Xile: la recerca dels desapareguts xoca amb la tensió de l’aniversari del cop de Pinochet

«Com tots sabem, l’ambient és elèctric, està carregat», va dir el president xilè Gabriel Boric i no donava una informació meteorològica. Pocs dies abans de complir-se 50 anys de l’aldarull militar que va partir en dos la història de Xile, i en mig d’aspres discussions sobre el significat de l’enderrocament de Salvador Allende, un Govern que invoca la seva figura ha decidit comprometre l’Estat en esclariment del que va passar amb 1.162 persones desaparegudes durant la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90). La iniciativa no va fer més que afegir una altra capa de controvèrsies. «Tinc la convicció que la democràcia és memòria i és futur. I no pot ser l’una sense l’altra», va dir Boric dimecres passat al presentar davant unes 500 persones, part d’aquestes familiars de les víctimes de la repressió, el Pla de Recerca Veritat i Justícia. Ho va fer a la plaça de Constitución, davant el palau de La Moneda que, l’11 de setembre de 1973, va ser blanc de les bombes dels Sea Harrier. Sobre la façana de la seu de l’Executiu, des d’on Allende va fer saber a través d’un històric missatge radiofònic que no renunciaria i pagaria amb la seva vida el preu d’aquesta determinació, es van projectar fotografies de desapareguts. A l’empara d’aquestes imatges, Boric va dir que «és moment que ens posem d’acord en una cosa que és molt bàsica, que no requereix context, que no requereix més explicacions, que és que mai més interromprem la democràcia per mitjà de la violència i mai més violarem els drets humans de cap altra persona per pensar diferent, res més». La dreta i la ultradreta li va donar l’esquena a la cerimònia. Va assegurar no haver sigut convidada amb les formalitats de cas. El Govern va rebutjar aquesta excusa. Malgrat una correlació de forces adverses en el Consell Constituent i, fins i tot, el Congrés, Boric intenta establir amb la seva política un punt de tall respecte al passat. «L’Estat és el que va cometre aquests crims, és l’Estat el que se n’ha de fer càrrec. Això que semblava per a qualsevol de nosaltres una cosa molt trivial, fa tota la diferència», va remarcar el seu ministre de Justícia i Drets Humans, Luis Cordero. S’estima que 3.200 persones van ser assassinades. D’aquest total, es desconeix què va passar amb 1.162 víctimes. Del que es tracta, a partir del programa governamental, és determinar com van ser detingudes i després executades les víctimes del règim que van passar a engrossir aviat la llista dels desapareguts. Un pla possible Després de 33 anys de l’inici de la transició democràtica, el Govern creu que és possible complir aquesta comesa. «Les Forces Armades i d’Ordre han entregat informació específica en el context d’aquestes investigacions judicials», va explicar Cordero. Però, a més, el Govern vol crear les condicions perquè els repressors que poguessin tenir dades «facilitin» les «indagacions». Que expliquin el que saben. Jan Jarab, representant a Amèrica del Sud de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, va valorar la capacitat del programa. «Reconeixem la importància d’incloure iniciatives sobre l’accés a tota la informació rellevant, així com obrir espais per a la col·laboració de tota la societat, incloent-hi els que van cometre delictes, així com familiars de les víctimes.» Per a Alicia Lira, presidenta de l’Agrupació de Familiars d’Executats Polítics, la iniciativa llançada per Boric és un «fet sense precedents» perquè els governs precedents mai havien visibilitzat «aquesta necessitat ètica, política, moral i de justícia». Els esculls polítics La commemoració dels 50 anys del cop d’Estat troba Xile sense un llenguatge comú. «He vist signes d’odi en certes declaracions públiques», va lamentar l’expresidenta Michelle Bachelet, el pare de la qual, el general Alberto Bachelet, va morir en una presó de la dictadura a conseqüència de la tortura. Ella va ser portada al camp de concentració Villa Grimaldi. «El 70% dels xilens no havia nascut durant cop, per tant, molts d’ells en van saber alguna cosa, però no tot, i molts d’ells en la seva família han rebut una informació esbiaixada». La ferida continua allà, en part oberta, segons Julio César Carrasco, un sociòleg especialista en estrès posttraumàtic. «Mai trobarem la síntesi de la història, no trobarem mai l’historiador que ens deixi tranquils». L’11 de setembre de 1973 és un tema que, amb diferents intensitats, es transmet de generació en generació. Sobre aquest rerefons complex es desplega el Pla de Recerca Veritat i Justícia. Els adversaris van trobar un altre justificatiu per no participar de l’anunci oficial. Dimarts, el mandatari havia fet una referència al suïcidi del general Hernán Chacón Soto, de 86 anys, abans de ser arrestat perquè complís la seva condemna per ser un dels assassins de Víctor Jara. Boric va parlar de «covardia». El senador Manuel José Ossandón, de Renovació Nacional (RN), va afirmar que el president «no hi és per definir quan una mort és digna o no. Ell hi és per governar a tothom, respectar a tothom, inclosos els morts, i buscar la unitat per a Xile». L’ultradretà José Antonio Kast va ser més emfàtic: «qui utilitza una tribuna per injuriar algú, és un covard». L’oposició està convençuda que el cicle polític de l’esquerra està esgotat i que retornarà al poder el 2026, sense la necessitat de donar-li continuïtat als objectius que s’ha traçat l’actual Govern. I com si fos poc, mirarà de redactar a imatge i semblança seva la nova Constitució.

Xile: la recerca dels desapareguts xoca amb la tensió de l’aniversari del cop de Pinochet

Menys del 50% dels xilens opina que Pinochet va ser un dictador

El Suprem de Xile condemna els autors de l’assassinat del diplomàtic espanyol Carmelo Soria

El més llegit