«Neruda, calla tu», criden les dones al poeta

Aquest 23 de setembre es compleixen 50 anys de la mort als 69 de Pablo Neruda, 12 dies després del sagnant cop d’Estat a Xile. L’evocació de Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto, premi Nobel de literatura el 1971, és travessada per una nova línia divisòria, ja no associada a la seva condició de comunista. ‘Me gusta cuando callas porque estás como ausente’. Els versos inicials del seu poema 15 de ‘Veinte poemas de amor y una canción desesperada’, del 1924, van resumir l’escriptura nerudiana al llarg de dècades. El moviment feminista els ha reescrit en clau condemnatòria: «Neruda, calla tu». Aquesta crida al silenci d’un nom tutelar de la cultura xilena s’escolta com un crit impensat temps enrere. Tot això passa al seu torn quan encara es desconeix del cert si l’autor de ‘Canto general’ va morir per un càncer o va ser assassinat per agents de la dictadura del general Augusto Pinochet. La hipòtesi de l’enverinament en una clínica de Santiago va provenir en principi del seu xòfer i secretari, Manuel Araya. Els hereus de Neruda diuen que es va tractar d’un crim polític. Al febrer es va filtrar un últim informe d’un grup de pèrits forenses. Es va informar que les restes òssies del poeta presentaven rastres d’un bacteri que no li va arribar al cos de manera accidental. Però les conclusions dels experts no han adquirit el pes d’una veritat judicial. L’expedient, en mans de la jutge Paola Plaza González, sembla flotar en uns llimbs. Mentre es revela el misteri sobre la seva defunció, es repeteix a Xile la pregunta de quants Nerudas habitaven el seu cos. ¿El militant o el poeta? ¿El pare cruel o aquell que va participar en l’arribada de 2000 exiliats republicans a Xile a bord del Winnipeg? ¿L’abusador sexual jactanciós o el denunciant de les injustícies? Algunes d’aquestes contradiccions ja són presents a la pel·lícula de Pablo Larraín, del 2016.L’actor Luis Gnecco encarna un Neruda que és buscat pel Govern. La clandestinitat dista de ser exemplar: continua sent un bon vivant i cultor de les infidelitats. Mesos enrere, el president Gabriel Boric va visitar la Universitat Chulalongkorn a Tailàndia. Allà va llegir els estudiants el poema 20 del prestigiós llibre. ‘Para mi corazón basta tu pecho / para tu libertad bastan mis alas’. A l’altre costat del golf de Bengala, en el que en l’actualitat és Sri Lanka, va tenir lloc el 1927 la situació que incrimina Neruda i que la va relatar, sense pudors, en les seves memòries, Confesso que he viscut, publicades el 1974. Neftalí Reyes és llavors cònsol diplomàtic a Ceilan i té una fixació amb una noia que neteja un lavabo. La descriu com «una fosca estàtua». És «la dona més bonica que havia vist». Pertany a la raça tàmil, de la casta dels pàries. Vesteix un sari vermell i daurat. Va descalça, el caminar d’«una reina indiferent». Neruda no ho tolera. «Decidit a tot, la vaig agafar fortament del canell i la vaig mirar cara a cara». L’empleada «es va deixar conduir per mi sense un somriure i aviat va estar despullada sobre el meu llit». Neruda la penetra sense el seu consentiment. «Es va mantenir tota l’estona amb els ulls oberts, impassible. Feia bé a menysprear-me». El canvi de mirada Per molts anys, les lectures dels especialistes van passar per alt l’escena. El gir interpretatiu sobre la seva figura ha anat de la mà de l’auge de l’agenda de gènere que va començar a travessar Xile. Fa vuit anys, la periodista Carla Moreno Saldías ho va entreveure a la portada d’una imaginària revista Masclista Progre sota el títol ‘«Confieso que he violado»’. Les seves paraules van ser incitadores: «La societat fingeix que condemna coses com la violació i el femicidi, però en realitat no ho fa». Poc després es publica ‘Neruda, el llamado del poeta’, una ambiciosa biografia escrita per Mark Eisner, que també és un dels més importants traductors de l’obra del premi Nobel a l’anglès. Eisner va parlar sense ambigüitats d’un cas de violació. El 2019 es va estrenar ‘Alborada’, una pel·lícula del singalès Asoka Handagama que mostra aquell cònsol com un abusador. El director va quedar impressionat per les reaccions contra l’intent de rebatejar l’aeroport de Santiago amb el nom del poeta. Els col·lectius feministes no només van recordar l’escena que s’explica a les memòries. Li van retreure també haver abandonat una filla malalta de dos anys que tenia hidrocefàlia i que, als ulls del pare, era «un ésser perfectament ridícul»! Handagama es va veure obligat a reescriure el seu guió. «Vaig voler baixar-lo del pedestal, humanitzar la situació». Noves consideracions La polèmica va seguir el seu curs. «¿Què fem amb Neruda? ¿L’avaluem amb els ulls d’avui?...¿El cancel·lem? ¿No l’anomenem més? No ho crec, però sí que em sembla important la memòria i des d’aquest lloc, el de la informació, avaluar si volem o no continuar llegint Lewis Carroll, Dickens, Flaubert», va assenyalar el 2022 la novel·lista Montserrat Martorell. L’abril passat, Isabel Allende es va afegir a la controvèrsia. «Neruda confessa que va violar una dona i les feministes xilenes volen eliminar-lo». I va afegir: «Una cosa és l’home fallat, que som tots fallats, i una altra l’obra». Enmig del cinquantenari de la seva mort, el poema 20 del seu llibre canònic pot ser recuperat en el marc d’aquestes discussions. «Nosaltres, els de llavors, ja no som els mateixos». Molts en el present que fan seus aquell «vers trist». Ja no poden llegir-lo de la mateixa manera celebradora.

«Neruda, calla tu», criden les dones al poeta

Un informe pericial revelarà que Neruda va ser «enverinat», segons la seva família

El més llegit