«Si no existís l’ocupació, aquí hi hauria una bonica ciutat palestina», fantasieja l’activista Ayman Griab. Però, en comptes de carrers, edificis i fonts, hi ha una terra erma sobre la qual s’erigeixen cases compostes de pals i lones de plàstic. Les comunitats palestines de la vall del Jordà, abans custòdies d’un fèrtil i impressionant paisatge, ara són condemnades a viure en una dèbil presó. Amenaçades per la creixent violència dels colons radicals que les envolten en assentaments i llocs d’avançada il·legals, ja no surten de les seves terres. Els seus ramats pasten entre les seves tendes i aquells beduïns nascuts sobre aquesta abans verda terra ara tornen a casa amb les mans buides d’aliments. Les cicatrius al rostre de Griab, oriünd del llogarret bíblic palestí de Tubas, tracen el camí d’una resistència centenària. La seva pell, del mateix color del terra, s’agermana amb la terra.