L’estratègiadel llop en el debat de les ovelles

¿Què tenen en comú Al Gore, l’activista climàtic que va ser vicepresident i candidat a la presidència dels Estats Units, i Sultan al-Jaber, ara president de la cimera sobre el clima de Dubai i CEO de l’Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC), és a dir, la petroliera dels Emirats, la quarta amb més beneficis del món? Que el segon ha negat les evidències científiques sobre la catàstrofe ambiental i que el primer ha reaccionat amb indignació tot afirmant que l’ADNOC (ho diu també l’entitat Climate Analytics) és una de les companyies petroleres "més brutes" del planeta. Al-Jaber no prové de la família reial ni és on és gràcies al llinatge, sinó a l’esforç. I, pel que sembla, gràcies també a l’amistat juvenil amb Khaldoon al-Mubarak, el propietari del Manchester City. Tot i que se’n sap ben poca cosa, es parla de la seva gran capacitat de treballar i d’una vitalitat que esgota els col·laboradors: "Tempestuós, mordaç i intimidant", com escrivia Fiona Harvey per al The Guardian. Du aquella barba curta i retallada al mil·límetre (a les galtes, al coll, sota els llavis) que fa tanta angúnia, de tan estructurada, i es vanta d’haver estat al capdavant d’empreses amb filosofia renovable (com Masdar, amb una granja solar gegantina al mig del desert). La seva idea de la COP28 és que no es pot arribar a acords si només parlen les ovelles (o amb al·legats idealistes fets de frases històriques com els d’António Guterres), i si no hi és present l’opinió dels llops, que són els encarregats de "construir ponts i consensos". Com és lògic, les crítiques en relació al fet que aquest personatge sigui l’encarregat de dur a bon port la complicada travessia de l’enorme transatlàntic de la cimera (avís: aquesta és una metàfora lliure de CO2) han estat devastadores, i més després d’haver dit que no estava escrit enlloc que l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils ha de permetre arribar a la xifra mítica (i fronterera amb el caos) dels 1,5° d’escalfament l’any 2100. Ha rectificat, és clar, i ha afirmat que "la ciència i la tecnologia sempre han estat els meus principis", però el mal ja estava fet. Un activista va dir que posar Al-Jaber al capdavant de la COP28 era com encarregar al director d’una multinacional tabaquera la presidència d’un congrés sobre càncer de pulmó. O com celebrar una conferència de veganisme, hi afegeixo, en un escorxador industrial. Aliè a les crítiques Al-Jaber, però, sembla aliè a les crítiques. La seva és una carrera impecable, farcida de reconeixements i d’encàrrecs institucionals, com ara el nomenament, el 2009, com a conseller de l’aleshores secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, per al canvi climàtic. Es sorprèn que "el món no celebri que els Emirats Àrabs assumeixen el lideratge mundial", mentre els hotels mastodòntics de Dubai s’omplen, com mai, de representants dels lobbies diguem-ne contaminants. És com si el llop hagués apressat els col·legues perquè anessin a una festa que ha muntat amb les ovelles com a convidades. En defensa pròpia, el doctor Sultan, carregat de doctorats i màsters americans, en Química i Economia, pagats per l’ADNOC, argüeix que ell extreu petroli amb una més baixa emissió de carboni i que la seva empresa procura que l’or negre (com deia Tintín) sigui cada dia més net, "amb més eficiència que no pas les extraccions que es duen a terme amb grans fugues de metà, un gas més malèvol que el diòxid de carboni". És així com justifica que "som una empresa energètica molt progressista i avançada", diu, "i, a més, hem de tenir en compte que tot el que ens envolta està fet a partir d’aquest recurs finit: ho hem d’acceptar". Al-Jaber no prové de la família reial ni és on és gràcies al llinatge, sinó a l’esforç. I, pel que sembla, gràcies també a l’amistat juvenil amb Khaldoon al-Mubarak, el propietari del Manchester City. Tot i que se’n sap ben poca cosa, es parla de la seva gran capacitat de treballar i d’una vitalitat que esgota els col·laboradors: "Tempestuós, mordaç i intimidant", com escrivia Fiona Harvey per al The Guardian. Du aquella barba curta i retallada al mil·límetre (a les galtes, al coll, sota els llavis) que fa tanta angúnia, de tan estructurada, i es vanta d’haver estat al capdavant d’empreses amb filosofia renovable (com Masdar, amb una granja solar gegantina al mig del desert). La seva idea de la COP28 és que no es pot arribar a acords si només parlen les ovelles (o amb al·legats idealistes fets de frases històriques com els d’António Guterres), i si no hi és present l’opinió dels llops, que són els encarregats de "construir ponts i consensos".

El més llegit