¿Qui s’amaga darrere de la multiplicació de falses alertes de bomba a França?

França pateix de la síndrome ‘que ve el llop’. Com a la mítica faula, el país veí fa front a una onada de falses alertes (en aquest cas, d’atacs bomba). Malgrat la seva poca versemblança, les autoritats franceses se les han de prendre totes seriosament davant la possibilitat que una d’aquestes advertències estigués relacionada amb un perill real. Això les obliga a la mobilització de nombrosos recursos de la policia, així com la realització de centenars evacuacions, que tenen un impacte econòmic, però també mental, en les persones afectades. El palau de Versalles –el segon monument més visitat a França, només per darrere del Museu del Louvre– ha sigut evacuat en set ocasions en els últims 10 dies per amenaces de bomba. Els aeroports gals han rebut més de 70 advertències d’aquest tipus des del 18 d’octubre i s’han efectuat desenes d’evacuacions. Les escoles i instituts –els llocs més afectats per aquestes bromes macabres– han sigut desallotjats més de 300 vegades des de principis d’aquest curs. Una onada prèvia a la guerra de Gaza Una onada prèvia a la guerra de GazaA primera vista, aquestes xifres resulten esgarrifoses, però no es tracta d’una cosa nova a França. «És un fenomen cíclic» que es produeix «de tant en tant», va explicar al diari ‘Le Parisien’ Denis Jacob, secretari general del sindicat Alternative Police. El país veí ja s’havia enfrontat a una onada d’amenaces d’aquest tipus el 2016, llavors reivindicades pel misteriós grup Evacuation Squad. Segons dades del Ministeri de Justícia, fins a 759 persones van ser condemnades el 2021 i 670 l’any passat per aquest tipus de falses alertes. Des del 7 d’octubre, la justícia francesa ha obert fins a 64 investigacions per advertències d’aquest tipus. No obstant, l’actual onada va començar abans dels brutals atacs de Hamàs i l’escalada en el conflicte palestino-israelià. Els principals llocs afectats són els centres educatius, on hi va haver 117 amenaces de bomba entre principis de setembre i el 6 d’octubre. De fet, en instituts com el liceu Arago a Villeneuve-Saint-Georges (al sud-est de la perifèria de París) s’han produït més de 15 evacuacions al llarg d’aquest mes. «Els petits espavilats o els petits bromistes que es dediquen a aquest tipus de joc, en realitat, són uns grans estúpids o grans delinqüents. No deixarem que quedin impunes», va declarar el ministre de Transport, Clément Beaune. Tot i que algunes d’aquestes amenaces es van transmetre a través de mètodes clàssics, com les trucades o els correus postals –per exemple, en el cas de la mesquita de Bayona evacuada divendres–, la majoria es deuen a correus electrònics o missatges en webs de l’Administració, com en un portal de la policia per comunicar-se amb la ciutadania. Beaune va explicar que totes les amenaces als aeroports van procedir d’un mateix correu, registrat a Suïssa. Molts detinguts són adolescents Molts detinguts són adolescentsMolts dels responsables d’aquestes alertes solen utilitzar VPNs o altres mecanismes informàtics per amagar la seva identitat. Un usuari d’X (abans Twitter) va publicar al setembre un tutorial de com fer aquestes amenaces. Durant el mes passat, ja es van fer virals a TikTok i Snapchat imatges d’evacuacions d’instituts, cosa que va incentivar adolescents a cometre aquest tipus de bromes de molt mal gust. També va contribuir al pic actual la mediatització del fenomen en les últimes setmanes, en les quals França va elevar al màxim el nivell d’alerta antiterrorista després de l’assassinat del professor Dominique Bernard per un exalumne radicalitzat el 13 d’octubre. «Si hi ha un missatge que vull donar és que trobem tothom», va declarar la setmana passada el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin. La justícia pot condemnar els autors d’aquestes amenaces per un delicte de «divulgació de falses informacions», castigat amb penes de fins a dos anys de presó, però també d’«amenaça de destrucció», amb fins a tres anys de presó i multes amb diversos dígits. Fins i tot alguns jutges van castigar els responsables d’aquestes amenaces per «violències psicològiques amb premeditació». «Són bàsicament de menors d’edat els que han comparegut davant la justícia», va reconèixer Darmanin sobre els detinguts per aquest fenomen. Les seves motivacions resulten difuses. El seu perfil no es correspon al d’un fonamentalista islamista. Malgrat això, aquesta onada de falses alertes s’ha convertit en tot un maldecap per a les forces de seguretat del país veí. Cada vegada que els adverteixen d’una amenaça d’aquest tipus, han d’evacuar el lloc, inspeccionar-lo i també utilitzar-hi mitjans com gossos especialitzats en explosius. «Es tracta de molta energia gastada», va lamentar Louba Atta, portaveu de la prefectura de la policia de París.

¿Qui s’amaga darrere de la multiplicació de falses alertes de bomba a França?

La justícia francesa investiga una onada d’amenaces de bomba falses

¿Per què França tem que la guerra de Gaza repercuteixi al seu territori?

El més llegit