L’Iran i Israel, quatre dècades de guerra encoberta

La seva ha sigut una història d’animadversió total. Hi va haver un temps, en una altra època, que l’Iran –que llavors encara era un regne– i Israel eren grans amics, dels pocs que tenia l’Estat hebreu a la regió. Però una revolució que ho va canviar tot va arribar a l’Iran, que va veure com el xa queia i al seu tron s’asseien uns altres. El 1979, l’Iran es va convertir en una República Islàmica, i al capdavant es van col·locar els clergues xiïtes que ara dominen el país. Des d’aleshores, el país persa va marcar el seu enemic número u: Israel Els dos països fa més de quatre dècades que estan en guerra. Aquest conflicte latent mai ha tingut ni fronts fixos, ni trinxeres, ni un gran nombre de morts iranians ni israelians. L’Iran i Israel, en la seva particular guerra freda regional, lluiten a través d’altres. Hamàs –milícia aliada de Teheran– és un últim exemple d’un conflicte interminable entre dues de les principals potències de l’Orient Mitjà. «L’Iran està explotant l’estancament de diverses dècades del conflicte palestí i les polítiques de territoris per pau, que han fallat», escriu l’expert del think tank internacional Carnegie Michael Young, que és dels molts que consideren que Teheran està vinculada a l’ofensiva de Hamàs de dissabte passat. «El Govern israelià ha abandonat completament la idea d’una solució de dos estats amb la seva política d’annexió de grans zones de Cisjordània, i per als palestins s’ha eliminat qualsevol horitzó de sortida al conflicte que no sigui la subjugació indefinida a l’ocupació israeliana. L’Iran n’ha pres nota i ha decidit utilitzar aquesta frustració com a porta d’entrada al conflicte», continua Young. A Palestina, l’Iran no només ajuda, finança i entrena Hamàs. L’altra gran milícia de Gaza, el Gihad Islàmic, també és una estreta aliada de Teheran. Una guerra regional Una guerra regionalLa primera vegada que l’Iran i Israel van entrar en conflicte va ser el 1982. Després de la invasió israeliana del sud del Líban, l’Iran va començar a recolzar una naixent milícia xiïta libanesa, Hezbol·là, que ara, en l’actualitat, gaudeix de més poder d’influència al Líban que el propi Govern de Beirut. Des d’aleshores, els escenaris han anat variant. A Síria, l’Iran ha donat tot el seu pes al Govern de Bashar al-Assad, també enemic d’Israel, que durant la dècada de conflicte al país àrab ha llançat atacs aeris constants contra Damasc i posicions iranianes i de les seves milícies afins, les Forces de Mobilització Popular (FMP). A més, els últims anys, sobretot des de l’escalada de tensió que va suposar la ruptura de l’acord nuclear, drons iranians han atacat barcos de càrrega israelians al golf Pèrsic, i viceversa. L’últim d’aquests atacs va ser el febrer d’aquest any, quan un petroler amb destí a Israel va ser atacat per diversos míssils al mar de l’Aràbia. Però n’hi ha més: l’Iran acusa constantment l’Estat hebreu de portar a terme atacs i actes de sabotatge contra les plantes nuclears iranianes, a més d’assassinats de científics nuclears perses. L’últim cas va ser la mort de Mohsen Fajrizadeh, el cap del programa nuclear iranià. Fajrizadeh va ser assassinat a trets el 2020 als afores de Teheran, mentre viatjava amb el seu vehicle privat. Tots els dits van apuntar llavors als serveis secrets israelians. Aliances i aïllaments Aliances i aïllamentsFins ara, malgrat que molts consideren que l’Iran va ajudar en l’atac de Hamàs, encara no han aparegut proves al respecte. «Els ho hem dit molt clar als iranians: aneu amb compte», va dir aquest dimecres el president nord-americà, Joe Biden. A les capitals de la regió, la por de l’escalada d’aquest conflicte –si l’Iran i Hezbol·là s’hi involucren encara més– és palpable, i el frenesí de crides entre líders és constant. Aquest dimecres a la nit, de fet, el president iranià, Ebrahim Raisi,va parlar per telèfon amb el príncep hereu saudita i primer ministre, Mohammed bin Salman. És la primera vegada que líders de tan alt rang d’aquests països parlen en dècades. La primavera passada, l’Iran i l’Aràbia Saudita van firmar un acord de normalització de relacions. A més, Riad, amb la intermediació dels Estats Units, estava «a prop» d’aconseguir el mateix amb Israel. Els dos moviments podrien veure’s afectats ara per l’atac de Hamàs. «Molts argumenten que l’ofensiva de la milícia palestina pot estar vinculada amb l’acord de pau que semblava imminent entre els saudites i els israelians –assegura Young–. Bin Salman sembla fins i tot apuntar en la mateixa direcció, segons va dir en una entrevista recent a la cadena Fox News. Evitar qualsevol tipus d’acord entre israelians i altres països regionals és un objectiu vital de l’Iran. Teheran vol evitar com sigui haver d’enfrontar-se a un front regional que se li oposi».

L’Iran i Israel, quatre dècades de guerra encoberta

DIRECTE | Guerra Israel-Hamàs: últimes notícies al minut

MULTIMÈDIA | Israel: origen i evolució del país de la pau impossible

El més llegit