"Maidan era inevitable i aquesta guerra també, probablement"

Andrei Kurkov (Sant Petersburg, 61 anys) és potser l’escriptor viu més traduït d’Ucraïna i la invasió russa del 2022 ha fins i tot augmentat aquest interès internacional per les seves obres de ficció, a les quals en els últims anys ha sumat una intensa producció d’assajos i memòries. Tot i així, al seu país, aquesta fama no l’ha fet immune a les polèmiques i fins i tot a campanyes d’odi en contra seu. Circumstància que ell atribueix al seu caràcter rebel i refractari a acceptar el discurs únic. En ocasió de l’aniversari de la primera dècada de conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, atén EL PERIÓDICO en una entrevista igualment desinhibida en la qual condemna sense matisos l’agressió russa contra Ucraïna però també critica el que ell considera els mals del seu país. El punt de no retorn van ser precisament aquests 100 morts [en violents xocs amb la policia, llavors sota ordres del president Víktor Ianukóvitx] durant la Revolució de Maidan, a què va seguir l’annexió de Crimea i l’inici de la guerra en el Donbàs. No, no ho crec. Ni em sorprendria si es conegués que [el president rus, Vladímir] Putin tenia la intenció d’annexionar-se Crimea ja fa 20 anys. Putin mai va acceptar que Ucraïna s’hagués independitzat. Per això, la pregunta llavors era: ¿Quan passarà? ¿Quan esclatarà aquest conflicte? Perquè ja el 2014 Ucraïna era un país molt allunyat de la societat russa. Tothom entén que Maidan i la guerra d’avui estan connectats. Ucraïna lluita perquè no vol ser de nou part de Rússia. Per això, ningú es penedeix de Maidan. Maidan era inevitable i probablement aquesta guerra també era inevitable. No obstant, he llegit que creu que després de Maidan la cultura i la literatura ucraïnesa es van polititzar massa. No tots, per descomptat. Cal entendre que, en l’època soviètica, la literatura ucraïnesa era políticament molt comunista, mentre que, després de la independència el 1991, la literatura ucraïnesa va passar a ser apolítica. Els escriptors van creure que en això es fonamentava la seva llibertat, per alliberar-se de les ideologies van deixar d’escriure sobre temes socials i polítics. Però tot això es va trencar primer el 2004, amb la Revolució Taronja, quan societat i cultura es van polititzar. I des del 2014, la literatura s’ha tornat directament militant. Alguns escriptors creuen que han de fer propaganda. Així se senten part de la guerra, sobretot quan Rússia està atapeïda de novel·les i llibres de no-ficció que fan propaganda antiucraïnesa. Sí, és una reacció. Però ningú ha demanat a aquests escriptors comportar-se d’aquesta manera. Ni el Govern ni el president. Són ells que ho han decidit i els que han posat la literatura al servei de la lluita política. Jo no ho veig ni útil ni eficaç i crec que desapareixerà en poc temps. La propaganda en la literatura ucraïnesa és un fenomen de la guerra, que també té apassionats [lectors] que busquen reafirmar el seu sentiment antirús. No. La nostra identitat està molt clara. Per als russos, la llibertat és menys important que l’estabilitat. Per als ucraïnesos, és al revés. El que ens separa és la nostra visió política. Aquesta és també la meva identitat, malgrat que vaig créixer en una família russòfona. Perquè Rússia utilitza l’idioma com una arma. Avui dia als territoris ocupats de les regions de Zaporíjia i Kherson l’idioma ucraïnès està prohibit en escoles i llibreries. Tot i així, encara hi ha persones a Odessa, Khàrkiv, fins i tot Kíiv, que parlen en rus. A Polònia, no, perquè allà els refugiats temen que la gent pensi que són russos.

"Maidan era inevitable i aquesta guerra també, probablement"

És potser l’escriptor viu més traduït d’Ucraïna. La invasió russa del 2022 ha augmentat l’interès internacional per les seves obres de ficció.

El més llegit