Una ‘cúpula de ferro’ protegeix Kíiv de l’atac amb míssils i drons russos

És mig matí d’un dijous d’hivern. El Víktor està aturat a l’entrada d’un cafè a Podil, barri al nord-oest de Kíiv. Té una cita, mira el rellotge. De sobte, sona l’alerta antiaèria, primer al mòbil, després al carrer. Per uns instants, dubta sobre què fer, després fa lliscar els dits sobre les tires de les notificacions que han començat a agrupar-se-li al telèfon. Llavors es relaxa. La Força Aèria comunica que és un avió de combat MiG que s’ha enlairat a Rússia. "Podem seguir. És poc probable que passi alguna cosa", diu. Tan sols al febrer, la capital ucraïnesa i la seva homònima regió van patir desenes d’intents de bombardejos de Rússia. La gran majoria dels trets van ser de míssils balístics i atacs amb drons, segons les autoritats ucraïneses. No obstant, els ciutadans de Kíiv no van respondre amb gaire pressa a aquests avisos de perill imminent. És, com en tantes altres ciutats del país, el resultat del cansament per la guerra, però aquesta no és l’única raó. L’altra és que, a la capital d’Ucraïna, és ara menys freqüent que els trets arribin als seus objectius i provoquin destrucció després que s’activen les defenses antiaèries que el país eslau ha rebut dels seus aliats. Secretisme d’Ucraïna El Govern ucraïnès guarda bastant secretisme sobre el seu escut antiaeri, una espècie de cúpula de ferro com la israeliana, que des de l’any passat protegeix Kíiv. Els pocs periodistes que hi han tingut accés amb prou feines han pogut veure unitats de menor importància i no el que és considerat el més eficient component del sistema, els míssils Patriot nord-americans. I fins i tot els experts militars ucraïnesos són molt prudents a l’hora de donar informació sobre aquestes defenses, "integrades també per sistemes de míssils terra-aire Nasams (Noruega, EUA), SAMPS/T (Itàlia, França), IRIS-T SLM, Hawk, i una barreja de sistemes de l’època soviètica", com recorda Rafael Loss, de l’European Council on Foreign Relations. L’analista militar ucraïnès Nick Sungurovski també ho resumeix amb números. "En dos anys de guerra, la Defensa Antiaèria d’Ucraïna ha passat d’estar integrada per poques unitats erràtiques en recursos i capacitats a ser un sistema integrat que funciona per capes i és capaç d’interceptar el 98% dels míssils i el 92% dels drons", segons aquest expert. Ucraïna ha pogut posar en marxa aquest sistema des de l’any passat. Va passar després que fossin filtrats uns 100 documents classificats del Pentàgon que van revelar la preocupació dels EUA per la possibilitat que el país es quedés sense els seus míssils per als sistemes S-300 i BUK soviètic. Va ser llavors quan els aliats internacionals van decidir enviar al país les seves pròpies defenses antiaèries, cosa que coincideix amb el fet que aquest any Rússia sembla més centrada a intentar "suprimir les plantes de producció industrial d’armes i no les xarxes elèctriques ucraïneses", diu Loss. Resultat d’això han sigut canvis evidents en el dia a dia dels habitants de Kíiv, urbs que en els últims mesos ha començat a ser considerada més segura que altres ciutats ucraïneses. Raó per la qual diverses empreses van començar a traslladar les seves seus a la capital i fins i tot el mercat immobiliari s’ha reactivat, tant que recentment observadors explicaven al mitjà ucraïnès RBC que fins i tot es preveu una alça en els preus per l’augment de la demanda (també empesa per crèdits avantatjosos per a certes categories). La incògnita és quant durarà. De fet, ja al gener, el diari The New York Times va informar que la Casa Blanca i el Pentàgon podrien haver de suspendre aviat els enviaments de Patriot, que poden costar entre 2 i 4 milions de dòlars cada un. En cas de passar això, segons Sungurovski, una esperança seria el FrankenSAM, un sistema híbrid, creat pels ucraïnesos, que combina míssils terra-aire occidentals amb llançadors o recondicionats de l’era soviètica. "Això és especialment rellevant per al sistema Patriot, ja que es va descobrir que diversos països europeus poden transferir llançadors a Ucraïna, però no les estacions de radar (RLS), la part més cara", raona Sungurovski. Per això, "s’estan explorant opcions per integrar aquests RLS en sistemes de míssils antiaeris de fabricació occidental", explica. Altres sistemes ja estan sent experimentats com les llançadores Kub i Buk-M1 amb míssils RIM-7 Sea Sparrow nord-americans i llançadors Strela-10 per a míssils aire-aire AIM-9M Sidewinder, destinats a objectius de baixa altitud (helicòpters, míssils guiats, avions, drons) i a curta distància. No obstant, l’analista Loss és escèptic i creu que els Patriot no podrien ser reemplaçats "a curt termini" perquè aquestes defenses estan dissenyades per contrarestar amenaces múltiples, "com míssils balístics, míssils de creuer, drons, aeronaus o helicòpters", afirma.

Una ‘cúpula de ferro’ protegeix Kíiv de l’atac amb míssils i drons russos

Les defenses antiaèries enviades pels aliats d’Ucraïna salvaguarden des de fa un any amb eficàcia la capital, ja que són capaces d’interceptar més del 92% dels projectils

El més llegit