L’1 de juliol de 1994, Yasser Arafat va aterrar en un heliport de la franja de Gaza, va fer un petó a terra, va fer el símbol de la victòria amb la mà i la bogeria i el caos es van desencadenar entre les desenes de milers de palestins que van anar a donar la benvinguda al rais. Les imatges de la quinta essència del terrorista convertit en estadista i premi Nobel de la pau al tornar a terra palestina va ser retransmesa per centenars de periodistes convençuts, com tot el món llavors, que aquell era un moment històric i, sobretot, irreversible, que per fi la pau entre palestins i israelians era un fet, i que començava a Gaza. Primer, Gaza es deia la fase d’aplicació dels acords d’Oslo per la qual l’Exèrcit israelià es replegava de la franja i l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) n’assumia l’administració. Llavors, a l’ANP se l’anomenava «embrió del futur Estat palestí».