Arévalo, president de Guatemala després de l’intent de sabotatge del Congrés

Bernardo Arévalo de León va ser investit ahir president de Guatemala per al període 2024-2028 en una tensa i maratoniana sessió al Teatre Nacional de la capital guatemalenca plena d’incidents i després de mesos d’incertesa en què el nou governant va denunciar diversos intents de "cop d’Estat" des del seu triomf electoral l’agost passat. Ja com a cap de l’Estat, va admetre que la seva cursa d’obstacles està lluny d’acabar. "Ens esperen desafiaments immensos", va dir. Arévalo, un acadèmic, exdiplomàtic i sociòleg de 65 anys que simbolitza la lluita contra la corrupció, va prendre possessió al final d’una jornada en què va estar en risc la cessió de poder a causa que el Congrés sortint va dilatar sobre manera alguns procediments legals de rutina. La cerimònia estava programada per a la tarda de diumenge, però es va retardar més de 10 hores i diversos caps d’Estat convidats a la cerimònia, entre ells el rei Felip VI i el president de Xile, Gabriel Boric, van haver de deixar el país sense poder presenciar l’acte. Alguns diputats van carregar contra el retard i van considerar que tenia com a finalitat propiciar un "cop d’Estat", tal com havia advertit el mateix Arévalo l’1 de setembre passat, quan va acusar la fiscal i cap del Ministeri Públic (Fiscalia), Consuelo Porras, de voler evitar la seva investidura. Arévalo va guanyar el 21 d’agost passat les eleccions presidencials de la mà del partit progressista Movimiento Semilla, nascut de les manifestacions contra la corrupció que es van registrar a Guatemala el 2015. Sense la presència de l’antecessor El president sortint, Alejandro Giammattei, no va acudir personalment al Teatre Nacional per a la cerimònia de traspàs i va fer arribar els símbols institucionals per mitjà de la seva secretària. El seu vicepresident, Guillermo Castillo, amb qui es troba distanciat des del 2020, sí que va ser present en la cerimònia i va entregar el seu càrrec a la química biòloga Karin Herrera. La llei guatemalenca estipula que el president Giammattei havia de deixar el seu lloc diumenge, després d’assumir les seves funcions fa quatre anys. El diputat del partit Movimiento Semilla Samuel Pérez Álvarez va ser elegit també diumenge president del Congrés de Guatemala per al període 2024-2025, després d’aconseguir acords amb diferents grups i sumar els 90 vots necessaris. La seva elecció va ser una sorpresa, ja que la seva formació només compta amb 23 diputats dels 160 que componen la Cambra legislativa. Discurs des del balcó Després de la cerimònia, Arévalo va sortir al balcó del Palau Nacional, en el centre de la capital, i va demanar als guatemalencs que l’acompanyin en la seva gestió per rescatar les institucions del país de la "corrupció" i aconseguir el desenvolupament social en aquest empobrit Estat centreamericà. "S’inicien avui quatre anys d’un mandat que segurament estarà marcat per una sèrie d’obstacles, molts dels quals no sabem preveure en aquest moment", va admetre. "Sabem que el canvi pot ser difícil", va afegir el president. "En els pròxims anys, la temptació de confrontar i augmentar les nostres diferències serà recurrent. Aquest període comportarà la possibilitat de cometre errors i rebre crítiques", va destacar també Arévalo, abans de reiterar el seu compromís de "transformar" no només les institucions de l’Estat, sinó també la "realitat quotidiana" del país centreamericà. Des que va passar per sorpresa a la segona volta de les eleccions presidencials el mes de juny passat amb la seva promesa de combatre els corruptes, la Fiscalia va emprendre una ofensiva en contra seu amb la qual va buscar retirar-li la immunitat, desarticular el seu partit i anul·lar els comicis argumentant anomalies electorals. Arévalo, que va qualificar les acusacions d’espúries, va assegurar que una de les primeres tasques com a president serà demanar la renúncia –no té competències per cessar– a la fiscal general, Consuelo Porras, al capdavant d’aquesta envestida per "corrupció" i "soscavar la democràcia". Porras va ser nomenada per l’expresident Jimmy Morales i ratificada en el càrrec fins al 2026 per Giammattei, tots dos mandataris vinculats amb casos de corrupció. El president té a favor seu una població cansada de la corrupció, les comunitats indígenes que demanen el final de l’exclusió i una joventut assedegada d’oportunitats per no emigrar. Segons l’associació anticorrupció Transparència Internacional, Guatemala se situa al lloc 150 dels 180 de la classificació, i el 60% dels seus 17,8 milions d’habitants es troben en situació de pobresa, cosa que suposa un dels índexs més alts de l’Amèrica Llatina. Malgrat les dificultats que es dibuixen en l’horitzó, Arévalo ha promès una "nova primavera", evocant els governs dels expresidents Juan José Arévalo (el seu pare) i Jacobo Árbenz, entre 1944 i 1954. Aquella dècada va ser coneguda com la "primavera democràtica", en la qual es van implantar importants reformes socials i que va arribar a la seva fi per un cop d’Estat auspiciat pels EUA.

Arévalo, president de Guatemala després de l’intent de sabotatge del Congrés

La sessió es va portar a terme al Teatre Nacional de la capital amb 10 hores de retard sobre el previst. El mandatari denuncia diversos intents de «cop d’Estat» després d’una agitada transició

El mandatari denuncia diversos intents de «cop d’Estat» després d’una agitada transició

Amb la demora, convidats a la cerimònia com Felip VI van haver de deixar el país sense presenciar l’acte

El més llegit