La guerra de Gaza ressuscita l’antisemitisme a França

«Tinc molta por en aquests moments. Quan camino pel carrer, sempre miro darrere meu». Estelle (pseudònim), de 55 anys, és una francesa de confessió jueva i treballa al supermercat comunitari André Krief a Sarcelles, a la perifèria nord de París. Des del 7 d’octubre, aquesta dependenta viu atrapada per la tensió de la guerra de Gaza –«Em passo tot el dia mirant les notícies a I24», la cadena internacional israeliana amb caire propagandístic– i la por d’una agressió antisemita. Uns sentiments compartits per molts dels habitants de l’anomenada «petita Jerusalem», el cèntric barri d’aquesta localitat de la ‘banlieue’ on resideixen uns 12.000 jueus (per un total de 57.000 habitants). Situada a uns 10 quilòmetres de Saint-Denis, Sarcelles és considerada com un símbol de la multicultural societat francesa. Al país hi conviu la comunitat jueva més nombrosa d’Europa (uns 600.000) amb uns cinc milions de ciutadans de confessió musulmana. Normalment, aquesta coexistència resulta cordial i pacífica. França és la nació europea amb un percentatge de matrimonis mixtos més gran. «Però cada vegada que es produeix un conflicte entre israelians i palestins, aquí creix la tensió entre jueus i musulmans», va explicar a EL PERIÓDICO Sylvain Cohen, de 58 anys i pare de cinc fills –una de les seves filles viu a Israel i han mobilitzat el seu marit al front–, mentre es passejava davant de la sinagoga de Sarcelles, vigilada per dos militars ostensiblement armats. Les autoritats temen possibles repercussions a França de la guerra de Gaza. La nova escalada en l’interminable conflicte a l’Orient Mitjà —amb un balanç de morts d’uns 11.000 palestins i 1.400 israelians– ha crispat la societat francesa. Ha ressuscitat la xacra antisemita, a més de banalitzar encara més el racisme contra els musulmans. El ministeri de l’Interior francès ha comptabilitzat 1.159 actes antisemites en poc més d’un mes, mentre que en el conjunt de l’any passat n’hi va haver 436. Manifestació i divisió Els presidents de l’Assemblea Nacional i el Senat han convocat per a aquest diumenge una manifestació contra l’antisemitisme. Presentada com una «marxa republicana», ha dividit la classe política per la presència dels partits d’ultradreta, com el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen –alguns dels fundadors d’aquest partit van ser membres de les SS– i Reconquesta de l’islamòfob Éric Zemmour. A causa de l’assistència dels representants i simpatitzants ultres, la França Insubmisa (afins a Sumar) –el partit d’esquerres més votat a les presidencials del 2017 i el 2022– ha anunciat que no participarà en aquesta marxa, tot i que els seus representants sí que van a altres actes contra l’antisemitisme en què no és convidada l’extrema dreta. Insults i pintades de carrer Insults i pintades de carrerMalgrat aquesta tensió social i política, la majoria de les accions antisemites no han desembocat en fets greus. Des del 7 d’octubre, l’únic mort per motius polítics va ser el professor Dominique Bernard en un institut públic a Arras (nord del país). El gihadista rus que va cometre aquest atemptat no el va vincular a la guerra de Gaza, en el vídeo que va fer per reivindicar la seva pertinença a l’Estat Islàmic (EI). En realitat, aquest odi s’ha reflectit en insults pel carrer i pintades de «mort als jueus» observades a Carcassona, Grenoble i Vanves. També hi va haver un grafiti de «victòria per als nostres germans de Gaza» en una sinagoga a la perifèria de Lió. A una treballadora d’una botiga de formatges a Dijon (centre-est) que portava una creu de David penjada al coll la van insultar. I a una estudiant parisenca li van dir que Hitler «no havia acabat la seva feina». Més greu va resultar l’incendi, ràpidament apagat, a la porta al nord-est de París del domicili d’una parella d’avis de confessió jueva. Un home, que els seus pròxims van descriure com a esquizofrènic, es va incriminar a si mateix per aquest fet. A finals d’octubre, un altre succés interpretat inicialment com a antisemita, però la motivació del qual no està clara en aquests moments, va fer córrer rius de tinta a França: la multiplicació d’estrelles de David blaves (semblants a la que apareix a la bandera d’Israel) a diversos districtes de la capital i altres localitats de la regió parisenca. Les forces de seguretat investiguen ara aquest estrany succés com un missatge de suport a Israel –així ho ha defensat l’empresari moldau que va encarregar aquestes pintades– o com una ingerència russa per tensionar encara més la crispada societat francesa. Tampoc està clar el que va passar el 4 de novembre amb una dona jueva a Lió que va denunciar haver sigut atacada amb un ganivet per un desconegut al seu domicili. A prop d’aquest lloc van trobar una pintada amb una petita creu gammada. Tot i que al principi es va privilegiar el mòbil antisemita, els agents no han trobat proves evidents d’això. A les càmeres de vigilància no apareix ni rastre de l’agressor ni van trobar empremtes dactilars al ganivet amb què va resultar ferida. «Hi ha hostilitat en la mirada de la gent» «Hi ha hostilitat en la mirada de la gent»«Hi ha molta histèria. Quan un escolta o veu alguns mitjans sembla com si la guerra de Gaza tingués lloc aquí a França, quan la situació no té res a veure», defensava Camille, de 42 anys, una psicòloga intercultural que prenia un cafè durant una plujosa tarda al bar David de Sarcelles. El supermercat Shabah, l’Hypercacher, la botiga d’electrodomèstics Ben Yacob... Fins a vuit sinagogues i més de 30 comerços comunitaris hi ha en aquesta localitat de la ‘banlieue’, on encara recorden que el 2014 una manifestació propalestina va degenerar en una nit de saquejos en botigues jueves. A principis d’aquest segle, coincidint amb la segona intifada, també hi va haver diversos incendis criminals en sinagogues franceses. «Sentim en la mirada de la gent que hi ha hostilitat. Però respecte al 2014, el govern va entendre que havia de reforçar la seguretat», explica André, de 70 anys, després d’haver sortit de la sinagoga. «L’imam de Sarcelles està fent tot el possible perquè no es caldegi l’ambient», explica Delphine Bonnet, de 54 anys, una professora retirada que va passar la seva infància a Israel. Malgrat que a la «petita Jerusalem» no s’han produït actes antisemites greus l’últim mes, la por s’ha apoderat de la majoria dels francesos jueus. «Molts d’ells han deixat de portar la quipà i han tret les mezuzàs de les portes de casa seva. Fins i tot quan demanen menjar per emportar, eviten donar el seu cognom», explica la sociòloga Martine Cohen, experta sobre l’antisemitisme. Segons aquesta investigadora emèrita al CNRS, «aquest augment dels actes antisemites a França no resulta gaire diferent del que s’ha vist als carrers d’Austràlia i els Estats Units, però també a molts països àrabs». «No tinc cap dubte que la ultradreta està implicada en una part d’aquestes accions i que es frega les mans davant aquestes tensions creixents entre comunitats», afegeix. «El fet que el Govern israelià asseguri que porta a terme les seves accions colonials i d’apartheid en nom dels jueus del món sencer suposa un ferment per a l’antisemitisme, que condemno amb totes les meves forces», assegura André Rosevègue, un dels portaveus de la Unió Jueva Francesa per la Pau, una associació molt crítica amb la deriva de l’Estat hebreu en les últimes dècades. El periodista i escriptor Dominique Vidal, fill d’un supervivent d’Auschwitz, defensa una visió semblant i considera que «no es tracta d’un ressorgiment d’un antisemitisme ideològic, sinó d’uns comentaris o accions en resposta a les imatges dels bombardejos a Gaza». Creix la islamofòbia Creix la islamofòbiaMalgrat el preocupant fenomen actual, aquest assagista i integrant de l’Iremmo –un interessant grup de reflexió sobre l’espai mediterrani– prefereix veure el vas mig ple. Recorda com l’antisemitisme ha disminuït de manera considerable durant les últimes dècades a França. «El 1946, només un terç dels francesos pensava que els francesos jueus eren iguals que la resta de la població. Actualment, aquest percentatge és del 90%», explica Vidal evocant un sondeig de l’institut IFOP de finals de l’any passat. «No és el mateix un grafiti que una baralla. De moment, parlem d’accions del primer tipus i n’hi està havent tant per als jueus com els musulmans», afirma. Tot i que el Govern i els grans mitjans en parlen molt menys, en les últimes setmanes també han augmentat les accions racistes contra els musulmans. Un avi d’origen tunisià va rebre un cop de puny a la cara per part d’un jove que portava una quipà a prop de Cannes, al sud-est del territori gal. En un centre cultural francoturc a Roanne (a prop de Lió) van pintar «mort a l’islam» i diverses estrelles de David. També van haver d’evacuar la mesquita de Bayona (sud-oest), després d’haver rebut una alerta de bomba a través d’un correu postal. «Per primera vegada, estic pensant marxar de França», lamentava Rema B., de 23 anys, una jove tunisiana que treballa al sector financer a París. Durant una multitudinària manifestació propalestina –entre 60.000 participants, segons els organitzadors, i 19.000, segons la policia–, ella es mostrava molt crítica amb la proliferació de comentaris islamòfobs als platós de ràdio i televisió. A la cadena d’ultradreta CNews, l’advocat Arno Klarsfeld va dir que «com que molts musulmans treballen en la construcció, tenen accés a explosius i poden fabricar armes de foc», mentre que el tertulià Pascal Perri va parlar d’un «antisemitisme cuscús». De fet, existeix un risc evident que el partit de Le Pen tregui un rèdit de la tensió actual. I que surti beneficiada la formació que bàsicament es dedica a enfrontar uns francesos amb els altres.

La guerra de Gaza ressuscita l’antisemitisme a França

La guerra a Gaza crispa la política en una França amb cada vegada menys influència internacional

Antisemitisme i antisionisme

El més llegit