"Espero ser un rei unificador"

Les primeres paraules de Frederic X de Dinamarca davant les desenes de milers de ciutadans que esperaven, ahir a la capital danesa, davant el palau de Christiansborg van ser: "Espero ser un rei unificador". Rondaven els zero graus i el paisatge humà estava dominat per gorros de llana –a més de banderetes vermelles amb la creu blanca, símbol nacional del país– i telèfons mòbils per immortalitzar el moment. Feia hores que molts esperaven. Però almenys el cerimonial es va resoldre en una hora i mitja exacta, entre l’entrada al palau amb cotxe de l’encara hereu i la sortida del nou monarca amb carrossa, tirada per cavalls blancs. La casa reial nòrdica va demostrar així que un acte històric pot ser sobri i alhora proper. Sense els fastos que envoltarien una coronació entre els seus equivalents britànics, però amb un fervor similar. L’encara reina Margarida va formalitzar la seva retirada amb la firma d’una acta com qui compleix un requisit burocràtic. Li va dirigir a continuació un somriure al seu fill, sota la mirada de Mette Frederiksen, la socialdemòcrata que lidera l’actual Govern danès, en coalició amb el seu predecessor, el liberal Lars Lokke Rasmussen, ministre d’Exteriors. Menys d’una hora després, saludava els seus ciutadans com a Frederic X. La data triada per a la retirada de l’última reina de sang blava estava carregada de simbolisme. Va ser un 14 de gener, exactament 52 anys després que Margarida fos proclamada reina després de la mort de Frederic IX. La nova reina anava llavors de dol per la mort del seu pare, i l’ànim va ser menys festiu que el d’ahir. Perfil peculiar Un 80% de la població danesa recolza la seva monarquia i no hi ha símptomes que el suport s’hagi de debilitar amb Frederic X. Els titulars de la premsa del cor europea a propòsit de les seves infidelitats o trets de la seva personalitat –inclosa la seva passió per la velocitat i els tatuatges– no afecten els danesos. De fet, molts ciutadans consideren els reportatges sobre aquelles "escapades" com ingerències en afers privats. La cerimònia va ser d’una sobrietat estricta, sense convidats de cases reials estrangeres ni acte de coronació física, d’acord amb la tradició danesa. La firma de l’acta d’abdicació i la curta al·locució de Margarida es van produir poc després de les dues del migdia. Els encara prínceps Frederic i Maria havien acudit al palau de Christiansborg amb cotxe dos minuts després que Margarida hi arribé en carrossa. Va transcórrer menys d’una hora entre la firma de l’abdicació, un missatge igualment breu de Frederiksen i les salves a l’exterior, indicatiu que el país té un nou rei i una reina consort, una advocada nascuda a Austràlia, Mary Donaldson, mare dels quatre fills que té el matrimoni. Una hora després de l’inici de la cerimònia, Frederic va aparéixer al balcó del palau mentre Frederiksen el proclamava com el nou rei. "Complim la nostra tradició: una reina ha abdicat; la succeeix el seu fill, en qui confiem i a qui donem la benvinguda", va sintetitzar la cap del Govern. Sis minuts després se li van unir al balcó la reina consort Maria, de blanc, i els seus quatre fills. Petó i llagrimeta Hi va haver una segona salutació, a més d’un petó entre Frederic i Maria. Cap capítol es va prolongar innecessàriament. Hi va haver temps fins i tot per percebre que al rei li queia una llagrimeta en el moment de la proclamació. La de Margarida ha sigut la primera abdicació en 900 anys d’història de la monarquia danesa, que té origen en temps vikings i que es va convertir en hereditària el 1660. Tot sembla planificat, ja que el primogènit, Christian, ha complert fa poc els 18 anys, de manera que es reforça la sensació que tot queda lligat i ben lligat en la monarquia danesa.

"Espero ser un rei unificador"

El país nòrdic es bolca amb el seu nou monarca, Frederic X, amb una barreja perfecta de sobrietat i suport ciutadà. La cerimònia, sense cases reials, sense coronació física i de poc més d’una hora i mitja, obre una nova era després de la primera abdicació en 900 anys d’història.

El més llegit