Biden i Trump arrenquen la campanya més llarga i aspra

El novembre comença al març als Estats Units. Just vuit mesos abans de les eleccions presidencials, el demòcrata Joe Biden i el republicà Donald Trump van arrasar com s’anticipava en el superdimarts de primàries. Nikki Haley va decidir finalment ahir suspendre la seva campanya davant l’expresident, fet que aplana ja definitivament el seu camí a la nominació, que Biden també té garantida. I la reedició del duel del 2020 es ratifica com una realitat ineludible, per més que un alt percentatge de nord-americans, com es palpa al carrer i recullen les enquestes, no vulguin tornar a haver d’elegir entre el demòcrata de 81 anys i el republicà de 77. Fa mesos que les línies mestres d’aquest enfrontament, una guerra de personalitats i de propostes polítiques, de visions de i per als EUA, prenen forma però ara el gir a les generals entra en un nou nivell. Malgrat que tant a Biden com a Trump els queda sumar uns quants delegats per arribar a la xifra que matemàticament els converteix en nominats de facto (la meitat més un), es dona per fet que ho faran en les pròximes dues setmanes. I els EUA s’endinsen ja en la cursa presidencial més llarga, que no és agosarat anticipar com a brutal, tensa i plena de negativitat, atacs i confrontació que llançaran més gasolina a un país explosivament polaritzat. Feia gairebé 70 anys que als EUA no s’enfrontaven per la Casa Blanca dos antics rivals presidencials i més de 100 des que es van mesurar un president i un expresident, però la revenja entre Biden i Trump té altres factors que la fan diferent a la que van lliurar fa quatre anys i única en la història, més enllà que siguin els dos candidats de més edat, tots dos enormement impopulars i llastats per la falta d’entusiasme i, a més, desafiats per la possibilitat d’impacte de tercers candidats com Robert Kennedy Jr. Trump és el primer ocupant del Despatx Oval que afronta càrrecs penals, 91 en quatre casos, incloent-hi dos dels processos per delictes relacionats amb el seu intent de revertir els resultats del 2020, un afany vinculat a l’assalt al Capitoli. Continua rebutjant aquells resultats legítims i ja sembra dubtes que si perd al novembre acabi acceptant que les eleccions hagin sigut "lliures i justes". El seu atapeït mapa legal permet anticipar que passarà part de la campanya de ronda obligada pels tribunals, començant a Nova York el 25 de març. Serà quatre setmanes abans que el Tribunal Suprem, que la setmana passada li va aplanar el camí per seguir a les paperetes, escolti arguments sobre les seves al·legacions que té immunitat total pels seus actes mentre era president. Pengen també els casos a Geòrgia, Washington i Florida que podrien enviar-lo a la presó. I ja s’enfronta a multes de centenars de milions de dòlars després d’haver sigut declarat culpable d’abús sexual, difamació i frau empresarial en processos civils. Atacs a la jugular Les reaccions tant de Biden com de Trump als resultats de la nit del superdimarts, i fins i tot les seves diferents reaccions ahir a l’anunci de Haley, van servir d’avançament de la batalla que s’acosta en els pròxims mesos. Biden, que avui oferirà el discurs sobre l’estat de la Unió, està ansiós no només per construir un discurs que centrarà en la defensa de les llibertats, i especialment del dret a l’avortament que va restringir el Suprem de majoria conservadora gràcies a Trump, sinó per endurir a la campanya els seus atacs a l’expresident i llançar-se-li a la jugular. En un comunicat emès a través de la seva campanya, el demòcrata va defensar els èxits del seu mandat però, sobretot, advertia de Trump com un "risc existencial" per als EUA. "El mouen els greuges i les estafes; es concentra en la venjança i la revenja, no en el poble nord-americà", deia Biden. "Està decidit a destruir la nostra democràcia, a esquinçar llibertats fonamentals com la capacitat de les dones de prendre les seves pròpies decisions sobre la seva salut, i a aprovar una altra ronda de milers de milions de dòlars de retallades d’impostos per als rics. I farà el que sigui per instal·lar-se en el poder". També en un memoràndum distribuït per les seves dues caps de campanya ahir es definia Trump com "un candidat ferit, perillós i impopular". Trump, per la seva banda, també utilitzava dimarts a la nit un discurs de 20 minuts al seu club de Mar-a-Lago, a Florida, per renovar el missatge que és i serà central a la seva campanya. Allà apareixen les crítiques a la inflació, afirmacions com que amb ell no hi hauria hagut guerra a Ucraïna ni atac de Hamàs a Israel o que la bona situació dels mercats es deu a la seva superioritat a les enquestes davant Biden (real). Però no hi ha tema més fonamental, políticament a favor seu, segons els sondejos, i que ja ha demostrat que explotarà, que és la immigració. Dies després de coincidir amb Biden en un duel a la frontera sud, a Mar-a-Lago parlava com acostuma d’una "invasió d’immigrants", repetint missatges xenòfobs i vinculant tots els immigrants al crim. El menú de sempre Al menú de l’antic mandatari hi entren també el seu recordatori que en el seu mandat va instal·lar tres jutges al Suprem que han cimentat la majoria conservadora, les denúncies de la suposada politització del Departament de Justícia per perseguir-lo, el seu fosc retrat d’uns EUA en decadència amb Biden i els atacs personals a les facultats d’un rival només quatre anys més gran que ell. Trump arriba a la cursa amb fortaleses, especialment l’inamovible suport entre les bases entregades al moviment MAGA (sigles en anglès de Fer els EUA gran de nou) i el seu reforçat control sobre el Partit Republicà. Aquest s’ha anat consolidant i es va constatar encara més ahir quan Mitch McConnell, el líder dels conservadors al Senat va afirmar que recolzava com a nominat l’home que s’ha passast tres anys insultant-lo, atacant-lo i fins i tot minant els seus esforços legislatius. Té, això sí, també la seva dosi de problemes, reflectits en els percentatges de vot que ha anat recollint Haley abans de la seva retirada, que demostren la debilitat de l’expresident amb votants moderats i independents, amb titulació universitària i en comtats que pendulen en la mitja dotzena d’estats frontissa que acaben decidint les presidencials (aquest any de moment Michigan, Pennsilvània, Wisconsin, Arizona, Nevada i Carolina del Nord).

Biden i Trump arrenquen la campanya més llarga i aspra

Els líders demòcrata i republicà segellen la reedició del seu duel per la presidència dels EUA després dels resultats del superdimarts

El més llegit