Brussel·les llança un pla de 1.500 milions per potenciar la indústria militar europea

La guerra de Rússia a Ucraïna i la possible reelecció de Donald Trump en les eleccions presidencials de novembre als Estats Units, amb la seva amenaça de no protegir els països aliats que no gastin prou en defensa, han canviat radicalment el terreny de joc en el qual es mou la Unió Europea en matèria de seguretat i defensa. La urgència és màxima i Brussel·les ha decidit trepitjar l’accelerador amb la primera estratègia industrial de defensa que assigna un pressupost de 1.500 milions d’euros fins al 2027 per incentivar els estats membres a invertir més, millor, junts i, sobretot, made in Europe. «Europa està en perill i la pau no es pot donar per assegurada. La guerra és a les nostres fronteres», va recordar ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. L’estratègia, segons va explicar Borrell, la vicepresidenta executiva Margrethe Vestager i el comissari d’Indústria Thierry Breton durant la presentació de la iniciativa, respon al «canvi de paradigma de seguretat a Europa», arran de la guerra llançada per Vladímir Putin, que va augmentar el «sentit d’urgència» i la necessitat no només d’accelerar la capacitat de producció sinó d’invertir millor i a Europa. El pla inclou diversos objectius quantitatius. En primer lloc, que almenys el 40% dels equips de defensa es comprin de forma col·laborativa d’aquí al 2030 i, en segon lloc, que almenys el 50% del pressupost de contractació pública en matèria de defensa es faci dins de la UE (el 60% per al 2035). Per a això, el programa europeu de la indústria de la defensa mobilitzarà un total de 1.500 milions d’euros del pressupost europeu en el període 2025-2027 fent confluir l’Edirpa (suport financer amb càrrec al pressupost europeu per donar suport a la contractació pública) i l’ASAP (suport financer a la indústria de la defensa per augmentar la capacitat de producció). «Mil cinc-cents milions d’euros no són gaires diners, però pot jugar com a incentiu», va reconèixer la comissària danesa sobre un import que ha de servir com a palanca d’inversió per atraure finançament dels estats membres. «Amb una guerra a les nostres fronteres, si no és ara, ¿quan és el moment de fer una gran inversió en la indústria de la defensa?», va preguntar Vestager. «Independentment de la dinàmica electoral als EUA hem de responsabilitzar-nos més de la nostra seguretat», va afegir. Països com Estònia, França i Polònia, segons el portal Euractiv, han demanat en un document oficiós a la Comissió Europea i a altres estats membres més inversió en defensa perquè un finançament inadequat avui dia significarà gastar més en un futur. «El pressupost europeu ha d’incentivar, però no convertir-se en el client», va explicar Borrell, que va recordar que el pressupost europeu no es pot utilitzar per comprar armes, però sí per impulsar la capacitat industrial de la defensa europea. «No tenim un Pentàgon a Europa», però «hem de coordinar la manera en què reaccionen els estats membres», va puntualitzar el polític espanyol. «No som aquí per comprar sinó per crear les condicions per treballar junts», va afegir el comissari Breton, que fa uns mesos va xifrar en 100.000 milions d’euros anuals el volum de fons necessari perquè la indústria de la defensa europea passi al mode de producció d’«economia de guerra», després d’anys «abaixant la guàrdia» i reduint la capacitat de producció a Europa en benefici dels EUA. Segons els números de la Comissió, tot i que el 2022 la despesa en defensa va augmentar als estats membres per vuitè any consecutiu –va arribar als 240.000 milions–, el 78% de les compres en aquest àmbit des de l’inici de la guerra d’Ucraïna (24 de febrer del 2022) fins al juny del 2023 es van realitzar fora de la UE, el 63% només als EUA. Oficina a Kíiv La idea de Brussel·les és utilitzar els diners europeus per animar els governs a realitzar compres conjuntes per mitjà d’un mecanisme similar a l’utilitzat amb les vacunes contra la covid-19 o el gas que ajudarà a finançar els acords de compra anticipada per repartir els riscos. El pla també planteja identificar projectes d’interès comú –la idea és tenir a punt per al 2035 projectes madurs–, així com reforçar la cooperació amb Ucraïna i facilitar la seva implicació en l’estratègia de defensa. En aquest context Brussel·les planteja obrir una oficina dedicada a la innovació a Kíiv. El pla també esmenta la possibilitat de modificar la política de préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI) perquè financi el desenvolupament de projectes de defensa. En el que no s’endinsa és en la idea llançada per la presidenta Ursula von der Leyen d’utilitzar els beneficis dels actius del Banc Central de Rússia immobilitzats a la UE per finançar la compra d’armes per a Ucraïna. Tot i que Borrell es va mostrar partidari de la idea, va reconèixer que les divergències entre els estats membres han impedit avançar en el debat obert sobre la utilització dels fons en la reconstrucció d’Ucraïna. «Hi ha diferents opinions i preocupacions entre els estats membres i la discussió continuarà», va anunciar. n

Brussel·les llança un pla de 1.500 milions per potenciar la indústria militar europea

L’estratègia busca impulsar compres conjuntes i que almenys el 50% del pressupost s’inverteixi dins de la UE. / «Europa està en perill i la pau no es pot donar per assegurada», avisa Borrell.

El més llegit