Les dones i nenes de Gaza, encara més vulnerables durant la guerra

Els missatges des del campament de refugiats de Jabalia arriben amb comptagotes. Enmig dels bombardejos, la vida. «Ha nascut el fill de la Hanaa», anuncien, acompanyant aquestes paraules de rostres amb els ulls convertits en cors. Entre el segon i el tercer atac israelià sobre una de les zones més densament poblades del món, que s’han cobrat almenys 400 morts, va irrompre amb esperança aquest nen. És ell, el fill de la Hanaa. Lluny de la Franja, encara no es coneix el seu nom ni quan va néixer. L’únic que és segur és que ha arribat. Ha arribat a Gaza, «el pitjor lloc del món que hi ha ara mateix per néixer», reconeix Andrés Conde, director general de Save the Children. Aquest nadó palestí ara s’uneix a la seva mare en el difícil repte de sobreviure a la Franja de Gaza aquests dies, on dones i nenes són condemnades a la vulnerabilitat més extrema. Tot i que les bombes israelianes, que ja han matat més de 9.000 persones, no discriminen, sempre en una situació de conflicte i de caos són les dones que en paguen el preu més elevat. Els seus drets, la seva salut, la seva integritat estan en risc des que Israel va començar la seva més letal ofensiva sobre Gaza el 7 d’octubre. «Els conflictes sempre tenen un impacte de gènere en les dones i les nenes», explica Heather Barr, directora de la divisió de Drets de les Dones de Human Rights Watch (HRW). «Òbviament, el conflicte és profundament nociu per a totes les persones de tots els gèneres, però tendeix a afectar les dones i les nenes d’algunes maneres específiques», assenyala a aquest diari. «Quan hi ha una ruptura en l’ordre social, com està passant ara a Gaza, se sol observar un augment de la violència sexual i, desafortunadament, això també arriba en un moment en què hi ha molta menys capacitat per brindar el tipus de suport i serveis que les persones que han experimentat violència sexual necessiten», afirma Barr. Enmig del caos més absolut a què Israel condemna Gaza, enmig de la missió col·lectiva per sobreviure a la qual els palestins s’enfronten des de fa gairebé un mes, parlar d’aquestes violències ni tan sols és una opció. Gairebé tampoc és possible aturar el focus en les vulnerabilitats que pateixen les dones mentre milers dels seus conciutadans s’esllangueixen als hospitals, mentre desenes de camions amb ajuda humanitària esperen el seu torn per entrar a l’enclavament. Cesàries sense anestèsia Gran part del focus està posat en les dones embarassades. Les xifres indiquen que en són més de 50.000. «Unes 5.400 donaran a llum en les pròximes tres setmanes», com la Hanaa, afirma Conde. «La devastació dels serveis de salut provocarà que aquests parts no puguin donar-se en condicions adequades, i hi ha un enorme risc per a les mares i els seus nadons, perquè les poquíssimes instal·lacions sanitàries que estan obertes no poden rebre a aquells que necessitin serveis neonatals», explica a EL PERIÓDICO. Un sistema sanitari col·lapsat és l’única esperança dels gazatins. Els 2,3 milions de ciutadans de l’enclavament intenten salvar la seva vida en un lloc on el 60% dels serveis de salut estan tancats, i un terç dels hospitals també han sigut clausurats, segons Save the Children. Ja s’han registrat parts per cesària realitzats sense anestèsia, igual com altres operacions quirúrgiques. «Els hospitals funcionen per ordre d’arribada», explica Hiba Tibi, directora de CARE a Cisjordània i Gaza. «Si en algun moment l’hospital es queda sense anestèsia, les cirurgies es faran sense fins que els metges aconsegueixin un altre subministrament, si és que ho aconsegueixen», afegeix per a aquest diari. A més, l’absència d’aigua té terribles conseqüències per a les dones i les nenes. «Als hospitals, s’està reutilitzant material d’un sol ús sense possibilitat de rentar-lo gairebé», assenyala Tibi. Ús d’aigua contaminada «A través del nostre personal a Gaza, sabem que en certs llocs les dones que no podien alletar s’han vist obligades a utilitzar aigua contaminada per a la fórmula per a nadons, ja que no tenien accés a aigua neta», lamenta Tibi. Afegit a l’absència d’aigua potable, l’aglomeració de milers de persones en escoles de les Nacions Unides, a la recerca d’un lloc segur, impacta en la salut sexual i reproductiva de les dones. «Imagina tenir la menstruació quan estàs fugint d’un atac aeri o quan acabes d’arribar a un refugi sense cap de les teves pertinences, on saps que et falten la privacitat, les instal·lacions i els subministraments que necessites», denuncia Barr. Totes aquestes absències en un lloc on la menstruació continua sent un gran tabú «provoquen un enorme nivell d’estrès addicional», apunta la representant d’HRW. Abans de la guerra, tots els habitants de Gaza patien molt més que en qualsevol altre lloc del món en matèria de salut mental. «Ara veurem com tota aquesta violència abocada sobre ells provocarà, i ja està provocant, una quantitat d’ansietat i angoixa que deixarà ferides que mai cicatritzaran», constata Conde. En gairebé un mes, les bombes amb prou feines s’han aturat. És impossible pensar en un demà quan l’avui està desbordat de mort i èxode. Però, entre tot aquest desconcert, hi ha lloc per encara més violència. «La desprotecció de les nenes en situacions de caos on la separació de familiars està sent molt freqüent és enorme», apunta el director de Save the Children. «Una nena sola està moltíssim més exposada a la violència sexual i a l’explotació que un nen; a més, moltes han quedat òrfenes o separades pel caos o els desplaçaments forçosos», lamenta. Però, tot i que passin els dies i Gaza continuï sent el pitjor lloc on néixer, queden espais per a les llàgrimes de felicitat. Com les d’una mare que, com la Hanaa, agafa per primera vegada a braços el seu petit i aquest contacte fa desaparèixer per uns instants tot el dolor que els envolta.

Les dones i nenes de Gaza, encara més vulnerables durant la guerra

DIRECTE | Guerra Israel-Hamàs: últimes notícies al minut

MULTIMÈDIA | Resum del conflicte al Pròxim Orient

MULTIMÈDIA | Israel: origen i evolució del país de la pau impossible

El més llegit