La comunitat ultraortodoxa es bolca en un suport «sense precedents» a l’Exèrcit d’Israel

Mentre Jerusalem torna a la normalitat, amb establiments oberts i, ara ja sí, més passejants que agents de policia als seus carrers, hi ha un barri que no ha canviat la seva rutina. A l’ultraortodox Mea Sharim, la vida va continuar el 7 d’octubre. El dia de l’atac de Hamàs, el poble jueu d’Israel esperava amb il·lusió la celebració del final del Sucot, una de les principals festivitats del judaisme. Però l’agressió més violenta patida pel seu país en dècades va aturar els festejos. Tot i així, al barri jerosolimità de Mea Sharim, els seus ciutadans, en una àmplia majoria ultraortodoxos, no van parar la música ni els banquets ni les trobades familiars. En el seu món paral·lel, sense electricitat ni connexió a internet per passar en ple sàbat, se sentien sans i estalvis a Israel. Aquest és només un dels múltiples exemples que separen la comunitat ultraortodoxa o haredim de la resta de la ciutadania israeliana. Per això, les últimes notícies des dels foscos i desconeguts mons d’aquest grup religiós han sorprès el país. Almenys 3.000 homes d’aquesta comunitat s’han presentat com a voluntaris per allistar-se a l’Exèrcit. Aquest gest augmenta en rellevància al saber que són un dels pocs grups poblacionals d’Israel que estan exempts del servei militar obligatori. «Normalment, en aquestes circumstàncies, els haredim estarien resant i dedicant més hores als seus estudis de la Torà, però, tot i que això també ha passat, hi ha hagut un elevat nivell de voluntarietat que es completa en aquesta disposició per unir-se a les files», afirma Yehohua Pfeffer, de l’escola de Treball Social i Benestar Social de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Tot i que representen el 13,3% de la població total d’Israel, no acostumen a relacionar-se amb gent aliena a la seva comunitat. La guerra sembla haver-los donat aquesta oportunitat. «S’està produint un canvi entre els ultraortodoxos que implica més participació i més identificació», explica aquest rabí i pare de vuit fills a EL PERIÓDICO. Des de l’inici del conflicte, «es pensa menys en ells versus nosaltres i més en tots nosaltres junts», explica el també cap de la divisió haredim del fons Tikvah. Gran part d’aquest interès ve del treball fet per Zaka, les sigles en hebreu per a Identificació de Víctimes de Desastres. Aquesta organització no governamental ha liderat les tasques d’identificació dels assassinats, al ser experts a enterrar segons la llei jueva aquelles persones amb les parts del cos separades. «Oportunitat real» «Aquesta disposició a participar en els serveis militars realment no té precedents», insisteix Pfeffer. «La pregunta ara és ¿fins a quin punt podrà l’Exèrcit reconèixer aquest potencial?», planteja aquest diari. La comunitat ultraortodoxa a Israel té la taxa de creixement més alta en totes les poblacions dels països desenvolupats, al voltant del 4% anual, segons l’Institut de la Democràcia d’Israel. Però la seva àmplia presència no es correspon amb una bona relació amb una de les més importants institucions del país: les Forces de Defensa d’Israel. «Si cada vegada hi ha més haredim vestint uniformes als barris ultraortodoxos, canviarà la relació entre ells; aquesta és una oportunitat real perquè el servei militar es converteixi en part de la vida ultraortodoxa», celebra. Una vegada compleixin amb una formació de setmanes, aquests 3.000 voluntaris, 2.100 dels quals ja han completat tots els formularis necessaris, no empunyaran les armes. S’espera que s’integrin a posicions de suport al combat durant la guerra. A Israel, les dones ultraortodoxes i els estudiants masculins de la ieixivà menors de 26 anys estan exempts del servei militar gràcies a un controvertit acord de statu quo. Tot i que hi ha hagut repetits intents a la Knesset, el Parlament israelià, perquè serveixin com la resta de la població, mentre aquests homes es mantinguin en les ieixivans, els centres d’estudis de la Torà i el Talmud, no tenen l’obligació d’anar a l’Exèrcit. Canvi en la societat «Hi ha milers de joves haredim que no estan estudiant i no fan el servei militar i això s’ha de parar», assenyala Pfeffer. «Israel ha d’assegurar-se que aquells que no estan estudiant la Torà a temps complet estiguin a l’Exèrcit com tots els altres, perquè aquesta és l’única manera de resoldre el nostre problema moral de no servir i d’evitar la fractura en la societat israeliana», explica aquest líder ultraortodox. Pfeffer insisteix a aprofitar el «momentum» perquè tingui lloc aquest «canvi d’actitud» i tots aquests joves coincideixin amb la resta dels seus conciutadans en els tres anys de servei militar. Al no estar obligats a fer-lo, a diferència de tota la població, excepte la comunitat àrab, els haredim són vistos com a aprofitats que viuen de les ajudes públiques. A la comunitat ultraortodoxa, són les dones les que solen treballar. Els homes dediquen els seus dies a estudiar els textos religiosos. «L’allistament sense precedents de part de la nostra comunitat pot afectar la unitat del poble d’Israel, perquè gran part de la fricció amb la societat israeliana ve de la seva exempció del servei militar», assenyala Pfeffer. «Això està passant ara perquè hi ha una tendència general a la modernització, perquè aquesta guerra és real i hi volen contribuir, i perquè ells se n’han adonat i s’ha comprovat que Israel no pot dependre d’un exèrcit petit i tecnologitzat, sinó que necessita un exèrcit fort i poderós», constata. El 7 d’octubre, per tant, no només ha canviat la psique israeliana per sempre. També l’excepcional violència rebuda pot transformar les relacions entre els membres més oposats de la seva societat.

La comunitat ultraortodoxa es bolca en un suport «sense precedents» a l’Exèrcit d’Israel

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre l’ajuda humanitària a Gaza, nous atacs i reaccions

MULTIMÈDIA | Resum de 15 dies del conflicte al Pròxim Orient

MULTIMÈDIA | Israel: origen i evolució del país de la pau impossible

El més llegit