Documents interns dels EUA asseguren que 31.000 nadons i 52.000 embarassades estan «en perill de mort» a Gaza

La devastació de Gaza, invocada cada dia pels líders israelians i reflectida en els milers de morts entre la seva població civil, indefensa i atrapada a l’enclavament, no només està venint des de l’aire. La decisió d’Israel de segellar completament les seves fronteres a l’entrada d’aigua, menjar i combustible fa més de tres setmanes està contribuint decisivament al desastre humanitari. Les agències de l’ONU no es cansen d’advertir sobre les condicions dantesques que enfronten els civils palestins, un diagnòstic que comparteixen els Estats Units, malgrat la seva insistència a bloquejar fins ara els intents d’alto el foc en el Consell de Seguretat de l’ONU. Així es reflecteix en un document intern elaborat pel Departament d’Estat, al que ha tingut accés EL PERIÓDICO, que reclama «mesures immediates» per «evitar la mort de desenes de milers de persones a Gaza». El document de la diplomàcia nord-americana fa una avaluació de la situació humanitària i proposa una sèrie de «mesures d’immediata implementació» per «alleujar el patiment humà» a l’enclavament. Beu tant de la informació dels seus «contactes» a la Franja com en les agències humanitàries de l’ONU que operen sobre el terreny. Té la classificació de SBU, «sensible però no classificat», una designació que exigeix no obstant estrictes controls sobre la seva difusió. Distribuït internament a mitjans d’aquesta setmana, la seva anàlisi és fins i tot més crua i desoladora del que diuen les agències humanitàries. «A Gaza no queda aigua», diu el document. «La gent dins els refugis (de l’ONU) té accés a tan poc com mig litre d’aigua potable al dia», quan l’estàndard de l’OMS per a contextos d’emergència és de 15 litres per persona al dia. A Israel la mitjana és de 200 litres per càpita. «Milions han passat a beure aigua de l’aixeta amb alta concentració de sal de l’aqüífer salubre de Gaza, amb un contingut de sal entre 3.000 i 5.000 mil·ligrams per litre». Una dinàmica que, segons el document, posa seriosament en perill la població. «Els nitrats de l’aigua subterrània estan transmetent malalties que probablement intoxicaran molta gent». Milers de nadons i embarassades en perill de mort La principal preocupació expressada en el document es concentra en la població més vulnerable. «Un nombre estimat de 31.000 nadons de menys de sis mesos i 52.000 donesembarassades estan en risc de patir serioses complicacions o morir per la ingestió d’aigua salobre», assegura el Departament d’Estat. Abans fins i tot que comencés l’última ronda d’hostilitats, més del 95% de l’aigua de l’únic aqüífer de Gaza no era apta per al consum humà, segons el Banc Mundial. La majoria compraven aigua embotellada per beure o la processada a les plantes dessalinitzadores i distribuïda amb camions. Però avui ja no queda aigua potable a les botigues i les dessalinitzadores han deixat de funcionar per la falta de combustible. Això ha fet que milions de persones no tinguin més alternativa que beure l’aigua salobre de les aixetes o dels pous agrícoles, severament contaminada amb pesticides aquesta última. La ingesta continuada d’aigua amb alts continguts de sal no treu la set. Al revés, provoca deshidratació, a més d’augment de la pressió arterial, pèrdua de calci, nàusees o deliri, segons diversos estudis. En població vulnerable, els perills augmenten. «Els pocs estudis que hi ha sobre el tema en dones embarassades indiquen que pot produir augment de la pressió arterial durant l’embaràs i afectar al desenvolupament renal del fetus», assegura Raquel Vives, responsable de Salut Sexual i Reproductiva de Metges sense Fronteres. «L’augment de la pressió arterial està associada amb la preeclàmpsia, que pot portar a l’eclàmpsia, que és molt greu i una de les principals causes directes de mortalitat materna. També parts prematurs i deshidratació». «Amb els nadons menors d’un any la funció renal no està desenvolupada, per tant no estan preparats per manejar aquestes quantitats de sal», afegeix la doctora Vives. A aquests riscos per l’aigua salobre, se sumen també els alts índexs de contaminació de l’aigua, que podrien provocar «diarrees, còlera, disenteria, febre tifoide o algunes hepatitis». Els EUA no descarten la fam L’avaluació nord-americana de la situació a Gaza diu també que queda una mica de «menjar enllaunat» a les botigues i «productes agrícoles» que aconsegueixen arribar al rebost. «Però els contactes avisen que la situació alimentària pot empitjorar en qualsevol moment. Si hi ha fam, probablement començarà a les zones rurals», afirma el document. Respecte al combustible, afirma que «està completament esgotat». Només l’ONU i algunes gasolineres privades en tindrien una mica en les seves reserves, així com «(probablement) Hamàs». Aquest combustible és essencial per proveir aigua, que operin els hospitals o mantenir vives les xarxes de comunicacions i transport per a les agències humanitàries, segons el Departament d’Estat. El document acaba amb una llista de recomanacions. «Els EUA haurien de pressionar per a una sèrie de mesures senzilles d’immediata implementació per alleujar el patiment humà i evitar la mort de desenes de milers de persones», esgrimeix. Una passa per «pressionar Israel» perquè reconnecti el subministrament d’aigua a través del punt de connexió de Bani Saeed, al mig de la Franja, augmentar la que arriba des del 24 d’octubre pel sud i permetre l’entrada de combustible a Gaza perquè els dos punts de connexió puguin funcionar. Recomanacions per alleujar el «patiment humà» Una segona mesura crida a activar la línia de connexió elèctrica que connectava Egipte amb Gaza fins al 2018 per reviure el bombatge i dessalinització de l’aigua. «S’hauria d’activar immediatament per tan poc com 5 milions de dòlars», assegura el document. La diplomàcia nord-americana aposta també per incloure combustible en els combois humanitaris, una mesura que Israel ha impedit fins ara. I diu a més que tant la població com els treballadors humanitaris i el seu personal local desplaçat «necessiten xarxes de telèfon funcionals», per la qual cosa crida a pressionar Tel Aviv per «garantir la seguretat de la xarxa PalTel», proporcionant combustible als generadors necessaris per mantenir-la operativa. Si bé aquest diari no ha pogut confirmar si les recomanacions del Departament d’Estat han sigut adoptades per la Casa Blanca, la veritat és que la postura pública dels EUA ha canviat en els últims dies. Després de rebutjar durant setmanes les «pauses humanitàries», l’Administració Biden ha passat a reclamar-les públicament. «Estem absolutament convençuts que es pot implementar una pausa per permetre l’alliberament d’ostatges, és una cosa a la qual donem suport completament», va dir divendres el portaveu del Consell de Seguretat Nacional, John Kirby. La Casa Blanca «recolzarà també pauses humanitàries perquè entrin coses i la gent pugui sortir» de Gaza.

Documents interns dels EUA asseguren que 31.000 nadons i 52.000 embarassades estan «en perill de mort» a Gaza

Directe | Última hora de la guerra entre Israel i Hamàs

MULTIMÈDIA | Resum de 15 dies del conflicte al Pròxim Orient

El més llegit