Canviar de casa, de feina o de mòbil: els trucs que donen als russos per no anar a la guerra

Anar-se’n de la ciutat, establir-se en un altre domicili, canviar de feina... Entitats i activistes de la diàspora russa establerta a Occident distribueixen per als seus familiars i compatriotes joves una sèrie de consells per dificultar que el règim de Putin els recluti per a la guerra d’Ucraïna. Activa aquesta iniciativa la suposada proximitat d’una nova fase de mobilitzacions forçoses de joves reclutes per al front aquest hivern. La previsió no és oficial, però sí que «la creu molta gent, perquè ja s’ha viscut altres vegades», comenta O. P., russa moscovita establerta a Alacant. La guerra la va atrapar fora i amb part de la família dins del país el febrer del 2022. Avui és una de les remitents d’aquest tipus de consells des d’Espanya. O. P. té parents en edat de ser reclutats, i aquests, al seu torn, amics en iguals circumstàncies. «I tots coneixen de sobres el que els aconsellem, però fer-ho no és fàcil», explica. Des de fora de Rússia no és senzill superar els controls telefònics i bloquejos imposats al país a X, Facebook, Telegram o xarxes no foranes, com Vk. Els consells reuneixen un promptuari per mirar d’eludir el Ministeri de Defensa rus. Agrupats en diferents versions, estan en circulació a Rússia, asseguren les fonts russes consultades a Espanya. Al cap i a la fi és un país històricament acostumat al pas clandestí de consignes, però no són precisament secretes les que han difós en aquesta campanya colònies russes en països bàltics en xats pacifistes sota el nom ‘Crida a la consciència», amb suport d’advocats i experts en drets humans. La clau per no veure’s convertit en conscrit és sortir de les bases de dades estatals; fer difícil que et localitzi l’Exèrcit sense per això incórrer en delicte. O cometent-lo: «Pensa què faràs: anar-te’n, amagar-te o resistir-t’hi. Qualsevol decisió és correcta. L’important és no anar a la guerra», proclama a les xarxes socials Ivan Zhdànov, director de l’entitat russa Fundació Anticorrupció i exiliat rus a Lituània. Parador desconegut Parador desconegutEls consells més repetits per a joves russos en edat militar no consisteixen a desobeir les autoritats, i menys a desertar, sinó a fer com menys viable millor un missatge personal del seu Govern cridant-los a files, tot i que els pròxims avisos de mobilització seran electrònics i no postals, com va decidir l’Administració russa a l’abril. Per a això la primera mesura és canviar de domicili. I per a això, aconsellava Zhdànov a finals d’agost, «millor a una gran ciutat». O aquesta, és més eficaç deixar una adreça en un poble per una altra d’urbana. Fins ara les lleves de russos per a la guerra d’Ucraïna s’han portat a terme amb més intensitat entre joves homes de zones rurals del país que entre els seus coetanis d’àmbits urbans de la Rússia europea, segons han publicat diversos observadors internacionals de la guerra i certifiquen a EL PERIÓDICO les fonts consultades. «Si ets moscovita i universitari ho tens millor per deslliurar-te’n», opina per a aquest diari M. C., exdiplomàtic a Moscou. No obstant, «millor una ciutat mitjana: a les grans hi ha molt risc d’identificació a través de càmeres», intervé en un d’aquests xats E. C., que es diu també rus a l’exterior. El canvi de vivenda s’ha de fer a una casa on poder refugiar-se amb familiars o amics íntims, gent a qui es pugui demanar que que no es reveli la identitat, i amb prou distància –no només canvi de localitat, també d’òblast o regió– com per allargar i fer més complex el procés. Una vegada a la nova casa, es recomana no deixar-se veure massa; no ser els que obrin la porta si algú truca, pel risc que s’hi presenti una de les anomenades ‘comissions de mobilització’, que forma l’Exèrcit rus en localitats sense avís públic. Per al trasllat, les diverses llistes de consells suggereixen tenir disposada «una bossa de primera necessitat», amb productes d’higiene, mèdics i d’alimentació per al cas que, en el canvi, passin un temps en una casa sense prou recursos. També tenir el passaport preparat per si cal –o es pot– sortir del país, i mentrestant guardar-lo dins d’una caixa aïllant perquè no se’n pugui llegir el xip... Senyal telefònic Senyal telefònicDe poc serveix canviar de casa si no es fa el mateix amb el telèfon. «Aconsegueix una targeta SIM diferent, en una zona de trànsit on no sigui necessari aportar targeta d’identitat ni passaport. Utilitza un telèfon alternatiu per a aquesta targeta», proposa en rus un dels xats a què ha accedit aquest diari, mogut per afins al partit Rússia del Futur, de l’opositor empresonat Aleksei Navalni. El telèfon ha de ser totalment nou, o ha de tenir un IMEI que no hagi tingut abans relació amb cap altre SIM que hagi utilitzat la persona que s’oculta. Però una targeta SIM sense identitat associada no durarà gaire en actiu: es bloqueja. Millor, doncs, utilitzar la d’un amic que no sigui de la regió. I, sobretot, no col·locar el telèfon nou al costat del vell o en llocs on els dos aparells puguin compartir senyalització GPS. Acompanyen aquests consells altres mesures dràstiques. Entre aquestes, canviar el contracte de feina. Des de l’oposició exterior al règim de Putin aconsellen passar de treballar per compte d’altri a fer-ho per a la mateixa empresa o una altra, però com a proveïdor extern i pactant el teletreball». Ni rastre Ni rastreEl candidat a recluta que no vulgui ser-ho haurà de moure’s, però no podrà agafar avió ni tren: la compra dels bitllets deixa rastre, tant com allotjar-se en un hotel. És un altre dels trucs bàsics. També ho és camuflar la propietat. Ni cotxes ni immobles s’han de mantenir a nom del jove amagat, tot i que els continuï utilitzant. «Transfereixi’ls a familiars si és possible». En la seva nova vida lluny del punt on pogués trobar-lo l’Exèrcit, el candidat rus a una lleva haurà de disposar de diners guardats, perquè poden arribar mals temps esperant que acabi la guerra. I haurà d’utilitzar metàl·lic: res de targetes de crèdit ni extraccions en caixers. De la mateixa manera, abans de passar a la clandestinitat haurà de preveure com continuar tractaments mèdics en marxa sense haver de comparèixer en una consulta o hospital. No presentar-se a la crida al reclutament implica, segons la persistència, des d’una multa de 3.000 rubles a una pena de 15 anys de presó, passant per la retirada del permís de conduir o la prohibició d’obtenir préstecs bancaris. L’últim informe d’Amnistia Internacional i un altre de l’ONG pro drets humans OVD-Info xifren en més de 20.000 ciutadans russos els que han sigut empresonats el 2022 per oposar-se públicament a la invasió d’Ucraïna. L’Oficina Europea per a l’Objecció de Consciència compta més de 700 casos jutjats per «tribunals de guarnició», sense cap absolució. No obstant, la crida a la desobediència és activa: si tot falla, intervé al xat de la Fundació contra la Corrupció un emigrat al Canadà que es fa anomenar Romm: «Nega’t a acatar les ordres: millor la presó abans que hagis de matar o que et matin».

Canviar de casa, de feina o de mòbil: els trucs que donen als russos per no anar a la guerra

Un any i mig de guerra: resum

Es busquen voluntaris a Rússia per anar al front

El més llegit