El 2024 planteja un gran test per a la democràcia mundial en plena erosió

Aquest any que comença, el 2024, serà eminentment electoral. Més de 70 països –alguns d’ells de gran rellevància per la seva mida o la seva influència geopolítica– posaran urnes per elegir caps d’Estat i de Govern, diputats o representants regionals i locals. En total, uns 4.000 milions de persones estaran cridades a votar, el que representa gairebé el 51% de la població mundial. Segons el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), aquests processos suposaran un gran "test d’estrès" per a la democràcia, que en els últims anys viu una deriva erosiva. Taiwan La primera votació de l’any se celebrarà a Taiwan i marcarà l’esdevenir dels equilibris geoestratègics de la Xina i els Estats Units. El 13 de gener, els habitants de l’illa la sobirania de la qual reclama Pequín i que concentra el 63% de la fabricació mundial de semiconductors –components electrònics imprescindibles per a la fabricació de la major part d’aparells electrònics– han d’elegir el seu nou líder. Les enquestes donen com a favorit a l’actual vicepresident, Lai Ching-et, del Partit Democràtic Progressista, partidari de la independència. L’oposició ha fracassat en teixir un front comú i presenta dos candidats: Hou You-yi, del nacionalista Kuomintang, més procliu a acostar-se a Pequín, i Ko Wen-je, exalcalde de Taipei i líder del pragmàtic Partit Popular de Taiwan. Estats Units El país nord-americà viurà aquest any un intens cicle electoral que culminarà en les eleccions presidencials del 5 de novembre. El procés arrencarà el 15 de gener en l’estat d’Iowa amb la carrera per escollir el candidat del Partit Republicà, una elecció a què seguiran un rosari de votacions en diferents estats fins a arribar a la convenció republicana de mitjans de juliol que ungirà l’aspirant oficial. Totes les enquestes apunten a l’expresident Donald Trump com el designat per enfrontar-se a les urnes al demòcrata Joe Biden. El procés es veurà irremeiablement esquitxat pels seriosos problemes amb la justícia que afronta el magnat novaiorquès. De fet, aquest mes de desembre el Tribunal Suprem de Colorado va dictaminar que Trump no es pot presentar a les primàries d’aquest estat al considerar provat que va participar en la "insurrecció" de l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021 per impedir la certificació de Joe Biden com a presidentedel país. En idèntic sentit, la secretària d’Estat de Maine també ha prohibit al republicà Donald Trump presentar-se a les primàries. Unió Europea Entre el 6 i el 9 de juny, els 27 països de la Unió Europea (UE) estan cridats a elegir els seus representants al Parlament Europeu. Segons indiquen els sondejos, les urnes donaran un suport més gran als partits d’extrema dreta, que estan dividits en dos grups a l’Eurocambra: Identitat i Democràcia, integrat pel Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, la Lliga de Matteo Salvini o l’alemanya Alternativa per a Alemanya (AfD), i Conservadors i Reformistes, en el que conviuen els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, la Vox de Santiago Abascal o el polonès Llei i Justícia. La sencuestas pronostiquen queel Partit Popular Europeu mantindrà la majoria actual, tot i que de manera més feble, amb el que podria veure’s abocat a haver de teixir aliances amb la dreta més radical. Rússia, Iran i l’Índia El 17 de març, Vladímir Putin tornarà a presentar-se a la reelecció com a president de Rússia, sense massa marge per a la sorpresa, amb una oposició pràcticament desactivada bé a la presó, bé en l’exili. Uns dies abans, l’1 de març, està previst que l’Iran celebri eleccions parlamentàries per escollir els membres de l’Assemblea Consultiva Islàmica i de l’Assemblea d’Experts. Aquesta última ha de designar el successor del líder suprem, l’ancià aiatol·là Ali Jameneí. De moment, el Ministeri de l’Interior iranià ja ha descartat 40 candidats crítics. Entre abril i maig, a l’Índia, el país més poblat del món després d’arrabassar l’abril passat el lloc a la Xina, el nacionalista Narendra Modi buscarà fer-se amb un tercer mandat davant una oposició més unida que mai davant la deriva populista de l’actual president. Ucraïna, Veneçuela, Tunísia i Líbia. Aquest últim apartat està destinat als comicis que encara estan en l’aire. Per calendari, Ucraïna hauria de celebrar el 31 de març les eleccions presidencials, tot i que l’actual mandatari, Volodímir Zelenski, pot esgrimir la llei marcial vigent des de l’inici de la invasió russa per ajornar-les. De fet, Zelenski va afirmar al novembre que no és moment d’eleccions: "És el moment de la batalla, del qual depèn la sort de l’Estat i del poble." Veneçuela també hauria de celebrar comicis presidencials, però les tensions de Nicolás Maduro amb l’oposició, que ha escollit una candidata de consens, María Corina Machado, podrien malmetre la convocatòria. Finalment, està per fixar la data de les presidencials de Tunísia, previstes per a la tardor, però la deriva autocràtica de Kaïs Saied no augura un procés net, mentre a Líbia els dos governs que conviuen al dividit país mantenen converses per aconseguir celebrar eleccions aquest any 2024 després de diversos conats i ajornaments.

El 2024 planteja un gran test per a la democràcia mundial en plena erosió

Habrá comicis a Taiwan, els EUA, Ucraïna, Rússia, Veneçuela, Tunísia i Líbia, i a la Unió Europea

El més llegit