Mentre Jerusalem torna a la normalitat, amb establiments oberts i, ara ja sí, més passejants que agents de policia als seus carrers, hi ha un barri que no ha canviat la seva rutina. A l’ultraortodox Mea Sharim, la vida va continuar el 7 d’octubre. El dia de l’atac de Hamàs, el poble jueu d’Israel esperava amb il·lusió la celebració del final del Sucot, una de les principals festivitats del judaisme. Però l’agressió més violenta patida pel seu país en dècades va aturar els festejos. Tot i així, al barri jerosolimità de Mea Sharim, els seus ciutadans, en una àmplia majoria ultraortodoxos, no van parar la música ni els banquets ni les trobades familiars. En el seu món paral·lel, sense electricitat ni connexió a internet per passar en ple sàbat, se sentien sans i estalvis a Israel.