Aquest 23 de setembre es compleixen 50 anys de la mort als 69 de Pablo Neruda, 12 dies després del sagnant cop d’Estat a Xile. L’evocació de Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto, premi Nobel de literatura el 1971, és travessada per una nova línia divisòria, ja no associada a la seva condició de comunista. ‘Me gusta cuando callas porque estás como ausente’. Els versos inicials del seu poema 15 de ‘Veinte poemas de amor y una canción desesperada’, del 1924, van resumir l’escriptura nerudiana al llarg de dècades. El moviment feminista els ha reescrit en clau condemnatòria: «Neruda, calla tu». Aquesta crida al silenci d’un nom tutelar de la cultura xilena s’escolta com un crit impensat temps enrere.