La UE acorda obrir negociacions per a l’adhesió d’Ucraïna i Moldàvia

Contra tot pronòstic i quan tothom es preparava per a una llarga negociació fins a la matinada, els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van aconseguir oferir a Ucraïna el "senyal polític" que esperava des de fa mesos: l’obertura de negociacions d’adhesió a la Unió Europea. L’acord, després de l’amenaça de veto del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, saltava a mitja tarda i per sorpresa. "El Consell Europeu ha decidit obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia", va anunciar el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la xarxa social X. Minuts després d’aquest "històric" anunci, cap a dos quarts de set de la tarda, apareixia al mig de la sala de premsa gegant. "És un poderós senyal polític dir-li a Ucraïna que som al seu costat. Aquesta decisió dels estats membres és extremadament important per a la credibilitat de la UE", va dir Michel. L’acord, malgrat el veto anticipat per Orbán, va ser possible perquè finalment es va absentar momentàniament de la sala quan Michel va fer la pregunta clau. Satisfacció generalitzada Va ser, segons fonts diplomàtiques, de manera "preacordada i constructiva", resultat d’una solució imaginativa suggerida pel canceller alemany, Olaf Scholz, per evitar el bloqueig. El resultat és que ningú s’hi va oposar i, per tant, la decisió, que requeria el consens, es va adoptar. "He de dir que respecto el fet que no ho hagi fet perquè ens hauria posat en una posició molt difícil com a Unió Europea", va reconèixer el primer ministre irlandès, Leo Varadkar. De fet, Orbán va deixar clar minuts després que no comparteix el desenllaç. "Començar negociacions d’adhesió amb Ucraïna és una mala decisió. Ucraïna no ha participat en aquesta decisió", va anunciar a la xarxa X. La resta de socis europeus no van amagar la seva satisfacció malgrat la fórmula poc ortodoxa i gens habitual per aconseguir el consens. "Una decisió estratègica i un dia que quedarà gravat en la història de la nostra unió. Orgullosos d’haver mantingut les nostres promeses i contents pels nostres socis", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "Dia històric. Contra tot pronòstic hem aconseguit la decisió d’obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia. Totes dues han fet els seus deures i estan llestes per fer els pròxims passos per unir-se a la nostra família europea", va afegir la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas. Si hi havia un dirigent especialment content era el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, per a qui l’entrada a la UE s’ha convertit des de l’agressió de Rússia fa gairebé dos anys en la principal prioritat política. "La història l’escriuen els que no es cansen de lluitar per la llibertat", va dir a la mateixa xarxa social en la qual ha reaccionat Orbán. "Victòria d’Ucraïna. La victòria de tot Europa. Una victòria que motiva, inspira i enforteix", va afegir. L’obertura de negociacions suposa un reconeixement polític, però Kíiv encara haurà de superar etapes importants abans de poder iniciar les negociacions, que es prolongaran durant molts anys. Segons l’informe de recomanacions de la Comissió Europea, Kíiv compleix quatre dels set criteris requerits, cosa que significa que encara ha de complir els tres restants. En el seu dictamen de novembre Brussel·les va apuntar a març del 2024 com a data per informar els líders europeus dels avenços i la possible obertura formal de negociacions. Abans l’Executiu comunitari haurà de presentar un marc negociador que també haurà de ser adoptat per unanimitat pels Vint-i-set. Set precondicions A més de donar llum verda a l’obertura de negociacions d’adhesió amb Ucraïna, els líders europeus també van acordar iniciar converses amb Moldàvia i concedir l’estatus de país candidat a Geòrgia. Quant al futur de Bòsnia i Hercegovina, la decisió confirma l’obertura de negociacions "una vegada s’arribi al grau necessari de compliment dels criteris d’adhesió". La decisió no semblava que s’hagués de prendre a primera hora del matí. "No hi ha raons per negociar l’adhesió d’Ucraïna ara", havia assegurat a l’arribar Orbán. Dimecres, la Comissió Europea va anunciar el desbloqueig in extremis de 10.200 milions en fons europeus per a Hongria. "L’ampliació no és una qüestió teòrica. És (un procés) basat en mèrits i legalment detallat que té precondicions. N’hem fixat set i fins i tot en l’avaluació de la Comissió tres de les set no es compleixen, així que no hi ha raons per negociar l’adhesió d’Ucraïna ara", insistia l’hongarès minuts abans de reunir-se amb el nucli dur de la UE. A més d’aquesta decisió, el segon element sobre el qual manté el pols és el paquet de 50.000 milions en assistència financera per a Ucraïna per al període 2024-2027. Un import que es negocia en el marc de la revisió del marc pressupostari plurianual de la UE. Es tracta d’una altra qüestió que també requereix la unanimitat i que s’havia de continuar negociant. Com a conseqüència de l’impacte de la guerra d’Ucraïna i la pandèmia, la Comissió Europea va plantejar al juny un desemborsament addicional per al pressupost de 66.000 milions entre el 2024 i el 2027 amb què suplir les necessitats per a Ucraïna, de la política migratòria i impulsar les prioritats digitals i verdes i la competitivitat.

La UE acorda obrir negociacions per a l’adhesió d’Ucraïna i Moldàvia

El primer ministre d’Hongria cedeix a la pressió de la resta de líders i s’absenta de la sala en el moment de la "històrica" decisió, com la va qualificar el president del Consell Europeu

El més llegit