La guerra entre Israel i Hamàs revifa el fantasma del gihad a Europa

Van passar tot just 48 hores des que el tunisià Abdesalam Lassoued va matar a trets a Brussel·les dos suecs aficionats al futbol, el 16 d’octubre, fins a l’evacuació, el 18, de nombrosos grups de viatgers de deu aeroports francesos. I en aquest espai de temps es va posar a circular de nou per Europa l’espectre del gihad. Però, transcorregut ja mig mes de renovada tensió bèl·lica a l’Orient Mitjà, i malgrat que el doble assassinat l’ha reivindicat ISIS, ningú pot afirmar encara que aquest esclat estigui implicant un renaixement d’aquest moviment o d’Al-Qaida. I, no obstant, una amenaça terrorista real d’integrisme islàmic omple les agendes dels ministres de l’Interior i torna l’atenció pública, fins i tot el debat polític, als nivells d’alerta policial a tot Europa. Totes les fonts de la lluita antiterrorista consultades afirmen que «és aviat» per confirmar aquest ressorgir dels vells enemics islamistes d’Occident. Una d’aquestes fonts, dirigent d’equips de la Policia Nacional que han donat cops antiterroristes decisius a Espanya, encunya de manera més precisa què està provocant la guerra de Hamàs i Israel entre els integristes: «Es produeix una convulsió radical». Esca i espurnes En això coincideixen tots els consultats: aliment per als fanàtics. Són els terroristes solitaris que decideixen atacar sense jerarquia d’una organització, els que encarnen l’amenaça principal a Europa. Més enllà... «és aviat per fer un pronòstic de l’evolució de les organitzacions terroristes de tall gihadista», explica la font esmentada. Des del 7 d’octubre, els seguidors més radicals de l’islamisme irredempt tenen abundant propaganda fresca per consumir en els seus xats grupals i xarxes socials. L’allau es divideix en dues narratives principals: una arengadora i triomfalista, pròpia dels primers dies de l’actual contesa entre Hamàs i Israel, en què, amb càntics de fons, es veu actuar els comandos palestins amb els seus parapents i els seus llançacoets. Una altra, de victimisme i crida a la venjança des que l’exèrcit israelià va iniciar els bombardejos més intensos i letals sobre Gaza, amb imatges de nens ferits i del sagnant oprobi a la població civil. Però aquesta propaganda nova ven la causa palestina, denuncia el dolor nacional d’una nació musulmana, no propugna el califat universal. «La crida a matar d’ISIS no té connexió amb l’esfera palestina –explica un veterà de la lluita antigihadista, en aquest front des d’abans de l’11-M–, però, si en algun lloc hi ha algun autoradicalitzat a qui li faltava només un pas per llançar-se, ja té espurnes que l’encenguin». I aquesta sospita determina la feina dels serveis policials d’informació aquests dies: «Monitoritzar per evitar possibles accions d’actors solitaris», explica el comandament de la Policia, per a qui «l’alerta primerenca i la prevenció ho són tot». Treure’n partit Amb la tensió bèl·lica a l’Orient Mitjà, el risc de reactivació de vells fanàtics i de generació d’altres de nous és tan cert que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al terme de la seva trobada de col·legues europeus a Luxemburg, va alertar aquest dijous de la necessitat de prevenir la radicalització, tant com d’«actuar contra aquells que, emparats en la desinformació, alimenten els discursos d’odi com antisemitisme, islamofòbia i racisme». Els atemptats que es puguin produir ara a Europa són «cops oportunistes», esmenta el veterà. No serien per un ressorgir d’ISIS o Al-Qaida que, després de la guerra de Síria, tenen el seu camp d’expansió al Sahel. «És difícil anticipar alguna cosa, perquè aquest tipus de terrorisme és canviant i impredictible, i perquè hi ha interessos barrejats que responen a la participació de múltiples actors», explica un cap antiterrorista de la Guàrdia Civil. Aquest expert sí que aventura que «ISIS i Al-Qaida intentaran treure partit» ara. Ho faran perquè el conflicte palestino-israelià «constitueix històricament una de les causes que més utilitzen en la seva propaganda, i perquè aspiren a agafar les regnes del gihadisme global». Resulta «ben significatiu» per al comandament de l’institut armat que el doble assassinat de Brussel·les el reivindiqués ISIS. «Des del 2020, Daesh –l’altre nom d’ISIS– no feia una reivindicació oficial a través de la seva agència AMAQ d’un atac en territori europeu». És una pista. Però també ho és l’extemporània manera d’inocular el terror a França. Les autoritats gal·les van decidir evacuar els aeroports el dia 18 perquè havien rebut amenaces d’atemptat per correu electrònic. I això no és una manera de procedir de Daesh o Al-Qaida. Enemics Tots els consultats remarquen que Hamàs no és Daesh ni Al-Qaida. Aquesta setmana, nombrosos propagandistes israelians, i fins i tot algun comunicat de la Força de Defensa d’Israel, difonien el nom de Hamàs encadenat al d’ISIS; parlaven de «Hamàs-Daesh» com si fossin una sola cosa. Però els atacs terroristes de Hamàs contra quibuts israelians del 7 d’octubre i les seves andanades de coets des de Gaza no tenen a veure amb la batalla per la implantació del califat universal que va colpejar la Rambla de Barcelona (2017), i, dos anys abans, a la sala Bataclan de París. «Hamàs no lluita per l’umma –comunitat mítica dels seguidors de Mahoma–, només lluiten per ells», explica un analista de la Policia. És la diferència d’una causa nacional, la palestina, amb la de l’integrisme global d’ISIS i Al-Qaida, un terrorisme islàmic aquest que, per cert, té les seves víctimes més nombroses entre els musulmans. Hi ha més diferències: «Daesh no està disposat que el barregin amb els xiïtes. Els odien molt més que als mateixos israelians i als occidentals», explica l’oficial de la Guàrdia Civil. I hi ha episodis no molt antics per ratificar aquest relat de l’animadversió del terrorisme islamista global per Hamàs i Hizbolà, milícies palestina i libanesa sufragades per l’Iran xiïta amb intencions estratègiques. L’agost del 2009, Al-Qaida va intentar plantar un peu a Gaza amb la seva franquícia Ansar Jund Al·là, els «Guerrers de Déu», però Hamàs els va presentar batalla fins a matar el líder, Abdelatif Musa. Sis anys després, Hamàs combatia a cop de morter Khan Younis contra una altra insurgència, els Suports de l’Estat Islàmic a Jerusalem. De nou la facció que governa Gaza va aixafar el rival. L’any següent, Hamàs i Hezbol·là s’unien per combatre Daesh... no a la franja o a Beirut, sinó en el ciberespai. L’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, dependent de Defensa, va analitzar el xoc. Durant aquesta batalla cibernètica deslliurada davant milions de seguidors musulmans a xarxes socials, a internet van proliferar «imatges i vídeos de víctimes, cadàvers i objectes requisats, així com tuits que enalteixen els màrtirs o amenacen l’enemic», anotava el dossier. Es va produir en aquest pols un episodi insòlit en la història del terrorisme: 130 persones havien sigut assassinades la nit del divendres 13 de novembre del 2015 a la sala Bataclan i altres punts de París per seguidors de l’ISIS. Els seus enemics de Hamàs i Hezbol·là es van posar en contacte amb el govern francès dissabte. Volien enviar-li les seves condolences.

La guerra entre Israel i Hamàs revifa el fantasma del gihad a Europa

DIRECTE | Guerra Israel-Hamàs: última hora al minut

MULTIMÈDIA | Resum de 15 dies del conflicte al Pròxim Orient

MULTIMÈDIA | Israel: origen i evolució del país de la pau impossible

El més llegit