Com un ou a una castanya. O com la nit i el dia. Qui hagi visitat la ciutat de Zaporíjia, capital de la regió homònima d’Ucraïna a la vora del riu Dniéper, abans i després de la voladura de la presa de Nova Kakhovka, situada 150 quilòmetres corrent avall, distingeix irremeiablement una dissimilitud radical. En lloc d’un llac d’enormes proporcions i aigües tranquil·les, s’hi identifica un agitat curs fluvial d’escassa profunditat, esquitxat de roques i amb un fons que es pot entreveure des de la distància. L’acció violenta contra la infraestructura, realitzada amb gairebé total seguretat per les tropes ocupants russes la primavera passada amb l’objectiu d’inundar les àrees adjacents a les seves línies de defensa i impedir l’avanç de les tropes ucraïneses durant la imminent contraofensiva de l’estiu, ha tornat al cabal el seu convuls aspecte original abans que el desenvolupisme soviètic dels anys 50 el modifiqués radicalment. Una circumstància que, segons els experts en ecologia del país eslau, constitueix un repte mediambiental, però també una oportunitat per fer les coses d’acord amb criteris moderns, i restaurar de passada el malmès ecosistema.