Entre el retorn a la mili i la falta de búnquers

"Sí, els nostres soldats són de primera i la seva motivació, també. Però ens falta de tot. Hi ha raons sobrades per pensar a reactivar el servei militar", va explicar l’anomenada Defensora del Soldat del Parlament alemany, la socialdemòcrata Eva Högl, al presentar el seu informe anual. Els dèficits que pateixen les Forces Armades germàniques van del material a les infraestructures, per a la qual cosa Hölg estima que es necessitaria invertir uns 50.000 milions d’euros. És a dir, la meitat del paquet extraordinari anunciat pel canceller, Olaf Scholz, arran de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, inclòs el suport al país agredit. Les Forces Armades van quedar obsoletes per efecte de la línia d’austeritat imposada amb Angela Merkel en el poder –del 2005 al 2021– o fins i tot abans. Per primera vegada en dècades, Alemanya destinarà aquest 2024 pels volts d’un 2% del seu PIB a Defensa i complirà l’objectiu de l’OTAN. Però, a més de les necessitats materials, ha de remeiar la falta d’efectius: el 2011, quan després d’anys d’encesos debats es va deixar en suspens el servei militar, es parlava de disposar d’un Exèrcit professional amb 200.000 membres. És a dir, menys de la meitat dels 480.000 que, amb lleugeres oscil·lacions, va tenir la República Federal d’Alemanya (RFA) entre 1960 i 1990, l’any de la reunificació. La seva contrapart, la República Democràtica Alemanya (RDA) o Alemanya comunista, en tenia 260.000. El total de 200.000 era l’horitzó estimat per una Alemanya més concentrada en les missions internacionals que en una eventual necessitat defensiva nacional. La xifra no només no s’ha aconseguit, sinó que ha anat en descens fins a caure el 2023 a 181.000. Els models nòrdics Al ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, li correspon no només la tasca d’invertir en innovació tecnològica, armament i infraestructures, de posar al dia casernes atrotinades –segons detalla a les seves 171 pàgines l’informe de Högl–, sinó que ha de reparar els dèficits de "vocacions militars". El ministre va estar la setmana passada de gira pels països bàltics i nòrdics. De tornada va insistir en la seva aposta per l’anomenat "model suec". Amb això al·ludia a una reactivació del servei militar com la que va aprovar el 2017 Suècia, anys després d’haver deixat en suspens el reclutament dels seus homes de 18 anys. Estocolm va accelerar el seu pla arran de la invasió d’Ucraïna, però ho fa d’una manera selectiva: convoca anualment 30.000 aspirants –homes i dones–, dels quals passen a engrossir l’Exèrcit professional uns 10.000, els considerats més aptes per a aquest fi. Dinamarca prolongarà el servei militar de 4 a 11 mesos, que passarà a ser obligatori també per a dones. Pistorius estima que Alemanya necessita elevar el seu contingent uns 203.000 soldats fins al 2030 i es planteja implantar un sistema semblant al suec. Però el canceller Scholz ho rebutja, presumiblement per no obrir cap altra caixa dels trons en la seva coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals. Especialment el partit ecologista és contrari a restablir la mili, qüestió en la qual hi ha coincidència d’opinions amb els liberals, una cosa excepcional en l’aliança de govern de Scholz. El debat entorn de la tornada a la mili –que en lloc d’abolir-se va quedar "en suspens" per facilitar-ne la reactivació– s’ha precipitat per la por creixent de Rússia i les crides a un rearmament europeu des de successius països occidentals. Un 52% dels alemanys són partidaris de reactivar-la, segons una enquesta de la revista Stern. Protecció davant atacs aeris A aquesta preocupació s’uneix la derivada per la falta d’un sistema de búnquers on protegir-se d’un hipotètic atac aeri. També allà es mira cap a un país nòrdic, Finlàndia, acabat d’incorporar a l’OTAN, com ha fet ara Suècia. Fa dècades que els dos països inverteixen en Defensa. Finlàndia, amb 5,5 milions d’habitants, no només té un Exèrcit efectiu i altament tecnificat, sinó també una xarxa de búnquers suficient per protegir la població. Només a Hèlsinki hi ha 50 búnquers i túnels, amb capacitat per allotjar 200.000 persones a 30 metres sota terra, més refugis per a un total de 900.000 ciutadans. En tot Alemanya hi ha uns 600 refugis, tot i que inferiors als finlandesos, alerta l’Associació de Ciutats i Municipis d’Alemanya. S’estima que podrien protegir uns 500.000 habitants, en un país amb 84 milions.

Entre el retorn a la mili i la falta de búnquers

Les Forces Armades van quedar obsoletes per la línia d’austeritat d’Angela Merkel

Finlàndia té un Exèrcit efectiu i refugis suficients per protegir la població

Alemanya es planteja reactivar el servei militar entre els joves per por de Rússia i les crides al rearmament europeu seguint el model suec, però el canceller Olaf Scholz ho rebutja per no contrariar els seus socis verds i liberals, que s’oposen a la mesura.

El més llegit