Hi va haver un temps en què els petrodòlars de l’Aràbia Saudita viatjaven pel món en missió evangelitzadora, finançant mesquites i escoles alcoràniques per propagar la reaccionària doctrina wahhabita que tants estralls ha causat. Però eren altres temps. En els últims anys aquests diners han acabat en companyies de vehicles elèctrics, ulleres de realitat augmentada, videojocs i infraestructures. Des d’Uber i Lucid Motors fins a Blackstone i Alibaba. El cervell d’aquesta estratègia no és cap altre que el príncep hereu i governant de facto del país, Mohammed Bin Salman. I el seu vehicle per fer-ho, el fons sobirà saudita, el mateix que es podria convertir aviat en l’accionista més gran de Telefónica i el mateix que ha sigut utilitzat per l’‘Steve Jobs beduí’ –com el va anomenar un inversor japonès– per cometre alguna de les seves malifetes més sonades.
El mercat de les telecomunicacions
El fons sobirà saudita que irromp a Espanya, envoltat de sospites

El més llegit
- Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- La identificació via mòbil amb el DNI virtual és vàlida a partir d’avui
- Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- "Tenia 18 anys i vaig deixar seduir-me pels diners fàcils"
- El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió