Israel i el fantasma del genocidi palestí, per Ernesto Ekaizer

Un espectre recorre el món. I no és, com deien Marx i Engels, el del comunisme sinó el fantasma del genocidi palestí. El ministre d’Educació d’Irlanda, Simon Harris, va acusar, el 27 de novembre passat, el Govern israelià de «sobreactuació» de l’Executiu d’Israel davant les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, i el de Bèlgica, Alexander de Croo a Rafah, en l’encreuament de la frontera de Gaza a Egipte, en què alertaven contra la matança de civils, dones i nens en l’operació que busca arrasar el que queda de la ciutat palestina Gaza i dels seus habitants. El ministre irlandès es referia a l’acusació del ministre d’Afers Exteriors israelià, Eli Cohen, d’acusar els dos polítics de justificar el terrorisme. Ni Sánchez, ni De Croo, ni la majoria de polítics que han visitat Israel i Gaza han deixat de condemnar la irrupció de les milícies de Hamàs el 7 d’octubre i l’assassinat de civils en territori israelià. Però, és més: recolzen el «dret» d’Israel a acabar amb Hamàs. Només demanen que acabar amb Hamàs no impliqui carregar-se la vida dels ciutadans de Gaza. «El nombre de palestins morts és realment insuportable. S’ha de distingir clarament entre objectius militars i la protecció dels civils», va dir Sánchez en la seva reunió amb el primer ministre Benjamin Neanyahu, el 23 de novembre. Després d’aquesta data són diversos milers més i es compta ara amb gairebé 16.000 morts a Gaza, gairebé la meitat nens (menors de 18 anys), 35.000 de ferits i més de 200 morts a Cisjordània, l’altre gran territori palestí, a partir de l’ofensiva del 7 d’octubre. Les advertències a les autoritats d’Israel són, doncs, un brindis al sol. I, no obstant, el Govern israelià sobreactua. La raó: les manifestacions arreu del món no cessen i la paraula genocidi comença a generalitzar-se en gairebé totes elles, començant per les que han tingut lloc a Washington, Nova York, altres estats dels EUA i a Anglaterra. Picabaralla diplomàtica Israel, Espanya i Bèlgica, per agafar els tres països protagonistes de la picabaralla diplomàtica de Rafah, són tres països que han ratificat la Convenció de Prevenció i Sanció del Genocidi de les Nacions Unides adoptada el 9 de desembre del 1948, un delicte que pot ser comès tant en temps de guerra com de pau. L’Assemblea General de l’ONU, precisament, ha acordat el 2015, celebrar cada 9 de desembre el Dia Internacional de Commemoració i Dignitat de les Víctimes del Crim de Genocidi i de Prevenció d’aquest delicte. D’aquí pocs dies, per tant, se celebrarà aquell dia que marca el 75 aniversari de la Convenció del 1948. Segons l’article número 1 de la Convenció, ratificada per 153 països, les obligacions dels estats consisteixen a no cometre genocidi, prevenir-lo i castigar els genocides. El 1949, a l’article 33 de la Convenció de Ginebra o quart conveni, es va acordar la «protecció de persones civils en temps de guerra». Els quatre convenis, coneguts amb el dret de Ginebra, van ser ratificats per Israel el 1951 i per Espanya i Bèlgica el 1952. Cal afegir a aquest marc jurídic l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (TPI) que tipifica tant el crim de genocidi com el delicte de lesa humanitat. Mentre Israel no n’és part, Espanya i Bèlgica, sí. I Palestina, reconeguda per les Nacions Unides, ho és des del 2015. El Tribunal manté oberta una investigació oficial des del 2021 sobre els territoris ocupats per Israel, però ja el 2014, arran de l’operació Marge Protector, on van morir 2.000 palestins i 100 israelians, el TPI va realitzar una investigació preliminar. El fiscal del Tribunal, Karim Khan, va visitar Rafah el 29 d’octubre passat i va ratificar que és competent tant respecte de les accions de Hamàs com les d’Israel. «Estem en un moment de reflexió i és un moment en el qual la comunitat internacional i les estructures d’aquesta comunitat internacional, aixecada sobre la runa de la Segona Guerra Mundial, garanteixi que [no passi] mai més», va declarar Khan. Genocidi palestí Precisament, són aquestes «estructures» vigents en el paper les que brillen pel seu incompliment. Lluny de no passar «mai més», el genocidi palestí es desenvolupa de manera oberta. Va ser això el que va denunciar a la professora titular de la càtedra de Dret a la Universitat de Jerusalem i a Universitat de Londres Nadera Shalhoub-Kevorkian a l’encapçalar un manifest –iniciativa d’investigadors i especialistes en la salut de nens i infància– que ja porta 2.000 firmes d’acadèmics i estudiants des del 26 d’octubre passat. «Les intolerables conseqüències del genocidi a Gaza no només afecten nens, sinó els seus pares, avis, parents i veïns adults. Frenar la guerra genocida ara és crucial per a la supervivència i benestar dels nens», sosté el manifest. Llavors eren 7.000 els morts a Gaza, la meitat dels quals, assenyalaven, eren nens. El professor Asher Cohen, president de la Universitat de Jerusalem, i el rector Tamir Sheafar, va escriure al seu col·lega que «la seva horrible afirmació que Israel està presumptament portant a terme genocidi no està gaire lluny de la incitació de delictes d’incitació a la rebel·lió, delictes que ens permetrien de portar-la davant un tribunal disciplinari i demanar la seva suspensió o expulsió de la Universitat Hebrea. Potser sap vostè que Israel va adoptar el 1950 el conveni de les Nacions Unides sobre la prevenció de genocidi. Aquest conveni es va acordar principalment a causa de l’assassinat del poble jueu en l’Holocaust. La campanya militar que Israel està desenvolupant amb l’objectiu de derrotar l’organització assassina terrorista Hamàs, no s’acosta a la definició de genocidi... Estem entristits i avergonyits que la Universitat Hebrea en el seu ‘staff’, membres com vostè, i en vista dels seus sentiments considerem que és apropiat per a vostè deixar la seva posició a la Universitat Hebrea de Jerusalem». Crítiques de l’ONU António Guterres, el secretari general de l’ONU, va ser el primer blanc dels atacs del Govern d’Israel, a l’explicar –com també fa el manifest encapçalat per la professora Shalhaoub-Kervokian– que l’esdevingut el 7 d’octubre i ara no té lloc en el buit, raó per la qual els ministres israelians han demanat la seva dimissió i declarat a l’ONU persona non grata. L’ONU, doncs, s’ha convertit en la bèstia negra d’Israel. El Govern israelià precisament arran de les denúncies de Guterres li ha permès exhibir una mica de rellevància aquests dies. Mira per on, durant deu mesos, el tapís del Guernica, que reprodueix l’obra pictòrica realitzada per Pablo Picasso dies després del bombardeig de la Legió Còndor alemanya i l’aviació legionaria italiana, que va provocar la destrucció de gran part de la ciutat i morts a la ciutat basca de Guernica des del migdia del 26 d’abril del 1937, va ser retirat de l’entrada del Consell de Seguretat de l’ONU –on portava des del 1985–, però ha sigut deixada novament pel magnat propietari, Nelson Rockefeller Jr. el febrer del 2022, i ha tornat al seu lloc. El bombardeig de Guernica va durar entorn de tres hores i el nombre oficial de víctimes va ser de 1.645 morts i 889 ferits.

El més llegit