Macron s’enfronta amb peus de plom al malestar del camp francès

És la primera crisi social de pes per al Govern de Gabriel Attal, de 34 anys. El primer ministre més jove en la història de la Cinquena República francesa s’enfronta al malestar d’un dels sectors econòmics més pretèrits: l’agricultura i la ramaderia. Menys de tres setmanes després de la seva designació pel president Emmanuel Macron, Attal veu amenaçada la seva etapa a Matignon per l’ebullició creixent en el camp francès, seguint l’estela de protestes semblants a Alemanya, Polònia i Romania. El seu discurs de política general, que pronunciarà demà, ha quedat en un segon pla davant les mobilitzacions dels camperols. A diferència d’altres moviments de contestació –revolta dels armilles grogues, multitudinàries protestes dels sindicats contra la reforma de les pensions...–, l’Executiu de Macron afronta aquestes manifestacions rurals amb gran prudència i poca gallardia. És conscient de la popularitat d’unes protestes recolzades pel 90% dels francesos, segons sondejos recents. A més, la ultradreta de Marine Le Pen, que ja partia com a clara favorita de cara a les eleccions europees de juny davant un moix macronisme, pretén instrumentalitzar-les, tot i que defensa un model agrícola semblant a l’actual i que suscita tant malestar. Immers en una sèrie de viatges internacionals (l’Índia, Suècia i Ucraïna al febrer), Macron ha optar per deixar que el seu nou primer ministre s’encarregui –si més no de cara al públic– de la gestió d’aquesta crisi. «L’agricultura, com l’amor» Attal va fer divendres una sèrie d’anuncis des d’una granja al sud-oest de França per mirar de calmar la indignació. Aquest dirigent precoç, que sempre s’ha dedicat a la política i que va créixer i es va educar en el burgès districte VI de París, va dedicar paraules elogioses «a aquells que s’aixequen cada matí per alimentar-nos». «L’agricultura és com l’amor: fan falta proves concretes», va assenyalar el primer ministre. Com a principal concessió, va anunciar que el Govern renuncia a la retirada progressiva de la subvenció fiscal de l’anomenat dièsel rural, percebuda d’una banda pels manifestants com «la gota que va fer vessar el vas». En canvi, Attal no va proposar cap mesura que compensi els baixos ingressos de bona part dels agricultors, un altre dels factors de pes que alimenten un malestar arrelat i amb motivacions diverses. El percentatge de camperols pobres a França és del 18%, mentre que en el conjunt dels actius és del 13%. I la mitjana del que guanyen mensualment els productors agrícoles resulta inferior al salari mínim. Transició ecològica A causa de la seva voluntat de tancar el parèntesi keynesià amb què es va respondre a la covid i reduir en 12.000 milions d’euros la despesa pública en els dos pròxims anys, el Govern de Macron ha preferit veure en les protestes camperoles una mobilització resultant del malestar contra la transició verda i l’excés de paperassa i normes en el camp. Un diagnòstic en part cert, però parcial. I que corre el risc de sacrificar la transició ecològica d’un sector responsable d’un 20% de les emissions de CO2 a França. «No es tracta només d’un moviment de camperols que s’oposen a la transformació del seu mode de producció. Em sembla simplista resumir-ho d’aquesta manera», explica a EL PERIÓDICO l’economista Maxime Combes, bon coneixedor del sector primari. «Sense el problema amb el preu de les matèries primeres, els camperols no estarien al carrer», afegeix aquest expert, que considera que «el Govern de Macron té una part important de responsabilitat» en aquesta ràbia del camp, tot i que aquesta supera les fronteres de França. Malgrat que l’Executiu centrista va impulsar el 2018 i el 2021 dues lleis perquè els agricultors poguessin vendre a un preu just els seus productes, sovint no s’apliquen. Els anuncis d’Attal van ser «clarament insuficients», segons va denunciar la Confédération Paysanne, el tercer sindicat agrícola del país i partidari d’una agricultura ecològica. «El que s’ha dit no calma la ràbia, hem d’anar més lluny», va afirmar, pel seu costat, Arnaud Rousseau, president del sindicat FNSEA, primera organització del camp i molt més partidària de l’agricultura industrial. Després d’un divendres en què hi va haver desenes de milers de camperols mobilitzats en talls d’autopistes i accions directes per tot el país, aquest cap de setmana ha decaigut la presència d’agricultors ocupant i tallant carreteres. Ara bé, el sindicat FNSEA i els Joves Agrícoles han advertit que, la retirada dels bloquejos de vies aquest cap de setmana ha sigut per preparar accions per a la setmana que arrenca.

Macron s’enfronta amb peus de plom al malestar del camp francès

El jove primer ministre Gabriel Attal, que gestiona la seva primera crisi social tres setmanes després d’arribar al càrrec, ofereix concessions que els agricultors consideren insuficients

El més llegit