«Porta’m a Gaza i mata’m allà», implora Nadal, de camí a aquest lloc enclaustrat on fa cinc dies que dos milions de persones estan sotmeses al bombardeig continu. On a més de 1.100 els ha sigut arrabassada la vida. On les cases queden reduïdes a runa. On la treva és una utopia. «No volem diners, no volem viure en humiliació, ja n’hi ha prou, estem cansats», clama una veu potent, que no es trenca. La veu tensa la vena del coll d’aquest gazatí de Khan Younis, des del pati d’un pavelló a la ciutat de Ramal·lah a la Cisjordània ocupada. Allà, des de fa un parell de dies, han trobat refugi uns 700 gazatins que es trobaven treballant a Israel quan va començar la guerra. Tots volen el mateix: tornar a casa, tot i que ja no existeixi. –Jo no vull ser aquí. Jo vull ser a Gaza i si m’he de morir, moriré amb els meus fills–, afirma l’Amin, pare de set criatures, del barri de Daraj a la ciutat de Gaza.