El més urgent per a Kíiv continua sent sobreviure als bombardejos del Kremlin i contenir militarment la Rússia de Vladímir Putin, que, des que va ordenar la invasió fa poc més de dos anys, no s’ha mogut ni un mil·límetre del seu objectiu de destruir Ucraïna. Però els gestos importen i no n’hi ha cap de més potent a escala política que pugui concedir la UE a un país tercer –sobretot si ha sigut atacat– que obrir les portes del club. Per això, la decisió de concedir l’estatus de candidat i obrir negociacions d’adhesió a la UE amb Ucraïna i Moldàvia suposa un abans i un després en una Unió que va néixer com un projecte de pau i que ha viscut set ampliacions en la seva història.