Edith Bruck (Tiszabercel, Hongria, 1931) va perdonar els seus botxins almenys un parell de vegades. La primera va ser el setembre de 1945, després que l’alliberessin del camp d’extermini on els nazis l’havien reclòs. «Encara avui recordo els cinc nazis hongaresos i em venen ganes de plorar. Ens van pregar. I la meva germana i jo vam decidir compartir amb ells pa amb xocolata que ens havien donat els americans i els vam ajudar a escapar a Txecoslovàquia», explica. «Tenia 14 anys, i ¿què vaig pensar? Que l’odi no portaria enlloc, que després de l’horror i la guerra, només podíem intentar una altra cosa, la pau», afirma, commovent-se, aquesta víctima d’alguns dels més terrorífics camps de concentració del règim nazi, com Bergen-Bergen, Dachau i Auschwitz. On durant la Segona Guerra Mundial van morir 1,3 milions de persones, 1,1 milions jueus.