La primera ministra estoniana, en recerca i captura per Rússia

Moscou té en el seu punt de mira la primera ministra estoniana, Kaja Kallas. Ahir Rússia va emetre una ordre de recerca i captura contra ella, segons un avís de la pàgina web del Ministeri d’Interior. També va incloure en la mateixa ordre alts funcionaris i diputats de Letònia i Lituània. "Està sent processada per un cas penal" per un presumpte delicte d’"accions hostils contra la memòria històrica", va assenyalar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Fa anys que la relació entre els països bàltics i Rússia és tensa, una cosa que l’ofensiva russa sobre Ucraïna ha contribuït a empitjorar fins a nivells abismals. Moscou ha emès l’ordre de recerca i captura encara que el suposat delicte es cometés fora de les fronteres russes i no estigui contemplat al Codi Penal estonià de la mateixa manera que en el rus. Durant l’època soviètica, a Estònia es van construir nombrosos monuments per honrar tant els soldats que van morir en la Segona Guerra Mundial com a líders del país com Lenin, un llegat incòmode per a les repúbliques bàltiques. Alguns d’aquests monuments s’han retirat o s’han canviat per altres referents, una mesura que és vilipendiada per Moscou. Segons informa el diari digital Mediazona, que va tenir accés a la base de dades dels monuments afectats, la raó en el cas de Kallas és la retirada l’agost del 2022 del tanc soviètic T-34 de la ciutat de Narva, fronterera amb Rússia, juntament amb altres monuments. La gestió d’aquest llegat ha alimentat la tensió entre Rússia i els països bàltics, una cosa molt vívida als mitjans estatals russos, on reiteradament els comentaristes més incendiaris demanen "desnazificar" o "reconquerir" aquestes tres repúbliques, a més d’altres arengues semblants contra el Kazakhstan, Polònia i Finlàndia, entre d’altres. Els plans de Putin El president rus, Vladímir Putin, va assegurar recentment que el seu país no té plans d’envair els països bàltics ni Polònia. Abans del 2022, el Govern rus també va negar que volgués entrar en guerra amb Ucraïna. Kallas, de 46 anys, és una de les líders que més s’ha posicionat a favor d’Ucraïna i de l’OTAN des del principi del conflicte russoucranià. A més de governar un dels països més implicats en el suport a Kíiv, també ha sigut una partidària molt activa de la NAFO (Organització de Col·legues de l’Atlàntic Nord, en anglès). Aquesta organització és una mena de guerrilla informativa a favor de l’OTAN que combat el relat i la proganda del Kremlin a les xarxes socials amb mems i acudits, a més de recaptar diners per a les tropes ucraïneses. "Rússia pot creure que emetre una ordre d’arrest fictícia silenciarà Estònia. Em nego que em silenciïn: continuaré recolzant obertament Ucraïna i advocant per l’enfortiment de les defenses europees", va assenyalar ahir Kallas en un comunicat. La mandatària, així mateix, va acusar Moscou d’haver ocultat, al llarg de la història, les seves accions repressives sota l’aparença de l’"aplicació de la llei". "Això em resulta molt familiar: la meva àvia i la meva mare van ser deportades una vegada a Sibèria, i [llavors] va ser el KGB el que va emetre ordres d’arrest fabricades", va assenyalar. Kallas es va convertir el gener del 2021 en la primera dona a encapçalar el Govern d’Estònia, càrrec que va renovar al guanyar el seu partit les eleccions legislatives del mes de març malgrat la polèmica pels negocis del seu marit amb empreses russes.

La primera ministra estoniana, en recerca i captura per Rússia

El Kremlin inclou en l’ordre alts funcionaris i diputats de Letònia i Lituània per "hostilitat" contra la memòria històrica

El més llegit