Ningú, ni dins ni fora del país, espera grans sorpreses en les eleccions presidencials que Egipte celebra des d’avui fins dimarts. Tots donen per fet una altra victòria d’Abdel Fattah al-Sisi, qui després d’una dècada en el poder seguirà governant el país fins al 2030. Al seu costat, es presenten tres candidats més, tot i que al país no hi ha una oposició real que el pugui posar en un compromís; molts d’ells han sigut empresonats o han hagut de prendre el camí cap a l’exili. Les organitzacions en defensa dels drets humans alerten que les detencions per motius polítics o contra dissidents s’han tornat el pa de cada dia al país des que va prendre el poder, després d’un cop d’Estat, el 2013.

Aquestes eleccions són un mer tràmit per a Al-Sisi. El 2014 i el 2018 va guanyar amb el 92% dels vots. En aquestes dues ocasions només s’enfrontava a un oponent.

Més enllà de les seves victòries devastadores, el president egipci no ha aconseguit en cap dels seus anteriors comicis que la participació pugés del 46%.

Canvis a la Constitució

La Constitució egípcia establia que el mateix president només podia governar durant dues legislatures, però el 2019 Al-Sisi va impulsar una reforma per poder optar a un tercer mandat. A més, va allargar de quatre a sis anys les legislatures. Aquests canvis van ser fets a mida pel mandatari. La Constitució es va votar en un polèmic referèndum en el qual van guanyar els vots afirmatius per un 89% i la participació va ser del 44%.