«¿Va existir realment l’Argentina?». La pregunta va ser formulada fa 31 anys per un arqueòleg imaginari que encarnava el còmic Tato Bores. Les pantalles de televisió mostraven un tal Helmut Strasse el llunyà 2492. De caquis i bermudes, encapçalava excavacions en territoris del que havia estat aquell país. Volia saber «com i per què» s’havia convertit en ruïnes. L’escena feia cargolar de riure. Al seu moment va suposar una crítica al Govern del president Carlos Menem, que havia instituït la paritat entre el pes, la moneda nacional, i el dòlar, fins que tot va esclatar pels aires durant la gran crisi del 2001. La figura del desopilatiu Strasse és recordada aquests dies per interrogants similars. «Si això segueix així, deixarem d’existir», rondina una àvia a la porta d’una botiga de verdures, esbalaïda per l’augment dels preus. Quan el país celebra eleccions presidencials, l’economia renova el seu estat ruïnós, la inflació anual supera el 140% i el dòlar torna a despertar fantasies en una població desesperada. Part d’aquesta angoixa la capitalitza l’ultradretà Javier Milei, favorit en els sondejos. Quaranta anys després dels comicis que van inaugurar la transició democràtica, el programa que la dictadura militar no va poder completar perquè va sobrevenir la guerra amb la Gran Bretanya per les illes Malvines, amenaça de reactivar-se amb la legitimitat de les urnes.