Cada telèfon mòbil és un petit mapamundi, si s’atén l’origen de les matèries primeres amb què es produeix, la procedència dels seus components i les fàbriques on s’acoblen. El quars de la pantalla pot venir dels Estats Units o de la Xina, però el potassi per millorar la seva resistència potser ve del Canadà o de Bielorússia. La microelectrònica de l’interior podria incloure coure de Xile, plata de Mèxic i tungstè de Rússia i, per regular la seva temperatura, és essencial el tàntal extret del coltan a la República Democràtica del Congo. La seva ànima energètica rau en la bateria, creada potser amb liti de l’Argentina i grafit de l’Índia. Els microxips i semiconductors venen probablement de Taiwan o de Corea del Sud, mentre que el sistema operatiu es va idear a Califòrnia. El producte acabat no surt d’una botiga,sinó de fàbriques a la Xina, al Vietnam o a l’Índia.
BCN, capital tecnològica
La tensió geopolítica altera la cadena productiva del sector
La rivalitat entre potències, l’auge del nacionalisme i la postpandèmia acceleren el replegament de la globalització i reconfiguren el negoci tecnològic
El més llegit
- On va perdre el 50% l’independentisme
- 58 dels 73 barris de Barcelona són de color vermell, 12 més que el 2021
- Enric Urreta: "Ara estan buides entre el 20% i el 22% de les oficines del 22@"
- Puigdemont: "Puc articular una majoria més àmplia que la d’Illa"
- L’ombra del sabotatge plana sobre Rodalies tot i que el Govern el descarta