignatov, del think tank Crysis Group, "l’elecció presidencial a Rússia és un procediment burocràtic i administratiu, no un de polític." És per això que la victòria de Putin no va ser una sorpresa per a ningú, ni al mateix país euroasiàtic ni a l’exterior. Una de les seves partidàries, Galina, va acudir a votar ahir, la tercera de les jornades en què es podia exercir el dret al sufragi. Després de dipositar el seu vot de confiança en l’exagent del KGB, va assenyalar que "amb Putin el futur de Rússia serà brillant". Quan se li va preguntar pels altres candidats, va confessar que no li sonaven. "No em sé ni els seus noms ni les seves cares", concedia, amb una ganyota. Ciutadans que no ho veien de la mateixa manera que aquesta dona van participar en una protesta batejada amb el nom Migdia contra Putin en la qual l’oposició va animar els ciutadans a participar en el procés a una hora determinada per mostrar el seu descontentament contra l’actual govern. Dos segles després… Si compleix el seu mandat fins al final, serà el primer líder rus amb 30 anys en el poder des de fa segles, una cosa que no es veia des de la tsarina Caterina la Gran, que va governar fins a 1796 després de 34 anys. Tot i que va estar quatre anys com a primer ministre entre el 2008 i el 2012, va continuar sent l’home fort al comandament del país, i ha superat en temps líders tan emblemàtics com Stalin, Lenin, Nicolás II (últim tsar de Rússia) i també al seu antecessor, el criticat Borís Ieltsin. Amb la llei russa a la mà, encara pot superar la tsarina si decidís presentar-se de nou el 2030 i mantenir-se en el poder fins a l’any 2036. El resultat a les urnes del líder rus ha anat creixent de manera gradual. El 2012 va obtenir un 64%, el 2018 un 76% i ara ha arribat a gairebé el 88% (provisional). El periodista Andrei Zakhàrov, reconegut com a agent estranger a Rússia, feia broma en xarxes socials amb el fet que potser el 2030 pugui obtenir el desitjat 100%. Des del 2020 totes les votacions s’han celebrat al llarg de diversos dies i s’ha incentivat el vot online, les dues mesures denunciades per l’oposició com a maneres potencials de falsejar els resultats d’una manera més senzilla. En els primers comicis amb aquest sistema, fa quatre anys, hi va haver múltiples queixes de gent que no va poder votar perquè quan van anar a fer-ho a les escoles, algú ho havia fet per ells prèviament a distància. 74,22% de participació Segons va assenyalar la Comissió Electoral Central, la participació en aquestes eleccions va ser del 74,22%. Les autoritats van perseguir activament que molts russos passessin per les urnes per legitimar-se, una cosa que van gratificar fins i tot amb possibles premis com vals, una cosa que també es va instaurar el 2020. El president rus en la seva celebració al centre de Moscou, va declarar que "els resultats de les eleccions són la manifestació de la confiança dels ciutadans del país i de la seva esperança que tot es complirà segons el previst", ignorant les queixes de l’oposició en l’exili i els governs occidentals que les titllen de fraudulentes. Durant el discurs, també va dir per primera vegada el nom de l’opositor rus Aleksei Navalni –al qual solia referir-se com "aquest individu" i apel·latius semblants– i va assegurar que hauria donat el vistiplau per canviar-lo amb presos occidentals amb la condició que el dissident "no tornés mai" a Rússia. En la mateixa intervenció va assenyalar que la seva mort va ser tràgica, però va argumentar que "en altres ocasions ha mort gent a la presó", al·legat que va concloure amb una pregunta: "¿Això no passa als Estats Units?" Reaccions internacionals El resultat va ser contestat per països com els Estats Units, Ucraïna o Polònia. "Òbviament no han sigut lliures ni justes", va considerar la Casa Blanca. Per a l’ucraïnès Volodímir Zelenski, es tracta d’una "imitació d’eleccions" sense legitimitat amb les quals Putin intenta governar "per sempre". Prèviament, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ja va felicitar irònicament Putin per la seva victòria a l’inici de les eleccions russes, divendres, en un missatge en el qual denunciava la falta d’una oposició real que li disputés el lloc de president del gegant euroasiàtic.

Putin arrasa en les presidencials russes i perpetuarà el seu règim fins al 2030

El mandatari, que va aconseguir el 88% dels sufragis, iniciarà el cinquè mandat i podria estar tres dècades al Kremlin, inèdit en dos segles / Els altres candidats només van obtenir el 10% dels vots

El més llegit