¿Està intentant Israel de liquidar el conflicte amb els palestins a Gaza i Cisjordània?

Hi ha moments de la història en què tot s’accelera i aquest és un d’aquests moments. El conflicte secular entre israelians i palestins, estancat des de fa més de dues dècades i gestionat per les parts amb cicles d’espasmòdica violència, ha deixat de respondre a patrons coneguts per entrar en una fase molt més crítica i perillosa. Una fase que podria ser definitiva si ningú hi posa remei i els pitjors plans sobre la taula s’acaben implementant. Un mes després que Hamàs posés en marxa aquesta guerra amb un atac sense precedents sobre Israel, el més devastador en els seus 75 anys d’història, Gaza continua sent reduïda a runa junt amb una part significativa de la seva població. No sembla que la resposta israeliana hagi d’acabar aviat. Quan el món desperti, és possible que no quedin massa palestins a la Franja i costi reconèixer els nous mapes de la regió. La primera pregunta que cal fer-se és què vol fer exactament Israel a Gaza. Els seus objectius declarats són destruir Hamàs i alliberar els prop de 240 ostatges en el seu poder, però com la realitat està demostrant, també hi ha una intenció deliberada de destruir les infraestructures i escanyar la població civil amb el bloqueig i els atacs indiscriminats. Més d’11.000 bombes, incloses moltes d’una tona. «Per als funcionaris dels Estats Units es va fer evident que els líders israelians pensen que una xifra massiva de baixes civils és un preu acceptable per a la campanya militar», va escriure fa uns dies ‘The New York Times’. La interpretació benigna és que l’ofensiva avança «sense restriccions», en paraules del ministre de Defensa, per forçar la capitulació de Hamàs. L’altra és la interpretació genocida, aportada per una llarga llista de ministres, diputats, comentaristes i membres de la seguretat israeliana. «Hem d’esborrar Gaza del mapa. No hi ha innocents allà», va dir diumenge a la Ràdio de l’Exèrcit Yitzhak Kroizer, diputat d’un dels partits en la coalició de Govern de Benjamin Netanyahu. Ara mateix les tropes israelianes envolten Ciutat de Gaza pels seus quatre punts cardinals amb l’objectiu d’arribar fins a l’Hospital Al-Shifa, segons fonts de la Franja. Aquest hospital és el més important de l’enclavament i on, segons Israel, s’amaga el quarter general de Hamàs, una sospita refutada pels metges locals i estrangers que han treballat allà. Però és només el principi. «El Govern no té un pla per acabar aquesta guerra», assegura a aquest diari Menahem Klein, politòleg de la Universitat de Bar-Ilan i un dels assessors més estrets d’Ehud Barak i Shlomo Ben-Ami en els processos de pau de finals dels 90 i principis dels 2000. «Els objectius de la guerra presentats pel Gabinet són molt amplis i tot s’està improvisant». Tres opcions per al dia després a Gaza L’actual Executiu d’unitat nacional israeliana és una amanida de tribus, dominada per la dreta i l’extrema dreta messiànica, que consideren que tota la Terra d’Israel (la Palestina històrica) pertany al poble jueu per mandat diví. El contrapunt són els militars del Gabinet, més preocupats per la seguretat que l’enginyeria social, els ultraortodoxos religiosos i el partit centrista de Yair Lapid. Un Lapid que també s’hauria contagiatde la golafreria general i la realitat paral·lela de la narrativa oficial. En una entrevista a la televisió francesa va afirmar que no existeix l’ocupació a Cisjordània, ni els assentaments jueus il·legals. «Tot això són les nostres terres bíbliques», va dir Lapid diumenge. Sobre aquestes coordenades es mou la situació actual. Les principals opcions per al dia després a Gaza són tres: deixar l’enclavament al comandament d’un administrador palestí controlat per Israel; transferir forçosament tota o part de la seva població a Egipte; o consumar el genocidi dels palestins a la Franja. La primera opció la defensen els militars i els sectors més moderats del Govern amb el suport dels Estats Units, que han començat a pressionar l’Autoritat Palestina (ANP) de Mahmud Abbas perquè es faci càrrec de Gaza quan s’assequi la pólvora. Una possibilitat que només podria funcionar, segons un alt funcionari a Ramal·lah, si va acompanyada d’un procés polític que reobri l’horitzó per a un Estat palestí. «En aquest cas, l’ANP podria tornar a Gaza. La pregunta és qui vol negociar a Israel, quan el seu Parlament està debatent la prohibició de la bandera palestina», assegura l’alt funcionari. Expulsió a Egipte o destrucció total La segona opció està recollida en un pla oficial del Ministeri de la Intel·ligència israeliana, filtrat a la premsa. Bàsicament proposa l’expulsió dels dos milions de palestins de Gaza al Sinaí egipci,on serien ressituats en camps de refugiats i més tard en ciutats expressament construïdes per a ells. Sense permetre’ls el retorn. «Reflecteix una de les demandes de la dreta israeliana per netejar ètnicament Gaza sobre la base que tota la seva població és part de Hamàs», assegura el professor Klein. Els EUA no volen aquesta opció i Egipte està tancat en banda, de manera que Netanyahu ha començat a pressionar els seus aliats europeus –amb Àustria i Txèquia com a correus– perquè li donin suport, segons publicava la setmana passada el ‘Financial Times’. Per més que Egipte s’hi negui, n’hi hauria prou de volar la frontera, un escenari que probablement portaria a la ruptura de l’acord de pau entre els dos països. I després hi ha el tercer i més sinistre dels plans estudiats. Encapçalat pels colons, però no només. «Molts a Israel, sobretot a la dreta, estan pressionant el Govern perquè destrueixi totalment Gaza, particularment el nord de la Franja per aixecar allà de nou assentaments jueus», afirma Klein. «No ens portarà pau ni seguretat». Fa anys que diversos col·lectius de l’extrema dreta messiànica treballen en plans per reconstruir Gush Katif, com es van anomenar les 17 colònies jueves dins de Gaza que Ariel Sharon va desmantellar el 2005. L’única diferència ara és que els líders del moviment colon encapçalen el Govern. Gent com el ministre de l’Interior, Itamar Ben-Gvir, descrit sovint per ‘Haaretz’ com un «psicòpata» i un «feixista» i, sobretot, Bezalel Smotrich, el ministre de Finances. Annexió de Cisjordània Smotrich és el principal arquitecte del pla d’annexió de la Cisjordània palestina, al qual es va comprometre Netanyahu per formar govern amb els colons abans que comencés aquesta guerra. «Aquest és l’objectiu del pla decisiu: deixar de gestionar el conflicte per guanyar-lo i tancar-lo; deixar de serpentejar i oferir solucions cosmètiques mentre perseguim mosquits per drenar completament el pantà», diu la proposta de Smotrich, presentada el 2017. Els àrabs que renunciïn a les seves «aspiracions» nacionals podran viure com a «individus a l’Estat jueu», la resta «rebran ajuda per emigrar» als països àrabs. I en aquestes estem. Només que, en lloc de fer-ho «amb ajuda», s’està fent a punta de pistola. Des del fatídic 7 d’octubre una quinzena de llogarrets rurals palestins han sigut buidats de la seva població amb el suport de l’Estat, cosa que ha accelerat la despossessió que els colons fa anys que impulsen. I res suggereix que el pla s’aturi. El ministre de l’Interior, Ben Gvir, ha començat a distribuir 10.000 rifles d’assalt entre els civils israeliansde les colònies, les ciutats de població mixta i les àrees frontereres, mentre creava una milícia paramilitar al seu comandament. La ‘solució’ per a Cisjordània, això sí, es reserva per a una segona fase. Aquest és el punt en el qual es troba el conflicte. I tot això, mentre Europa i els Estats Units miren cap a un altre costat sabent el que passa i es limiten a demanar «pauses humanitàries» perquè entrin uns quants camions a Gaza.

¿Està intentant Israel de liquidar el conflicte amb els palestins a Gaza i Cisjordània?

MULTIMÈDIA | Guerra entre Israel i Gaza: resum d’un mes d’hostilitats

DIRECTE | Guerra Israel-Hamàs: últimes notícies al minut

El més llegit