Israel es rabeja amb la Franja de Gaza mentre demana als seus ciutadans que evacuïn el nord

«Sisplau, resa per mi i per la meva família», imploren veus des de Gaza. «He evacuat casa meva, l’he deixat...», lamenta Aseel Mousa a EL PERIÓDICO. Aquesta jove periodista gazatina passa les seves hores escapant-se de la mort i documentant el patiment del seu poble, perquè els palestins de Gaza són a les portes de la seva segona Nakba. El terme en àrab que significa catàstrofe és utilitzat per descriure l’èxode de 750.000 palestins el 1948 a conseqüència de la violència de les tropes jueves durant la creació de l’Estat d’Israel. Ara, els números són més elevats i aquesta expulsió és retransmesa a temps real. La mitjanit de dijous Israel va donar un termini de 24 hores per evacuar 1,1 milions de palestins de la zona nord de la Franja, controlada pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), segons les Nacions Unides. Tota aquesta població hauria de desplaçar-se fins al sud de l’enclavament abans de la mitjanit, tot i que l’ONU ha dit que és impossible que «tal moviment tingui lloc sense conseqüències humanitàries devastadores». Per la seva banda, Hamàs ha anunciat que 13 dels ostatges israelians, inclosos alguns estrangers, han mort a Gaza durant l’últim dia per bombardejos israelians. L’Exèrcit hebreu ha negat aquesta informació, malgrat encara no saber el nombre exacte de persones captives a la Franja. Mentrestant, a la Cisjordània ocupada, l’Exèrcit israelià ha matat 11 palestins enmig de les protestes contra l’agressió sobre l’assetjada franja, i dos més han mort a Jerusalem Est en xocs amb les forces de seguretat hebrees. Aquest termini de 24 hores té lloc quan Israel, que té assetjada completament la Franja de Gaza, ha amenaçat de llançar una incursió terrestre al territori palestí. Des que Hamàs va començar l’ofensiva dissabte passat, han mort més de 1.300 persones a Israel i 1.800 a Gaza, i s’hi s’afegeixen 46 morts en operacions i enfrontaments amb les forces israelianes a Cisjordània. Els funcionaris de la milícia palestina han denunciat que 70 persones, majoritàriament dones i nens, han mort en atacs aeris israelians contra combois que fugien de la ciutat de Gaza. De moment, l’Exèrcit israelià no ha respost a les acusacions. Després que Israel emetés àmplies ordres d’evacuació a Gaza, Hamàs ha demanat als palestins que es quedin a casa. Alguns han acatat la petició de l’Autoritat d’Afers de Refugiats de la milícia palestina perquè «es quedin ferms a casa seva i ferms davant aquesta repugnant guerra psicològica deslliurada per l’ocupació». La majoria ho han fet no només per afecció a casa seva, sinó perquè res els garanteix que si fugen sobreviuran mentre les acusacions de neteja ètnica per part d’Israel van en augment. Dujarric ha fet una crida perquè «qualsevol ordre d’aquest tipus, si es confirma, sigui rescindida evitant el que podria transformar el que ja és una tragèdia en una situació calamitosa». Caos i pànic A Gaza, l’anunci ha desencadenat el caos i el pànic. Molts expressen els seus últims desitjos perquè, després de sis dies de bombardeig continuat sense possibilitat d’escapar, pocs creuen que sortiran amb vida d’aquesta ofensiva. Al bloquejat enclavament, la ciutadania pateix el «setge total» d’Israel, que ha tallat el subministrament d’aigua, electricitat i aliments, i ha sumit el castigat territori en una imminent catàstrofe humanitària. «Oblida’t del menjar, oblida’t de l’electricitat, oblida’t del combustible; l’única preocupació ara és si ho aconseguiràs, si vius», ha dit Nebal Farsakh, portaveu de la Mitja Lluna Vermella Palestina a la ciutat de Gaza a l’agència Associated Press. «¿Què passarà amb els nostres pacients?», s’ha preguntat. «Tenim ferits, tenim vells, tenim nens que són als hospitals», ha afegit. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dit que traslladar persones greument malaltes des d’hospitals saturats a l’enclavament equival a una «sentència de mort». El pas de Rafah amb Egipte, que és l’únic lloc pel qual els habitants de Gaza podrien abandonar l’enclavament, continua tancat i l’Exèrcit israelià l’ha bombardejat en els últims dies. «Això és un caos, ningú sap què fer», ha dit Inas Hamdan, funcionària de l’agència de l’ONU per als refugiats palestins a la ciutat de Gaza. «Dia d’ira» A més, el primer divendres després de l’ofensiva, Hamàs ha convocat manifestacions massives a Cisjordània, Jerusalem i arreu del món àrab i musulmà. La milícia ha instat els joves palestins dels territoris ocupats a «aixecar-se i sortir en multituds rugents» i enfrontar-se als colons i soldats de la zona. En una Ciutat Santa ultramilitaritzada, s’ha evitat la violència en les oracions a la mesquita d’Al-Aqsa, les primeres des del començament de la guerra. Al voltant del món, milers de persones han expressat el seu suport a la causa palestina i han demanat que s’aturi la massacre. Mentrestant, els països europeus han continuat criminalitzant aquests actes de solidaritat prohibint fer onejar la bandera palestina. Durant la jornada de divendres, han continuat caient coets sobre Israel. A les comunitats del sud del país, han impactat contra alguns edificis. Alguns han arribat fins al nord del territori hebreu. Al seu torn, Israel s’ha convertit en el destí de la diplomàcia mundial. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la del Parlament Europeu, Roberta Metsola, han arribat al país per transmetre la seva solidaritat pels atacs rebuts. També el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, s’ha reunit amb el seu homòleg israelià, Yoav Gallant, al centre de comandament de Tel-Aviv. Frontera nord Mentre els representants israelians es reunien amb l’alta diplomàcia global, la xifra rècord de 360.000 reservistes continuaven amb l’ofensiva al llarg de les seves fronteres. Fonts militars han declarat haver fet batudes a Gaza durant la tarda de divendres, amb infanteria i vehicles blindats recopilant informació a l’enclavament. Al nord a la frontera amb el Líban, també hi ha hagut escaramusses. Un periodista libanès ha mort i sis més han resultat ferits després que Israel suposadament ataqués el cotxe en el qual es desplaçaven. A la Franja, han mort almenys una desena de professionals de la informació i desenes de treballadors humanitaris. #عاجل 🔴 سكان مدينة غزة, قمنا بمناشدتكم صباحاً لمغادرة مدينة غزة إلى منطقة جنوب وادي غزة، حفاظاً على سلامتكم. أود أن أبلغكم أن جيش الدفاع الإسرائيلي سيمتنع عن المس بالمسار المحدد في الخارطة حتى الساعة 20:00. حرصاً على سلامتكم استغلوا الوقت القادم للتحرك جنوباً من بيت حانون إلى… pic.twitter.com/6Fpk6otVBY — افيخاي ادرعي (@AvichayAdraee) 13 de octubre de 2023 En els últims set dies, l’Exèrcit israelià ha llançat més de 6.000 bombes sobre la Franja de Gaza, pràcticament el mateix nombre de detonacions que els EUA van utilitzar a l’Afganistan en un any, que és gairebé 1.800 vegades més gran que l’assetjat enclavament. Des de l’inici de l’atac de Hamàs, Israel ha perdut 258 soldats en combats contra palestins. El portaveu en àrab de l’Exèrcit israelià, Avichay Adraee, ha donat un ultimàtum als gazatins per moure’s abans de les vuit del vespre al sud de Wadi Gaza, cosa que indica que l’Exèrcit s’està preparant per a una operació massiva al nord. Sens dubte, Gaza mai tornarà a ser la mateixa després d’aquesta tràgica setmana, tal com van anunciar els líders israelians, però mentre la Franja s’apaga, queda per veure quants gazatins sobreviuran a tanta violència.

Israel es rabeja amb la Franja de Gaza mentre demana als seus ciutadans que evacuïn el nord

DIRECTE | Guerra Israel-Hamàs: últimes notícies al minut

MULTIMÈDIA | Israel: origen i evolució del país de la pau impossible

El més llegit