La ciutat vella de Jerusalem té una virtut: és capaç de morir-se i ressuscitar gairebé a la mateixa velocitat, en funció de les condicions de seguretat que imperen fora de les seves muralles. El miracle fet ciutat. I aquests dies està mig morta. Amb els seus carrers en penombra semibuits i les persianes verdes de molts comerços abaixades. No hi ha sang sobre l’asfalt al carrer de les carnisseries. Els comerciants palestins que viuen a l’altre costat del mur israelià han tornat a veure els seus permisos d’accés restringits. Turistes i pelegrins han posat terra pel mig. Només queden els seus estoics residents. Monges gregues de rigorós dol camí del Sant Sepulcre. Escolars uniformats que troten per les pedres com cervatons. Fruiters musulmans que dormisquegen deprimits. I estudiants talmúdics que atallen fent salts per les teulades de camí de les ‘ieixivàs’ del barri jueu.