Cirurgia sense anestèsia i recerca desesperada d’aigua: Gaza després de la matança de l’hospital

«No hi ha llocs segurs». El crit tantes vegades invocat per la població de Gaza i les organitzacions humanitàries que treballen a la Franja des que va començar aquesta última guerra amb Israel s’ha fet més patent que mai després de la matança a l’hospital Àrab al-Ahli de Ciutat de Gaza, copat en el moment de l’atac per metges, pacients i centenars de desplaçats. No va ser aparentment més que una explosió, precedida d’un ràpid xiuxiueig i seguida per una bola de foc que va esbudellar el centre sanitari dimarts a la tarda. Hi ha almenys 471 morts, segons el Ministeri de Salut de Gaza, una enorme infàmia que marca un punt d’inflexió en aquesta guerra. Només falta veure qui aconseguirà capitalitzar-la perquè, si bé els palestins no van trigar a responsabilitzar Israel del crim de guerra, l’Estat jueu afirma que va ser un coet errat del Gihad Islàmic el que va desencadenar el pandimoni. L’autoria de l’atac es discuteix frenèticament des d’aleshores al tribunal de l’opinió pública amb vídeos, fotos, dades de geolocalització, proves recollides sobre el terreny i abundant desinformació. És possible que la veritat mai se sàpiga. La versió d’Israel és que no respon a la seva manera d’actuar, perquè no hi hauria evidències d’un cop directe sobre l’hospital, ni danys estructurals als edificis pròxims o un cràter de l’entitat que deixen les seves bombes més pesants, segons el portaveu militar, Daniel Hagari. El seu aparell de relacions públiques va publicar una conversa entre presumptes militants palestins que reconeixen l’error, mentre Benjamin Netanyahu va afegir que una ràfega de projectils «llançats pels terroristes de Gaza» va passar a prop de l’hospital en el moment de l’impacte. «La intel·ligència que tenim de diverses fonts indica que el Gihad Islàmic és responsable del llançament del coet fallit», va dir el primer ministre israelià durant la visita del president dels Estats Units, Joe Biden. De l’altre bàndol, també hi ha arguments. Des que podria haver sigut un projectil més lleuger, potser llançat des d’un dron, que el coet no va poder arribar a l’altura ni la trajectòria necessària per generar tanta destrucció si s’hagués llançat des d’un cementiri pròxim a l’hospital, com va dir també Israel. El Gihad Islàmic va negar en rotund l’autoria, mentre que Biden es va alinear amb la postura israeliana. «Pel que he vist, sembla que va ser fet per l’altre bàndol». El seu Consell de Seguretat Nacional va continuar afirmant després que, segons la seva anàlisi preliminar, «Israel no va ser responsable». Nombrosos atacs contra centres sanitaris L’únic cert és que Israel ha bombardejat nombrosos centres sanitaris des que va començar aquesta guerra, com va fer en les anteriors, en una clara vulneració del dret internacional. Abans de la matança de dimarts, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia documentat un total de 57 atacs contra el sistema sanitari de Gaza i el seu personal, cosa que inclou 17 hospitals i 23 ambulàncies. Bombardejos que han matat 16 treballadors sanitaris i ferit a 28, segons l’OMS. El mateix hospital Al-Ahli, gestionat per l’Església Anglicana de Jerusalem i fundat el 1882, havia sigut colpejat tres dies abans. «Al nostre hospital Àrab al-Ahli ha sigut tocat aquesta tarda per les bombes israelianes. Dos pisos estan parcialment danyats i quatre persones, ferides», va publicar dissabte a la seva pàgina de Facebook l’arquebisbe anglicà Hosam Naoum. I tot això arriba enmig del col·lapse de les condicions de vida a l’enclavament, sotmès al «tancament total» de les seves fronteres des de fa més d’una setmana i un càstig col·lectiu que no amaina. «No hi ha aigua ni electricitat a Gaza. Aviat no hi haurà tampoc menjar ni medicines. Una catàstrofe humanitària sense precedents està prenent forma a ulls de tothom», va dir durant la jornada Juliette Touma, directora de comunicació de l’UNRWA, l’agència encarregada dels refugiats palestins. Els metges estan operant sense anestèsia i amb els pacients tirats a terra, segons diverses fonts. Molts no beuen més que aigua insalubra. I el milió de desplaçats pels bombardejos israelians i les seves ordres d’expulsió del nord de Gaza no tenen on anar. «El sud no és segur. No han cessat els bombardejos en cap moment i hi ha hagut diverses massacres també allà», diu a aquest diari Safwat al-Kahlut, un veterà periodista de Gaza. «Les escoles de l’ONU estan plenes, també els apartaments i a més no hi ha mitjans de transport perquè no queda gasolina». Desenes de milers de persones han fugit en carros, furgonetes i burros. Dormen en cases d’amics, escoles, salons nupcials, universitats o tirats sota d’un arbre. Però desenes de milers s’han quedat al nord i la capital, també inclosos en les «ordres d’evacuació» israeliana. Comiats quotidians Kahlut és dels que ha optat per marxar al sud, però es passa part del dia buscant aigua per als seus fills. Diumenge li va costar sis hores trobar-ne una ampolla. «Aquesta solia ser la presó a l’aire lliure més gran del món, ara hem passat a ser el camp més gran de refugiats del planeta», assegura el periodista. Pura misèria. Dos dels primers barris destruïts per Israel són Al Rimal i Al Ansar, els més rics de la Franja, però també on es concentraven les poques opcions d’oci per als seus 2,3 milions d’habitants, més de la meitat nens. «Cada dia ens despertem sabent que pot ser l’últim. Hem deixat de saludar la gent, el que fem ara és acomiadar-nos cada vegada que ens creuem amb un conegut», explica Kahlut. Quan va començar el bloqueig de Gaza fa 16 anys, Israel va calcular durant una temporada el mínim de calories que necessitava cada habitant per no desencadenar una fam. Ara sembla que farà una cosa semblant. Netanyahu li ha promès aquest dimecres a Biden que deixarà entrar «una ajuda limitada»a través de la frontera egípcia. És molt més del que havia recomanat hores abans el seu ministre de l’Interior, Itamar Ben Gvir. Mentre Hamàs no alliberi els 199 ostatges israelians que manté en el seu poder, va dir, «l’únic que ha d’entrar a Gaza són centenars de tones d’explosius de la Força Aèria».

Cirurgia sense anestèsia i recerca desesperada d’aigua: Gaza després de la matança de l’hospital

La guerra d’Israel i Hamàs, al minut

Biden anuncia un acord amb Israel per permetre que entri ajuda humanitària a Gaza des d’Egipte

La matança a l’hospital de Gaza eleva l’amenaça de l’expansió regional de la guerra

El més llegit