Cada telèfon mòbil és un petit mapamundi, si s’atén l’origen de les matèries primeres amb què es produeix, la procedència dels seus components i les fàbriques on s’acoblen. El quars de la pantalla pot venir dels Estats Units o de la Xina, però el potassi per millorar la seva resistència potser ve del Canadà o de Bielorússia. La microelectrònica de l’interior podria incloure coure de Xile, plata de Mèxic i tungstè de Rússia i, per regular la seva temperatura, és essencial el tàntal extret del coltan a la República Democràtica del Congo. La seva ànima energètica rau en la bateria, creada potser amb liti de l’Argentina i grafit de l’Índia. Els microxips i semiconductors venen probablement de Taiwan o de Corea del Sud, mentre que el sistema operatiu es va idear a Califòrnia. El producte acabat no surt d’una botiga,sinó de fàbriques a la Xina, al Vietnam o a l’Índia.
BCN, capital tecnològica
La tensió geopolítica altera la cadena productiva del sector
La rivalitat entre potències, l’auge del nacionalisme i la postpandèmia acceleren el replegament de la globalització i reconfiguren el negoci tecnològic

El més llegit
- L’estiu del Papa per Espanya a bord d’una furgoneta: així va recórrer Prevost Espanya amb una tenda de campanya
- Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial
- El Govern espanyol endureix l’atac contra les conegudes com a trucades ‘spam’
- ‘Ajo y agua’
- L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar