França es converteix en el primer país a protegir l’avortament a la Constitució

Un "moment històric" per al feminisme francès. Sovint utilitzat sense rigor, aquest adjectiu és pertinent per qualificar el que es va viure ahir al palau de Versalles. França s’ha convertit en el primer país al món a protegir amb claredat l’avortament a la Constitució. Més del 90% de diputats i senadors que van votar –el mínim exigit per a una reforma constitucional és el 60%– van recolzar la inscripció, a l’article 34 de la Carta Magna, de "la llibertat garantida" de les dones "per interrompre voluntàriament l’embaràs". El president francès, Emmanuel Macron, probablement promulgarà la mesura divendres, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. No només representa la primera reforma constitucional de la seva presidència, sinó una de les polítiques feministes més ambicioses des de la seva arribada a l’Elisi, el 2017. Per primera vegada des del 2007 França modifica la Constitució. Ho fa per petrificar a la cúspide de la seva piràmide legislativa una de les grans conquestes de la lluita feminista: l’avortament. "És una etapa fonamental que quedarà en la història. [...] Estem donant una segona victòria a Simone Veil", va assegurar el primer ministre, Gabriel Attal, referint-se a la carismàtica ministra liberal que va aconseguir la legalització de l’avortament el 1975. "Encara som lluny del final del camí, però ens acostem a la igualtat" entre homes i dones, va afegir el jove responsable de l’Executiu, de 34 anys, que va arribar a Versalles acompanyat per Jean Veil, el fill de Simone. Solemnitat i simbolisme Amb 780 vots a favor i 72 en contra, una molt àmplia majoria de diputats i senadors va ratificar la constitucionalització de l’avortament. Per modificar la Carta Magna a França, cal un referèndum o una votació en format Congrés, és a dir, els 925 diputats i senadors reunits en un mateix hemicicle a Versalles, com en aquest cas. Després de l’adopció de manera unànime a l’Assemblea Nacional (30 de gener) i el Senat (28 de febrer), no hi havia suspens respecte a la votació d’ahir. Era un tràmit, però carregat de solemnitat i simbolisme. L’anunci del resultat de la votació va arribar acompanyat per una gran ovació. "Us dono les gràcies per elles", va dir la presidenta de l’Assemblea, la macronista Yaël Braun-Pivet. "Quina felicitat haver construït aquesta votació amb tots vosaltres, amb gairebé tots els grups", va destacar la senadora socialista Laurence Rossignol des de l’estrada del monumental saló. "França recupera avui el fil de la història del país dels drets humans", va afegir. Aquesta exmnistra va considerar que aquesta mesura és un missatge per als "Trump, Orbán, Bolsonaro i Milei". De fet, la idea d’inscriure l’avortament a la Constitució va irrompre amb força en el debat públic gal després de la sentència del Suprem dels EUA el juny del 2022. Aquesta decisió va permetre que almenys 14 estats il·legalitzessin la interrupció voluntària de l’embaràs. La senadora ecologista Mélanie Vogel i la diputada Mathilde Panot, de La França Insubmisa (afins a Sumar o Podem), van impulsar la tardor del 2022 propostes legislatives per constitucionalitzar el dret a l’avortament. Els partits afins a Macron també llavors van donar suport a aquesta mesura, aprovada a l’Assemblea Nacional el novembre d’aquell any. Llavors, però, els diputats i senadors no van aconseguir posar-se d’acord sobre una mateixa redacció, una de les condicions sine qua non per modificar la Carta Magna. Un any després, va arribar l’acord. Per a això han passat de la inclusió "del dret a l’avortament" a la "llibertat garantida". És una definició menys exigent per a l’Estat. Un consens inhabitual Des de l’esquerra fins a la ultradreta, passant pels afins a Macron i la dreta republicana, representants de totes les orientacions han recolzat aquesta mesura. Aquest consens es veu impulsat per l’opinió pública, clarament favorable a l’avortament. El 86% dels francesos recolzen la modificació de la Carta Magna, segons sondejos recents. I malgrat que és evident que França s’ha dretanitzat en l’última dècada en qüestions com la immigració, el país ha evolucionat de manera progressista en aquest tema o en els drets LGTBIQ+. "Hi ha moments en la vida d’un país en què la unió i l’interès general s’han d’imposar a les baralles", va destacar Attal. "Per primera vegada en la nostra història, el Congrés el presideix una dona", va recordar Braun-Pivet, sobre un dels nombrosos símbols de la jornada. Un dels pocs moments de tensió es va viure durant la intervenció d’Hélène Laporte, de Reagrupament Nacional (RN, partit de Marine Le Pen). Per a ella s’ha imposat la idea que "el dret a l’avortament està en perill i que és urgent constitucionalitzar-lo". Tot i que tant l’RN com Reconquesta d’Éric Zemmour recolzen la llei Veil, hi continua havent a França associacions antiavortament, que es manifesten amb certa regularitat, també ahir a Versalles. I mitjans com la neoconservadora CNews criminalitzen aquest dret de les dones. Malgrat l’històric pas fet, el termini que les franceses disposen per interrompre el seu embaràs (14 setmanes) resulta inferior al d’Espanya (22) o el Regne Unit (24). Entre 3.500 i 5.000 ciutadanes franceses van cada any a l’estranger per avortar. "Una de cada quatre ha de canviar de departament (província) per exercir" aquest dret, va lamentar la insubmissa Panot.

França es converteix en el primer país a protegir l’avortament a la Constitució

Més del 90% dels legisladors ratifiquen la inclusió a la Carta Magna de la «llibertat garantida» per interrompre l’embaràs

La reforma respon al retrocés global en drets de les dones

El més llegit