Israel i Hamàs: la guerra que vulnera totes les regles

Fins i tot les guerres, allà on la humanitat perd el seu nom, tenen unes regles fixades pel dret internacional humanitari (DIH), que, en teoria, estableixen els límits dels bel·ligerants, per protegir la població civil. És a dir, no tot s’hi val ni al camp de batalla. I en el conflicte actual que lliuren Israel i Hamàs, com en altres d’anteriors, les dues parts han sigut acusades deviolacions greus d’aquest dret: el grup terrorista amb la matança indiscriminada de 1400 civils i presa de més de 200 ostatges el 7 d’octubre i el llançament continuat de coets contra poblacions d’Israel i l’Estat hebreu en l’operacióde venjançadesencadenada aquell mateix dia a la franja de Gaza, que suma uns 9.000 palestins morts, més de 3.700 d’ells, nens, a més de la privació de subministraments bàsics a dos milions de persones i el desplaçament forçós d’un milió del nord de la franja. Amb l’ofensiva sobre la franja de Gaza retransmesa en directe per les seves víctimes des de fa gairebé un mes a través d’imatges esquinçadores de la gran devastació provocada, de cadàvers rescatats d’entre les ruïnes i de centenars de civils plorant les seves famílies senceres mortes, les acusacions de la comissió de crims de guerra es multipliquen. Però una cosa és la narrativa que s’imposa en un conflicte tan atroç com aquest i el judici moral que mereixin aquests actes aberrants i, una altra, que els fets denunciats s’acullin els supòsits contemplats pel dret internacional humanitari –que distingeix entre tres grans crims: crims de guerra, de lesa humanitat i genocidi– perquè els seus màxims responsables puguin retre comptes i les seves actuacions no quedin impunes. El TPI, l’òrgan competent Mentre els crims de guerra es limiten als comesos durant conflictes armats que es produeixen internament o entre dos estats, els dos últims també poden cometre’s en temps de pau. És el Tribunal Penal Internacional (TPI, amb seu a la Haia, constituït el 2002 i del qual són membres 123 països) l’únic competent per jutjar-los. La descripció que fa el TPI dels crims de guerra és extensa –està recollida a l’article 8 de l’estatut de Roma que va donar origen al tribunal–, però inclou entre d’altres, l’atac intencionat a poblacions civils i béns civils que no siguin objectius militars, hospitals, monuments històrics i edificis dedicats a la religió, l’art, l’educació, la ciència i la caritat, l’ús de mètodes de guerra prohibits i l’ús de mitjans de guerra prohibits. A provar aquesta intencionalitat rau precisament una de les seves principals dificultats i controvèrsies amb què topa l’acusació de crims de guerra. No tots els atacs a civils poden considerar-se un crim de guerra, perquè atacar infraestructures civils pot arribar a considerar-se militarment necessari. De fet, aquest ha sigut un dels arguments als quals de manera recurrent acudeix Israel, que històricament ha acusat Hamàs d’ocultar les seves estructures a escoles i hospitals i d’utilitzar els civils com a escuts humans. Ho va fer aquesta mateixa setmana, quan l’Exèrcit israelià va confirmar que el bombardeig del camp de refugiats de Jabalia, amb desenes de morts, tenia per objectiu un comandant de Hamàs implicat en l’atac del 7 d’octubre. Però la comissió de crims de guerra està clara per a diverses organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional (AI), Human Rights Watch (HRW), i per al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). «La nostra determinació sobre la comissió de crims de guerra se sustenta en la matança i presa de civils com a ostatges per part de grups armats palestins, així com el càstig col·lectiu i bloqueig de Gaza per les forces armades d’Israel, a més d’abusos greus i sistemàtics comesos durant anys per les dues parts amb impunitat», afirma en declaracions a EL PERIÓDICO, Bruno Stagno, director executiu adjunt d’HRW. «Desproporcionats i indiscriminats» Donatella Rovera, investigadora d’AI, es refereix també a la prohibició d’entrada de combustible a Gaza –necessari perquè funcionin els generadors que alimenten els hospitals i potabilitzar l’aigua– i l’ordre d’evacuació del nord de la Franja com violacions greus del dret internacional humanitari, i sobre els bombardejos remarca que «cada atac ha de ser investigat individualment, cas per cas». «És impossible investigar tants bombardejos en un període tan curt de temps com el que portem, però la informació que ens arriba és que hi ha indicis molt forts d’atacs desproporcionats i indiscriminats, cosa que pot ser constitutiu de crims de guerra», afirma en declaracions a EL PERIÓDICO. La comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Navi Pillay, ha anunciat que ja han obert una investigació mentre que el director de l’oficina de Nova York d’aquesta agència de les Nacions Unides, Craig Mokhiber, ha renunciat al càrrec després de denunciar: «Una vegada més, estem veient com es desenvolupa un genocidi davant els nostres ulls i l’organització a la qual servim sembla incapaç d’aturar-lo». L’ONG Reporters Sense Fronteres ja ha mogut fitxa i ha sol·licitat formalment al TPI que obri una investigació per crims de guerra, en relació amb lamort de vuit periodistes palestinsen bombardejos israelians en zones civils de Gaza i l’assassinat d’un periodista israelià mentre cobria l’atac de Hamàs al seu quibuts, el 7 d’octubre. Sobre tot això ja estan en marxa «investigacions actives», com va afirmar el cap de setmana passat el fiscal del TPI, Karim Khan, en una visita al pas fronterer de Rafah. Una comissió d’Investigació de l’ONU ja està «recopilant proves de crims de guerra comesos per totes les parts». També s’està portant a terme aquesta tasca des del mateix tribunal i diverses ONG. «Utilitzem restes de municions, estudis de trajectòria de projectils o altres explosius, testimonis verbals verificats, altres proves o evidències obtingudes al terreny pels nostres investigadors, imatges satel·litàries, i anàlisi de dades per confirmar la veracitat dels fets i els elements necessaris constitutius d’un crim de guerra», explica Stagno. Rovera lamenta en aquest sentit les traves imposades per Israel a les investigacions sobre el terreny i com AI ha de recórrer a Gaza a col·laboradors locals que els envien vídeos, fotografies, números de telèfon de supervivents, entrevistes que després «investigadors de l’organització han de verificar». La investigació del 2021 Només el TPI és competent per jutjar els crims de guerra, però Israel, igual com els EUA, la Xina i Rússia, entre altres països, no reconeix la jurisdicció del tribunal ni acata les seves sentències. Però sí que n’és membre Palestina, des del 2015, que va demanar al TPI aquell any que investigués l’ofensiva de Gaza de l’any anterior i l’expansió de colònies jueves a Cisjordània i Jerusalem Oriental. Després de decidir el TPI que sí que té jurisdicció sobre Cisjordània Gaza i el Jerusalem ocupat i un «examen preliminar minuciós» que va durar cinc anys, la llavors fiscal general, Fatou Bensouda, va iniciar una investigació formal el 2020. Bensouda va deixar el càrrec el juny del 2021 i la investigació va quedar en un punt mort. No obstant, per a HRW, hi ha senyals que «esperem que indiquin una priorització real d’aquesta investigació», com afirma Stagno, que es refereix a última visita de l’actual fiscal a Rafah i les seves declaracions allà, on va recordar que Gaza i Cisjordània estan sota la jurisdicció del tribunal. Rovera és molt més escèptica, al denunciar sobretot «falta de voluntat política de la comunitat internacional per forçar investigacions». El TPI no jutja estats, sinó individus, a qui atribueix màximes responsabilitats sobre els fets que es jutgen. I al no disposar d’un cos capaç de practicar arrestos, depèn dels governs estrangers per fer complir ordres i arrestar els acusats. Això significaria que militars i polítics israelians poguessin ser detinguts sota ordres d’arrest internacionals si viatgessin a l’estranger. Les accions del TPI preocupen, i molt, a l’Estat hebreu. Quan el 2020 va iniciar la seva investigació, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el va considerar un «atac» a Israel. A favor seu juga el temps, ja que una investigació pot trigar anys a tancar-se, com recorden els antecedents de Líbia i el Sudan, amb només una excepció: Rússia, que tampoc és membre del TPI. En aquest cas, el fiscal va emetre una ordre de detenció internacional contra el president rus, Vladímir Putin, el març passat, tot just 13 mesos després d’iniciar-se la invasió d’Ucraïna. Stagno aventura que en el cas actual no serà tan fàcil: «Hi haurà contravents polítics i diplomàtics de part d’Israel i els seus principals aliats, com ha sigut el cas des que el Tribunal va obrir la investigació el 2021. Malgrat que el Tribunal investiga totes les parts, probablement hi haurà acusacions que la investigació és tendenciosa i que atempta contra Israel». Res de nou en aquestes latituds.

Israel i Hamàs: la guerra que vulnera totes les regles

Díaz denuncia els «crims de guerra» d’Israel a Gaza

Gaza reviu la causa per crims de guerra d’Israel

El més llegit